#94

noche cerrada
Espacio de tiempo en que la oscuridad de la noche es total.

bamboo

c.e.

a mi em recorda a polònia

V de victòria

fanàtica dels cigalons de suc de taronja de bon matí
i d'acabar temporades memorables en posició de migdiada_
frego els dits i xiuxiuejo un conxuro propi dels meu avantpassats
perquè les coses es posin al lloc que jo els hi dic_
de moment, salpimentat amb xulos, putes, yonkis, xoriços i bords
el meu món gira a una velocitat decent, no la suficient com
per desempellagar-me dels capullos, com diria ma mare,
però adequada perquè als matins engegui la ràdio amb un
somriure de congratulació perquè totes les decisions
que he pres han estat les encertades_és mentida però m'ho crec_
dels errors s'aprèn_mentida però t'adaptes
les desgràcies et fan més sabi_mentida però ho superes
l'esperança no és perd mai_blasfèmia però i què
al cap i a la fi el que vull ho tinc i el que tinc ho vull_
perdo el temps, m'enfado, envejo, insulto,
ensopego sis vegades en la mateixa pedra,
desafino,
em mossego les ungles i em faig sang,
em perdo per barris que no segeuixen el pla cerdà,
m'avorreixo llegint llibres que no em recomanen,
compro loteria de nadal,
no conec ni tots els ministres ni tots els jugadors del barça,
m'agraden les cançons de desamor,
odio els nens que criden,
no truco a la meva àvia,
de vegades em mossego la galta quan menjo
o m'ennuego amb la meva pròpia saliva,
escric sobre mi,
no sé dir que no quan he de dir que no,
em miro al mirall de l'ascensor,
m'ofenc, oblido, em desespero,
tinc por,
m'angoixo, gasto molta aigua quan em dutxo
i de vegades em banyo,
compro marques blanques,
conservo calces amb forats perquè m'agraden,
quan vaig a casa a ma mare no frego els plats,
hi ha capítols de the wire que no entenc,
dono lliçons antisexistes a ma germana,
voto, parlo en català als que no ho són,
m'agraden que em diguin coses maques,
quan follo ric,
salo el pa amb tomàquet,
quan començo no paro.

eh! però pels matins___________somric.

les nits

és així com m'agraden a mi_________fosques

un buen plan

quan el meu cap ja treu fum
i el meu coll ja no aguanta al meu cap_
m'aturo_m'estiro a terra, a prop del radiador per
no passar fred (frs!) i escolto la cançó de la setmana,
que ja porta dues setmanes i mitges en el primer lloc
i passarà a ser la cançó del mes_
un moment per mi_només per mi_5'01 per mi
abans de tornar a començar_

un llimoner que no dóna llimones

sort que he trobat la roba que em vaig treure ahir,
sort del meu llit, el meu llit gran,
sort d'internet, sort de la calefacció
i sort que l'aigua calenta no s'acaba.
sort d'una feina que m'agrada, sort d'un suport a
llarga distància, sort del amor primitivo i de la nina simone,
sort de la nina simone.
sort que no dic a ningú el què penso de tot plegat, sort
de les pàgines plenes, de l'olor del llibre i de la crema hidratant.
sort que m'aturo davant de la porta quan sento que algú surt de l'ascensor,
sort que em comunico amb les veïns amb codi morse, sort
de les paraules que vaig aprendre ahir, del que em vaig pendre ahir
i de la cançó que vaig sentir i no m'enrecordo.
sort de la meva cafatera, sort dels mitjons de llana i sort
de les trucades gratuïtes des de berlin.
sort del sol que em regala aquestes ombres, sort que no
he de dir-li res a ningú ni he de posar-me sostenidors.
sort que el meu llimoner no dóna llimones, sort que els
mocadors de paper no són perfumats i sort del meu ordiandor.

#93

orzar
Inclinar la proa hacia la parte de donde viene el viento.

amb un peu allà

el sol escalfa prop la benzinera
i triem l'arrós caldós d'un bon menú de dijous_
amb dues cerveses de més_arrambem el camí a casa
_qualsevol lloc és casa_quan estem aquí adalt.
el vespre ens vigila i no interromp un fred glacial,
però la tramuntana corre de valent
i rebufa tot el fum de la llar de foc_
amb els ulls mig tancats i plorosos
miro la companyia
que acompanya i fa tan nit la nit_
al matí l'olor a molsa em posa la pell a punt
i amb els cabells mullats i un acompanyat
forest_recorro l'afluent d'asafalt que em porta
fins al poble, fins a la maria i les verdures pujades de preu_
la migdiada davant del foc, em sembla un excés
però l'adormo convençuda que em mereixo això i més_
ens enfrontem a tots els monstres de la nit
i ens reconciliem amb els contes de l'àvia
que no ens deixen dormir encara.
patates al caliu, lester young i lúltim glop de vi
davant la llar de foc_escalfant els peus_
llençols freds, coixins suicides
i un breu moment d'insomni per no perdre el costum_
m'aficiono ràpidament als dies d'aquí,
a no moure'm, a moure'm a gran velocitat,
per carreteres amb les vores farcides de gavines
menjant la resta del que sembla un gat_als camins alternatius
que m'ensenyen aquest golf de tardor tan gris, tan bell, tan d'aquí,
tan jo_ al sol que cau mandrós
i molesta, al vent amb olor a caca i a un toll de pardals
que em barren els pas_

avui torno amb la roba impregnada d'olor a llenya
i buscant l'olor de ciutat_
nit de teatre, nit de gin_tonic, nit de retrobades
i plans de nadal_
una llar m'omple l'altra_
així tasto la tardor_
amb un peu a cada casa.

pàg. 141

"Mai hauria pensat que l'infern pogués ser una cosa tan simple com un rellotge sense agulles."
la pell freda, albert sánchez piñol

sobreviure

#92

a secas
Solamente, sin otra cosa alguna.

( )

el meu raspall de dents tornarà a perdre territori
i a deixar de ser només ell, ell tot sol, ell_
per ser l'altre, el que necessita marca identificativa, perquè
qui ho havia de dir? els nostres raspalls de dents són iguals_
igual d'alts, igual de blaus, igual de mullats just abans d'anar
al llit, iguals_
em faig agendes mentals per arribar a tot i arribar-hi bé_
perseverància i desig_aquests dies ballo amb ells i no me'n canso_
no abondono, no declino, nous projectes, noves propostes, noves
cares, nous noms, noves mans, noves sales d'espera_
i el temps va més ràpid i el meu cap ho enregistra tot_
però ara a casa_amb les finestres obertes i el vi a la nevera
només t'espero_
m'aturo, respiro i t'espero

i el seté dia vaig descansar

per fi un diumenge amb cara i ulls_
només tinc ganes de veure pel·lícules dolentes
i de resseguir amb el dit
el perfil del meu nas.
de tant en tant faig un pause i et sento respirar_

pàg. 44

"Jo no vaig abandonar la causa; es pot afitmar que la causa em va abandonar a mi. A dins meu va morir alguna cosa més que una simple creença. Havia perdut tots els significats de la paraula esperança."
la pell freda, albert sánchez piñol

H el gran

my H

gràcies al local d'abaix, el meu lavabo fa olor a shawarma_
el despertador no ha sonat_vaig comprar unes
taronjes que són un despropòsit_el tx no em parla_
començo un divendres que serà com un dilluns_no fa
calor, no fa fred_tinc les sabates foradades_la jaqueta
plena de pèls de gos_el serrell curt i mullat_
_però avui, avui faig de tieta

to be continued

m'amago rere impersonals missatges de text_
no hi ha resposta_cap moviment_
quan sento que comença a fer-me mal el cap
a causa de l'intent titànic de no voler
deixar caure cap llàgrima
_perquè no se'n mereix cap_
esborro mentalment totes les bones paraules
i continuo amb el que estava fent.

fui mala porque el mundo me hizo así

gnossiene nº 1

i avui dissabte
tot anirà molt_len_ta_ment

avui

ni et colis, ni em parlis, ni em miris amb aquesta cara,
ni pensis que ho faré, ni em diguis el què penses, ni
em toquis, ni em demanis res, ni em supliquis, ni m'insiteixis,
ni em repeteixis sempre el mateix, ni m'avorreixis, ni em posis
excuses, ni m'oloris, ni respiris, ni t'ho imaginis, ni em tanquis,
ni em retallis, ni em dobleguis, ni em donis forma,
ni em busquis, ni m'esperis, ni te'm creuis, ni t'apropis_
avui: mossego

h

avui ja fa un any_

al tornar a casa

avui, en la foscor d'una sala de cinema,
esperant que aquella "basura" acabés,
només pensava en una cosa:
cava, pollastre fred i ballar
molt_a_poc_a_poc

negra nit

ja
és
fosc

pág. 259

"Me gusta la literatura que no está muy segura de sí misma, que se presenta ante nosotros como un discurso poco estable.
Un escritor que titubea. Ésa es una imagen de mi infancia. De niño, asociaba a los escritores viejos de barba blanca con personas que, a pesar de ser muy mayores y muy respetables, tenían el aire de vivir en una duda constante.
Siempre ha sido la literatura un excelente instrumento para medir tanto la adquisición de certezas como su abandono. 'No me deje solo entre perosnas llenas de certezas porque es terrible', escribió Antonio Tabucchi".
Chet baker piensa en su arte (Ficción crítica), enrique vila-matas

un divendres lliure (?)

un passeig sota la pluja_el metro lent_un cafè fred_
donar-li de menjar, ensenyar-li què és el soul, qui és james brown,
ballar, cantar, mostrar-li el dolor, el riure, adormir-lo amb chet baker,
vestir-lo, netejar-lo, ajupir-se, enfedar-se, abrigar-lo, passejar-lo en
companyia, soportar un emprovador, un venedor, un no venedor,
el mal temps, la música alta, els cotxes que piten, la roba bruta, el
mal de cap, casa, banyera, mandarines i zombies...

architecture in helsinki

un directe fantàstic_és d'agrair

roig beirut

al matí, amb les calces perdudes en un racó
de l'habitació, m'aferro a les teves costelles
i intento esbrinar l'instant concret en el que em vaig quedar
dormida la nit abans.
no vull que sàpigues que estic desperta, no vull que
interferixis en la meva construcció dels fets_fets borrosos.
respiro profundament com si somiés i et recordo nu a la
sala buscant paper de fumar i explicant-me una història de
ta mare i unes pestanyes caigudes.
obro un ull i comprovo que és cert, el que sento és el mar_
tinc fred i m'arrambo a la teva esquena desconeguda i
a unes costelles que des de fa uns minuts ja em són més familiars.
recordo música, recordo vi, recordo que no hi havia paper
de fumar, recordo que em preguntaves coses sobre les meves ungles,
recordo el silenci, recordo les respiracions,
recordo riure. ric i em delato desperta.
fas un gemec mandrós i mentre et gires,
intento recordar el teu nom.
amb els ulls tancats, apropes el teu nas al meu
i em dius pel nom_jo ja recordo el teu_.
ja no tinc fred, em demanes si he dormit bé,
i obres els ulls_verds_molt verds_això sí que no ho recordava.
em quedo callada,
somrius, dius alguna cosa que em recorda a ahir,
enfonso el nas entre els teus braços
i penso que en els dies clars,
segur que es veu mallorca des del teu llit.

cançó_61

deadwood

em quedo sense aire i em salten les llàgrimes
quan algú aconsegueix fer les coses bé_
sense faltar-nos al respecte,
sense abusar de la nostra bona fe,
sense enganyar-nos
i vendre'ns gat per llebre.

quan les coses es fan bé, es fan bé, òstia!

què gran!
_pura, escrupolosa i enormement gran.

LA RECONQUISTA

miedo...

en una nit deu anys

tremolo quan confirmo que els anys,
de vegades,
sí que passen en va_
ahir vespre, en un carreró de gràcia,
bebent cervesa freda_vaig tornar anys enrere
a aquell pis d'enric granados,
amb un home més gran que jo_
un home que em parlava, em mirava i
m'estimava com molt poca gent ho ha fet_
un home que malgrat els anys
m'estima igual de bé i em canta les mateixes cançons.

ben_vinguts, ben_trobats

¡cocretas!

the end

fi d'una etapa curta però intensa_i això és el que em queda:
llibres, experiència i amics_
si això és la guerra, aquí estic per batallar-la!

cançó_60

redecorant el coll uterí

perquè trobo que hi ha certa relació en el fet que no pugui
introduir res en la meva vagina durant tres setmanes i que
després d'una tarda a ikea hagi aconseguit més espai a la cuina?

pág. 11

- Que aquel día llovía en Barcelona -me dijo mi padre desde su lecho de muerte- es algo que nunca pude olvidar, porque, cuando la vi cruzar el umbral, me pareció que la lluvia era salvaje en sus caderas, y me sentí dominado por el impulso erótico más intenso de mi vida.

"una casa para siempre", chet baker piensa en su arte, enrique vila-matas

let me tell you something

prometem no parlar-nos fins a l'hora de dinar_
la paret i la porta tancada ens fan de frontera
en aquest matí plujós que ens regala tot el
silenci que necessitem_
gairabé tot_

cançó_59

a las penas_puñaladas

creure que ets el centre d'un complot còsmic
que et fueteja l'esquena quan dorms,
creure que no rebre el que necessites
és un castig terrenal, que no seràs capaç d'ignorar tota la
merda que t'envolta, que allò bo que tens no t'omple,
que t'avorreixes amb tot, que la desgana t'atipa,
que l'aire fa fastig, que la gent fa pudor, que el
carrer t'emburta, que el mínim et desespera
és tan dolorós i innecessari com sentir
parlar al gerard quintana, el sexe anal o
les pel·lícules de la coixet.

i no hi ha res que destesti més
que conviure amb el que detesto_

al cap i al fi_tot funicona tal i com volia.

som-hi

a formentera hi falta gent_

potser sí

tornava ahir a casa amb el cotxe_
era tard, fosc, fresc (per fi), els carrers estaven buits_
m'encanta conduir per barcelona un diumenge a la nit_
a poc d'arribar a casa el vaig veure pel retrovisor
i vaig aturar el cotxe. Es va apropar a la finsetra
del copilot i em va saludar amb un lleu moviment de celles_
el vaig convidar a pujar i ell, a bord i amb el cinturó ja cordat,
em va convidar a refer el que havíem deixat a mitges
temps enrere_
no vaig pensar, vaig engegar, de nou, el cotxe i vaig
desviar-me del camí a casa_en direcció a un tema a mitges
que, en realitat, havia oblidat_
els semàfors no es posaven vermells, ell no em parlava
però si ho hagués fet tampoc hagués sentit res del que em deia_
tampoc m'interessava_torno a tenir aquella sensació en la
que no m'interessa res del que em diuen i en la que,
en general, odio a tothom_
a tothom, menys els que m'estimo, és clar.

_es va encendre un cigarro:
"tal i com ho vam deixar, serà difícil rependre-ho"
va dir-me amb un núvol de fum del cigarro acabat d'encetar_
i vaig pensar que tenia raó però que, de fet, si ho repreníem
tal i com ho havíem deixat, ens tornaríem a quedar a mitges,
així que vaig agafar el cigarro, vaig fer-li una bona pipada
i amb un núvol de fum vaig respondre-li: "què et sembla si et
deixo a la propera cantonada, em deixes tornar a casa i demà
et truco i ho reprenem de la millor manera?"

abans que em digués què li semblava, vaig aturar el cotxe i
li vaig tornar el cigarro_
_ja fora, per la finestra del copilot,
em va somriure com l'última vegada_i va marxar.

i ara penso que si va haver-hi una última vegada
és que no val la pena una propera_no?
_o potser sí.

criptonita

si puc amb això_després no hi haurà qui em pari_.

sota el sol de la plaça dels àngels

uns homes amb les boques molt brutes
m'han dit coses, que
quan he aconseguit entendre-les,
m'han semblat boniques_
el sol em crema el cap per fora,
per dins... buf! per dins.
mesuro totes les meves respiracions i
provo de no arribar tard_busco temps
sense excessos i els vicis els miro de reüll_
em firo a botigues barates i em compro
faldilles que m'apreten el cul_
a casa em tiro el cabell enrere
i enfonso el cap en textos amb moltes paraules_

_així tinc el cap per dins_
_ple de paraules,
de paraules brutes.

sarna con gusto no pica

la calor és igual de terrible que ahir o pitjor_
avui no tinc bici i em disposo a compartir
un espai reduït amb gent suada, avui, que el
camí fa pujada_
però fent honor a mi mateixa, em faig un regal
de no_aniversari_per amenitzar-me el viatge.

benvinguda

benvinguda a barcelona_
la ciutat dels crims i dels amors de locutori,
la ciutat que ven a l'engròs i rep a tot hora_
benvinguda a la finestra oberta i a les reunions de
veïns improvitzades_a les cerveses abans de sopar
i a les males notícies_la ciutat dels amics
que volen
i dels que dolen i saben.
benvinguda_ a la vida d'encàrrec
i al retorn de les preocupacions_
però no hi ha por ni avorriment
que m'obligui a exclourem, a comprar a qualsevol preu
i a creue que sóc millor que abans_
torno i entro per la porta gran_bé,
per la dels peatges i les cues de la ronda litoral_
sort del meu cotxe magnífic i de mishima

#91

deflagrar
Dicho de una sustancia: Arder súbitamente con llama y sin explosión.

houellebecq

"(...) Los ecologistas son unos cretinos. Los norteamericanos unos gilipollas. Cuando una mujer pierde su atractivo y un hombre la potencia sexual, lo mejor es el sucidio. No hay nada peor que envejecer, y es una lástima que el interés de los nazis por la eugenesia haya servido para desacreditarla. Lo único bueno que hay en el mundo es el vino francés, el turismo sexual, la prostitución en general y el intercambio de parejas. Una buena amante es aquella que está dispuesta a tragarse el semen y que disfruta del sexo en grupo. Sin embargo, la revolución sexual fue un desastre porque destruyó la familia, que era 'la última barrera del individuo frente al mercado'. Los que van a retiros de yoga lo único que buscan es follar. Los movimientos contraculturales del siglo XX estaban promovido por sinvergünezas que disfrutaban engañando a la gente y eran libertinos, sádicos y asesinos en potencia. Los crímenes de Charles Manson son la consecuencia inevitable y natural del movimiento hippie (sic). ¿Por qué? Porque los hippies no querían obedecer 'la reglas de la sociedad' (sic)."

houellebecq crea a houellebec por andrés ibáñez_ABC cultural

leer

desde que empecé a leer con deleite,
he querido vivir ciertas experiencias trascendentales_
envidiaba a los personajes de los libros y a sus autores
cuando experimentaban en su propia piel la pérdida de fe,
la lección de la vida, el amor verdadero_
como cuando leí a los místicos
que me imaginaba a mí misma levitando
en el pasillo de mi casa ante una aparición nocturna_
también ansié algún amor contrariado que aplacar con cianuro,
una culpa que me ahogara sin razón o un falso amante que
iluminara mi penosa existencia.

en cambio, con las patadas que da la vida,
me siento como una espectadora de segunda fila_
que ante un clímax inimaginable y atroz, se levanta de la butaca
y sale al exterior_

pero el exterior es igual de oscuro_y me observo analizando cada
uno de mis gestos, mis tics nerviosos, mis angustias de rincón_

y aún, sigo sin poder definir el dolor_pero percibo como aquel
vacío borroso que me visitba en contadas ocasiones,
se hace nítido y constante_

hay presencias no presentes que viven en ti_aparecen
cuando dejas de hablar con alguien,cuando alzas la vista,
cuando te metes en la cama, cuando cierras el grifo,
cuando la música deja de sonar, cuando doblas
la servilleta o apagas una luz_

son presencias no presentes cotidianas que automatizas
y te privan de una vida trascendente, mística o romántica.

¡_qué bello es leer_qué bella la vida si se lee_!

forces recuperades

si la fe mueve montañas, el amor remueve el alma

sense interrupcions

d'un dia per l'altre, hem passat a ser
les protagonistes (o personatges secundaris)
del guió dolent d'una tv_movie.
en un decorat de cartró pedra i malaltia
recitem diàlegs barats i, la majoria de vegades,
deixem que la nostra veu en off malaeixi
cada segon i cada minut d'aquesta pel·lícula dolenta.

el meu pare dorm i s'ha convertit en el leit-motive
dels nostres pensaments, dels nostres silencis,
dels nostres plans de futur_i no sabem
si a llarg o a curt termini_

el meu pare dorm i ha passat a ser un informe,
un cas, dos telèfons de contacte que no són ni el seu,
un cartell a la porta, l'ultima habitació del passadís.

els punts de gir es retarden,
recurs que fa que la tv_movie sigui encara pitjor
i com no hi ha dolent de la pel·li sinó intervencions al més pur
estil_belén_esteban, els protagonistes busquen
el seu antagonista en organs que no funiconen.

esperem que un final deus ex machina
ens porti a una pel·lícula millor.

més val

si et lleves a altes hores de la nit
sense aire
i amb la mandíbula adolorida_
el millor és canviar la dieta

falta de vigor o fuerza física

a cada uno le atacan_
a su manera_
a su tiempo_
a su ritmo_
las mías las veo venir, las siento antes
de que aparezcan_las intuyo_las imagino_
las mido_ las recreo_las reto_y siempre pierdo
pero ¿para qué luchar contra nuestras debilidades?
durante mucho tiempo no pude hacer lo que quería,
durante mucho tiempo daba explicaciones de lo que sentía
y ahora, soy dueña de mí, de mis actos, de mis victorias,
de mis errores y de mis derrotas_
y hoy, pierdo de nuevo.
ancha es castilla y corta la vida.

ja ho sabíem, però diguem-ho

vaig oblidar l'angoixa en el cul d'un got buit
i no vaig tenir por, de sobte, de tornar a tenir
15 anys_la música era forta, el cos al compàs
i ens era absolutament igual________tot.
però el temps no descomptava i un l'últim
gin_tònic sota la pluja de juliol ens va
tonificar l'orgull de matinada_els divendres
són per destrossar-los.

exacte i absolut

l'emoció no pertany a un mateix
sinó als altres_
la meva, li pertany per tot i
entre d'altres_______a ell.



* catalá-roca
fins al 25 de setembre a la pedrera

2 dies de repòs!

passar el dia amb un got de gazpatxo_
per després celebrar-ho amb unes quantes
cerveses i un gintònic_sempre té un mal final.

cançó_58

deliciosa

continuo pecant d'autòmata en aquesta
vida_meva_contemplativa
i, per acabar-ho d'adobar,
vaig al cinema.
quin fart de tristesa_
així com beginners (mike mills)
té algunes coses terribles
(com una relació d'amor amb un excés naïf,
que no només és recurrent i terrible, sinó que
a més t'avergonyeix
perquè t'agrada_com quan spilberg t'emociona_)
té coses molt ben fetes, molt ben pensades i amb
molt bon resultat_
podria fer un llistat de totes les virtuts
però amb l'incís del seu més gran defecte,
em quedo satisfeta_
veieu-la i que aprofiti



per cert, un altre defecte: el cartell

abandó

terrible,
quan els ulls del llibreter et busquen rere la
pantalla de l'ordinador i et diuen:
descatalogat!
el llibre ja el tinc_però que estigui descatalogat
et deixa una sensació de... d'abandó.
ja estic farta de comiats_

il dolce far niente

per inaugurar les meves vacances,
només sortida de la feina, em deixo caure
a la llibreria_
conscient de tots els llibres robats
- a l'última feina que em pagaven
amb un sou precari i una formació nul·la -
em decideixo per una cosa curta i lleugera
-donat també el meu rimte lector dels
últims mesos i per la coincidència d'una
lectura acabada d'encetar-
de tapa dura i preu ajustat:
signatura 400 de sophie divry.

sota un sol torturador i em les presses
d'algú que està de vacances, llegeixo les
primeres pàgines, camí a casa_
i en dues línies:

"La lectura es, junto a la amistad, uno de los recursos más eficaces para sobrellevar el dolor de la pérdida. " didier anzieu

previsualitzo les dues setmanes de lleure que m'esperen_
llegir i beure en companyia_
per dolor no és però sí per suport moral
ara, que em replantejo la vida_

l'exitació i l'espant m'obren un camí
del tot inintel·ligible.
agafo aire i ecolto el que em diuen
els del meu voltant_tot em serveix i tot m'ajuda
i, per un segons, l'excitació guanya aquesta batalla
que em treu la son.

de moment, vull gaudir de l'estrena
no marejar-me amb la inminència de
prendre una decisió_i viure el meu
temps d'oci com_déu_mana.

palíndromo

"in girum imus nocte et consumimur igni"

"nos pasamos la noche dando vueltas y el fuego nos consume"

"sóc l'alè d'un exèrcit diví"

una migdiada a mitjanit

reiem i repetíem sempre el mateix_
pensar que tot aniria bé era un bon estimulant_
fins que ahir_
_ahir_
l'aire va dir prou, el temps ens va enviar a la merda
i tot el que teníem va passar a ser això_
el que teníem_
ha estat curt, intens i meravellós_
de veritat.

gran_molt gran

(1927-2011)

un_més

que la vida és estupenda_
fa temps que ho sabem_
poder celebrar-ho junts, un any més:
un luxe_


felicitats c!

!

el gran petit equip

sobretot

que em tallin les mans, que em cridin ben aprop,
que recompensin el meu estòmac, que regirin el
meu cor, que m'afeitin el cap i em trenquin les
cames, que em retornin al meu lloc i em diguin
que tot era mentida i que el sol surt per un altre
cantó. que em recordin aquells que m'han fet mal
i que em regalin tots els estris de cuina que feia servir
la meva iaia quan em feia arròs amb llet. que vinguin d'amagat
quan dormo i que m'esperin a que surti de treballar.
que s'amaguin rere els arbres que ja mai floriran i
que especulin sobre la meva edat. que paguin les
factures del altres i que m'inventin un sou com cal.
que enderroquin les parets de pedra que envoltaven la
meva casa i la d'ell, i que juguin amb els fills dels
meus veïns. que jutgin als que em van jutjar i que
desfacin el que vaig fer volent i tornaria a fer. que
empresonin al que em va esvalotar a la cuina de casa meva
i al que m'enverinava al replà del principal. que m'escriguin
a les parets la novel·la que vaig perdre i em perdonin els
mals pensaments. que em facin la traveta, que em tanquin
la porta als nassos, que m'apaguin el llum quan em dutxo,
que em canviin l'hora de tots els rellotges, que desfilin els
meus vesits, que em desendollin la nevera, que em portin a casa
la meva àvia que diu que és vella i em vol veure, que em
tornin el què els hi vaig demanar i que no em demanin res
a canvi.

ho prometo

l'últim

will be fine

els dissabtes són molt millors si tu
hi ets_

que si no....

suerte que en el máster nos enseñan cosas:


*41 millones de ejemplares vendidos (¡!)

droga_dura_de_bon_matí

ben d'hora pel matí em llenço fora el llit
i supero els primers minuts de vida fent cafè
i escalfant la llet_amb els ulls mig closos
inspecciono l'estat del carrer_encara tranquil.

sense dutxa (de moment) i amb el cafè a mitges
creo el meu hàbitat davant l'ordinador a on passaré
la major part del dia_

regiro els diaris digitals, els comptes inútils
que em vaig fer un mal dia i començo a
despotricar (via xat) amb ànimes caritatives
que, com jo, ben d'hora pel matí ja són
ulls en pantalla i teclat en mà_

començo la meva batalla amb una campanya de
marketing que fa més mal que bé i amb un
escandall que cohibeix els meus números resultants_

per no importunar als veïns, existeixo sense música,
un estat del tot alié_que em fa sentir estrangera a casa meva.

tot d'una, abaix, comença el moviment_
l'olor a pollastre amb curri i les converses indesxifrables a crits _
i amb les meves millors gales de rea encadenada a un ordinador,
que ha recuperat el seu uniforme punki de anys obscurs,
intento fer callar al penjat de merda que està donant
pel cul des de fa mitja hora_
i al desgraciat que cuina amb espècies
a les vuit del matí, tan sols li desitjo el pijtor dels dies_
o al menys que s'ennuegui quan s'ho mengi
i deixi de respirar durant uns minuts,
tan sols això, per justícia divina.

però a la merda les putes, els penjats i els veïns:
poso música, apujo el volum
i continuo la meva batalla!

eclipsi

Ocultació total o parcial de la llum d'un astre per interposició d'un altre astre entre aquell i un observador.

espai

i durant uns dies_la casa per a mi sola,
per leonard cohen i els altres, no m'oblido del altres.

no_película

que se parezca a todas las películas
la convierten en una no_película.
y no digo que no_me guste,
sólo que siento como si no hubiera visto nada_

que todos los personajes tengan algo que explicar,
que hablen del amor como si leyeran kundera
o supieran lo que es la vida,
que la película esté dividida por capítulos
con la palabras como paradoja o perspectiva,
como si aportara algo..., que los amigos del protagonista
sean medio iditoas y que además tengan
ocurrencias muy poéticas, que uno de ellos sea bruno bergonzini
(por dios, ¿no se había prejubilado?),
que los diálogos sean un déjà vu que chirría
y, algunos, con tan poca naturalidad que te da vergüneza ajena_
que las escenas se encadenen tan previsiblemente,
que sean tan poco sutiles (si quieres mostrarme que un hombre está
deprimido y enamorado, no me lo sientes en la barra de una discoteca con la mirada perdida,
escuchando a nacho vegas (ui_) cantando "esto no es un drama"_
que los idiotas son sus amigos, no nosotros),
y la voz en off... es coña ¿no?

y no es la peor película que he visto en el último mes_
y no es que no me haya gustado_
simplemente he visto una no_película.

como nacho vegas, que no es que no me guste
sino que me gusta menos que al resto_

tonight

la calma del carrer em traiciona
i aquí asseguda, s'està tant bé_
una decisió em serveix de coixí
per passar una bona nit_

_de nou

tornem a la realitat_i encara gràcies que
la setmana ens dóna peixet i comença en dimarts_!

cançó_57

gnocchi al pesto recalentats

les 23'00 no són hores d'arribar a casa_
i menys, quan surts de classe_

la casa, de nou, per mi soleta
i la mandra m'atrapa quan obro la nevera_
però
bingo! avui per sopar: gnocchi al pesto_
el menjar_del_dia_abans_recalentat
sempre queda més bo.

i avui em dono treva i ni frego els plats_
i vinga, vinga que des que llegir és gratis
el temps és or_!

deixo la casa a les fosques i obro la finestra
del dormitori_l'airet que desemboca a la meva esquena
és fred_però tant me fa, perquè les nits són
tan diferents amb la finestra oberta...

sembla ser que ahir a la nit vaig intentar agredir
un dels meus cridaners de barri habituals,
amb bosses de plàstic plenes d'aigua i
tres d'ous_
i sembla ser que, ben lluny de ferir-lo de mort i fer-lo callar,
el vaig obligar a pujar el volum dels renecs que em regalava_
sembla ser_això diuen_però jo: no m'enrecordo.

avui m'he dedicat una cançó_i he recordat
tots els llibres que vull comprar-me_
sempre els vaig a veure_com a mínim, tres cops a la setmana_
així ens anem coneixent i s'acostumen a mi_
els trobo, cada cop que els visito, esperant-me
com caramels desembolicats, secs, sense llepar,
no brillen, no enganxen, intactes per estrenar-se
amb mi i tintar-me la llengua. Els miro, de vegades,
els hi faig fotos amb el mòbil, els ensumo, els torno
a deixar on eren i m'acomiado d'ells: "el proper dia"
els hi dic.

però
sembla ser_això diuen_que el proper dia queda lluny_

#90

cazar moscas
Ocuparse en cosas inútiles o vanas.

gnocchi al pesto

al matí, al matí ningú crida_
cafè al balcó i si no hi ha temps
me l'enduc pel camí_
un camí a la feina que cada dia és més curt.
una semtana i mitja de desintoxicació
és prou per (b)veure les coses d'una altra manera.
el cos torna i les nits s'allarguen_
i està prou bé poder triar les companyies.

la tele no va i els meus veïns del carrer
sembla ser que mai n'han tingut_
tot el dia al carrer_toooooot el dia_
i la nit_tooooooooota la nit_
i els quadres que em trobo en arribar a casa...
en fi_

quina ràbia ensumar coses que no em toca ensumar, quina ràbia saber quina música li agrada al subnormal que viu davant, quina ràbia les obres a les tres del migdia.
Quina ràbia recordar tots els noms, quina ràbia els mitjons desparellats i la pols al teclat de l'ordinador, quina ràbia els plats a l'aigüera i les trucades a deshora, quina ràbia voler adelantar esdeveniments.
Quina ràbia álex de la iglesia i la seva puta merda de trompeta (ara ja sé que va dimitir per amagar-se sotes les pedres i no per la llei sinde), quina ràbia la la reina i el seu germà bessó, quina ràbia no tenir més temps al matí per llegir, quina ràbia el cambrer_italià que em fa el cafè i quina ràbia el to de veu de la veïna del 4t 2ª (què li passa? és najwa nimri?).
Quina ràbia que h visqui tan lluny, quina ràbia haver d'organitzar l'estiu, quina ràbia el meló sense gust i les fotos cremades.
Quina ràbia anyorar-vos i no tenir per venir-vos a veure.

Però espereu que, en breu, em vinc a viure amb vosaltres:
sense putes cridaneres, sense obres, sense veïnes estúpides
i amb tot el temps del món.
I per celebrar-ho, dinaré. Avui sí, avui toca:
gnocchi al pesto.

hoy empieza todo

pulmones limpios,
mente descansada,
desayunada,
arremangada
frente al ordenador
y non_stop
porque
hoy empieza todo

el plaer de llegir en veu alta

Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Miles d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.

plou, josep carner

cançó_56

sant tornem-hi!

my_bob

perquè el nano sempre em porta a temps oblidats_
i em recorda que el que he estimat una vegada, ja
no ho deixo d'estimar_com aquest home:

"fill d'un pare desconegut"

diseño de guerrillas_y me olvido de ahuecar el ala_un
hombre que habla y deseo que no calle_cada una de sus
palabras me abre un poco más la mente_llevo semanas
durmiendo y la apatía primaveral me ahoga_a ratos.
salvo alguna que otra asimetría vital que no me priva
de los gozos de mis lectura, vuelvo la espalda a la res_
ponsabilidad y a asentar la cabeza. oigo los gritos de
los in_dignados, salen de dentro_esto no es un zoo,
sino un círculo_y en el centro ya no baila la muerte_
ya no baila nadie_quietos nos miramos unos a otros
y hay un vacío tan grande que no conseguimos vernos_.

siento no haber sido mejor persona_y siento que empiezo
a despertar_siento haber dicho la verdad_y siento que ya
no puedo obviarlo_siento haber llorado en la cena_y me
siento, ahora sí, huérfana de mitad_para qué intentarlo,
para qué soñar_para qué pensar que la vida puede ser
mejor_si lo mejor ha estado simpre ahí, en ese hueco,
en esa butaca vacía, en esos libros con fechas, en esas
anécdotas de tiempos grises, en esas fotos de esquinas
redondas, en un telescopio, una botella de mercurio, unos
coches en miniatura y una maleta negra_lo mejor era eso_
y no esperar más_

la 5ª

els preparatius de cada any tenen
alguna cosa cíclica_
i aquí estem tots plegats_
sumant anys i envellin canvis_
una barbacoa més_una barbacoa nova_!

Ella

no totes les converses porten a roma_
com no tots els camins arriben a una conclusió_
fer volar coloms, el futur incert, la decisió de marxar,
ben lluny o no tant, els canvis de vida que truquen a la porta
després de tant de temps_
però així fem,
de riure en riure,
de record en record,
de colze amb colze,
aquí i ara no ens separa ningú_
em pres la decisió d'encarar la vida juntes
i així ho fem_
els punys per davant i sense perdre les ganes de ser feliç_
perquè Ella, ens ha ensenyat el més valuós que tenim:
a gaudir de la vida.

tal_cual

párpados_a_media_asta_y_pezones_de_punta

in_millorable

com començar fatal un cap de setmana
i acabar gaudint-lo del tot_?
això, només ho aconseguiu vosaltres!

brindo per la ressaca que et traiciona un dissabte al matí
en un llit amb massa gent, pel xurrasco, pels gladiadors,
pel trivial inacabat, per patejar-nos la ciutat buscant un
bar per verue el futbol el dia que no toca, per un trivial inacabat,
per un vaixell de síndries, per l'ull clínic de mon petit ami,
per l'ornitòloga experta, pels patos que vuelan con orejas,
per la teta gallega, por oskar_el cajero, pel pato_pavo_salmón,
per un diumenge sense diaris,
per vosaltres i
pel fill d'en joan miquel oliver.

de tot cor_gràcies chirlas!

un pedazo del alma en palafrugell

una habitación propia

"No hacen falta demasiadas cosas en la vida pero sí una habitación con una ventana."
babelia, habitaciones con ventanas, antonio muñoz molina

cançó_55

un missatge sorpresa

carxofes, pomes fuji, bledes i nespres_
algú parla del desamor digne, dels músics cubans
del que torna perquè ja hi anat moltes vegades_

espero que tot sigui diferent de com em penso,
ja que si no fos així_aix, quina mandra_
criatures amb ganes de pintar, els arbres que
ja no els hi fan ombra, o això es pensen_

tensió, i la passió a on queda?
torne, vine, seu al meu costat
que si follem abans de la migdiada
a la nit sabrem trobar el camí.

ahir estava davant del mar,
que ja em crida, que m'avisa
i xiuxiueja un encanteri de ca l'ample.

espera que per aquí
ja m'han vist passar_
quina gràcia! veus allò d'allà?
és meu.

visca la propietat privada que
és dels altres i no molesta,
visca el vent que em crema el front
quan li dono l'esquena,
visca aquest retorn que espero
mullant-me els llavis, els meu llavis...
els recordes?

és veritat, no t'enganyaré,
penso en mi quan em fico al llit,
fins que entres tu i m'oblido
del mar, de les carxofes, del músics cubans...
bé, del mar no.

del mar mai.

del mar

mar.

#89

esperar sentado
cuando parece que lo que se espera ha de cumplirse muy tarde o nunca.

un alma en paz

un aire demasiado fresco para estas alturas de la primavera
ha estremecido mis rodillas
_que asomaban tras unos calcetines que siempre caen_
de vuelta a casa.
con el alma en paz he recorrido todos los rincones
meados de mi barrio y he tarareado la misma canción
una y otra vez_

con una respiración adormecida que me acompaña
desde el salón_arranco el no polvo
a lo que decidí que fuera mi aportación simbólica
al día de st._jordi_
y mi condena creciente a reducir el espacio de mi lar_



no pude evitar cerrar el círculo de esta trilogía
que me tiene anonadada y que, aunque con pena,
deseo terminar_
así que, una vez franqueado el
bulto de carne que se aglomeraba en la puerta de la librería,
me dirigí a la estantería de la derecha, cuarta columna,
penúltimo estante empezando por abajo, y me hice
con el único ejemplar de
el mundo de los prodigios que ahí descansaba,
un tanto arrugado y algo sucio.


y por cuestiones de compañerismo y admiración me hice con esta
novedad que con sólo una ojeada puedes comprobar que promete.
¡así que espero que me hagas una buena dedicatoria, f !

mi alma está en paz y hambrienta_
tres días llevo ya sin hemingway, del que me despedí
en mi apaciguador exilio y al que le debo una_
¡qué grande!

"Eso me pareció lo adecuado. Así son las cosas. Pon a una chica en los brazos de un hombre. Preséntale a otro para que se largue con él. Ahora ve a buscarla y hazla volver. Y ante la firma pon las palabras con cariño. Así es como eran las cosas. Me fui a almorzar."
fiesta, ernest hemingway

y ahora, de vuelta,
y ante la caída de esta noche de abril_
me dispongo a estirar las piernas,
acompañar a este respirador que ahora descansa
en el domritorio,
y saborear lo que queda de mis largas vacaciones
y de mis nuevas compras_

adéu_!

ffffound

cansada de festes, festivitats i altres excessos_
agafo la meva torradora amb rodes
i m'allunyo de tot_
setmana de sol, mar i lectura_

F_B

con el miedo que nos da el paso del tiempo_
y con lo bien que te sienta a ti_



Felicitats Bagui_!

i un regal_
perquè ja que marxes_no t'oblidis de:

m'ho expliques?

jo de petita volia ser gran_
[ma mare em deia:
"cuando seas mayor comerás huevos fritos"]
i ara que sóc gran (?), encara vull ser gran_

costa una mica i mira que de vegades, ho intento
però no ho aconsegueixo.
que algú m'ho expliqui perquè jo em canso
de veure com els esglaons cada cop són més alts
i com el vertigen i la pols em fan la pujada més farragosa.

penso____________________
penso més____________________________
_______________________poso música___________

Ferraby Lionheart – My Name

________________i després d'això només necessito una escombra i no mirar enrere_
_gràcies mon petit ami, a voltes, l'encertes.

a_______________casa

per fi torno a casa_
després de dies d'exili
plens de lletres,
nits intemitents, noves_bones, voltes sobre mi mateixa
i tastos de les millors fruites de temporada_________________per fi
torno a casa.

pág. 104

- ¿Quieres una copa?
- No, no la necesito -me respondió Bill.

fiesta, ernest hemingway

cançó_54

arrivederci

que se apee el mundo
que yo___________________me largo.

1932 - 2011

aquella sensació que m'envaeix_
de que ha mort algú molt proper a mi
_no deixa de sorpredre'm

on el fred és bonic

sin darse se adivina

hi ha amors a primera vista
i hi ha amors que duren sempre_

no des del llit, no amb llàpis

un esclat trempat_que em porta pel mal camí_
m'anuncia una escletxa de llum, un raig de sol_
_so hard_
l'home de la barratina amb visera
m'avisa
de la meva serenor_la que no conec, la
que, de sobte, reconec_
els mesos fan bé i el temps sembla que no passi_
una nit amb una victòria_
i a casa, retirada a temps,
escric_
_a la panxa del bou on mai neva ni plou.

back_to_the_future

el temps passa_i com passa!

pàg. 107

"La terra i el follar són la base de totes les civilitzacions."

primavera, estiu, etcètera, marta rojals

em_pordà

aquell contacte, després de tan de temps,
amb un indret que el sents com a llar
és melancòlic i gratificant_
on el cel és gran,
on la llum esclareix,
on el vent canta,
on la pedra fa olor a fred,
i el color colpeix_
hi arribo quan la sang m'ho demana

aunque marzo sea feo, lo bueno siempre vuelve

hay canciones que te acompañan
cada día, durante muchos años
y que no dejas de oírlas
hasta que el odio más reconcentrado y sincero
te obliga a deseñarlas y arrinconarlas
en cualquier carpeta estigmatizada de tu ordenador_

pero un día un gesto azaroso la
resucita y es entonces cuando
comprendes que tu vida no ha
sido lo mismo sin ella_

bienvenida

hate and love

"(...) Tenía mucho talento y sin embargo, curiosamente, le producía una especie de placer negarlo. 'Tengo tres expresiones -solía decir-: mirada a la derecha, mirada a la izquierda y mirada al frente.' Charles Laughton, que lo dirigió en La noche del cazador (1955), decía que esa actitud hosca e indiferente era una farsa. Robert Mitchum, decía, era culto, gentil, amable, un hombre que hablaba de maravilla y que habría interpretado a Macbeth mejor que cualquier actor vivo. Mitchum lo expersaba de otra forma: 'La diferencia entre otros actores y yo es que yo he pasado más tiempo en la cárcel'."
cineclub, david gilmour

#88

sueño pesado
sueño que es muy profundo, dificultoso de desechar, o melancólico y triste.

cançó_53

si brilla, ha de ser or

després de tants anys, l'únic que anyoro

de petita vivia en una casa amb jardí,
teníem quatre arbres:
una olivera,
un llimoner,
una figuera i
el que van plantar quan vaig nèixer, un cirerer;
teníem una porta que donava al carrer
i un mur que feia de frontera
entre nosaltres i
la piscina municipal. Els dissabtes d'estiu,
als matins,
em pujava al cirerer per mirar com es banyaven
els nens del barri.
per entrar a casa, ho feies per una porteria
en la que el sr. joan,
que un cop em va tocar els pits a l'habitació de les bicicletes,
vigilava que no n'entrés ningú que no fos d'allà_
també tirava la brossa
i tancava la porta amb clau a les nits.

ara ja no tinc jardí
però sí una terrassa i un llimoner;
no veig els nens del barri
quan es banyen a la piscina,
però sento cridar als dels veïns quan s'avorreixen.
la porteria la vigilen les putes
que quan ve algu que no és d'aquí
li oferten algun serevi i, de vegades,
es queden amb les garrafes buides que són per llençar.

hi ha certs equilibris vitals
que no moren
i sembla que algú, rere el teló,
va estirant les cordes per canviar
els decorats de cartró_

l'únic que s'han oblidat de dibuixar
és el_meu_cirerer

M

"lo característico hace que pueda distinguiros del resto"
memoriacaché

pág. 29

Una vez más, noté que una especie de ligereza se apoderaba de sus extremidades, un moderado descanso de la bruma de inquietud y anticipación a la que acabaría volviendo. Qué poco podía ofrecerle, pemsé. Solo aquellas rodajas de consuelo, como si estuviera dando de comer a un animal raro en el zoo.

cineclub, david gilmour

bravo_paolo!

cançó_52

pág. 229

" No me entraba en la cabeza que mis padres se hubieran separado. Mi madre nunca cocinaba. Mi padre no parecía comer nunca. ¿Qué pudo fallar?"

el hombre del salto_don delillo

of course

¿cómo saber estar en un lugar sin estar?
ya es complicado, de por sí, existir;
si además tienes que hacerlo sin ruido alguno,
eso es mucho peor.
bébete un gintonic y que nadie sepa que estás ahí,
que nadie intuya que bebes, respiras, eres.
a veces, sin querelo, lo consigues
pero cuando tu objetivo es éste
murphy te viene a ver.

en ocasionies contadas lo intento,
y en el momento justo que consigo ahogarme
en mi propia copa_________me piden mi opinión.
¿yo?
yo bebo, después no existo.

el detall d'estimar el periquitu

afirmatiu

les teves paraules erosionen
un somriure desconfiat a la meva cara_
sí_
no és cert que no sento res quan vaig pel carrer,
no escolto però encerto en tots els bassals
i els meus passos desafinen la cançó
que practicàvem ahir a la nit_
sí_
la veïna del costat,
que és d'aquelles que s'apunta a l'agenda
quan s'ha de deixar follar pel marit,
que para la taula amb tovallons de tela
i que dorm amb un pijama de dues peces,
em malmira a peu de carrer,
però jo sé
que aquesta setmana li toca el dimarts
i ella sap
que es prepararà una excusa per deixar-ho per
dimecres_
sí_
i així com diuen que
bevem per oblidar però
no recordem el què,
jo inspecciono la memòria de la meva càmera
(que aquesta no falla)
i ric només de pensar-hi,
sí pensar-hi,
pensar,
pensar en tu_
sí_
ara fa fred dins de casa,
m'agafo un pit amb cada mà
i preparo una banyera amb aigua calenta_
bé, me la imagino, perquè el temps no atipa
i voldria que la setmana tingués 9 dies
i que els sucs de taronja duressin més,
que les pel·lícules fossin per un sol
i els diumenges amb sofà per dos,
que les millors cançons sempre sonéssin dues vegades
i que la pluja, els dilluns, no mullés_
sí_
hi ha unes dones russes que
m'ofereixen sexe per l'skype,
no els hi dic res,
m'ho penso_________
(mai se sap el que et poden
oferir unes dones russes)
però no els hi dic res,
apago l'ordinador,
m'imagino que em banyo però
camino, em mullo, desafino,
t'escolto i somric
però amb desconfiança_
sí_

persona

la_mel_als_llavis

em poso un parany per tal de traspassar
la línia de meta entre
crits, aplaudiments i pancartes
dinges del més lloable_
al cap i a la fi_sempre he acabat tastant el
que desitjava_de vegades,
m'ha agradat, de vegades
m'he enganyat, de vegades
no m'ha sorprés i he continuat la meva cursa_
vaig suada,
amb prou feines recupero l'alé
i sento com l'asfalt s'estova sota els meus peus
_són els meus paranys,
els meus pals a les rodes,
el meu vent de cara
els meus testimonis
dels meus últims metres abans de
tastar allò que tant desitjo.

pág. 91

- Estamos preparados para hundirnos en nuestras pequeñas vidas-
dijo él.

el hombre del salto, don delillo

funny games

malgrat semblem el grup musical parxís_
a nosaltres ens van les batalles

cançó_51

#87

viento de proa
El que sopla en dirección contraria a la que lleva el buque.

a tu alcance

intentar estar a la altura de las circunstancias
acaba siendo, según qué semana,
un deporte de riesgo.
si no tenemos suficiente con el frío
y las calles empinadas,
los días nos sorpreden con
problemas informáticos, pereza crónica
y ganas de abril_
pero cuando menos te lo esperas
alguien te da conversación en un paso de cebra
y, por fin, consigues algo en lo que agarrarte_
así de fácil_

quanta roba i quant poc sabó

i com ja esperava,
he acabat tenint un dia d'allò més productiu_
finalitzat el gran documental_
d'aquella foscor que encara ens il·lumina a tots,
he optat per més dosi de decadència,
d'un altre tipus per això_



i bé, m'esparava alguna cosa millor
però val la pena veure-la, si més no
perquè tots dos (phoenix i affleck)
són bastant grans i vulguis o no
tot l'enrenou que van fer, té el seu mèrit_

com a pausa he vist per decena vegada
el millor mestre de cerimònies
_què gran_
fins que_
mare de déu senyor!!! perquè ningú m'havia avisat!

brutal

bledes, carxofes i un gos

acabo sent una mica repetitiva
i, la majoria de vegades, em faig bastant pesada_
però no puc deixar passar aquesta oportunitat
que jo mateixa em brindo
per parlar, un vegada més, dels
_diumenges_.

les nits de dissabte acaba sent intermitents,
a no ser que ho hagi estat la de divendres
o la de dimarts o, gairebé sempre, la de dijous,
tant se val,
però tot el que visc i bec un dissabte
em marca irrefrenablement els diumenges_
(sí, començo a fer-me a la idea que el meu fetge no és d'acer
i que l'edat no fa treves)
sigui com sigui,
ahir a la nit_refugiats sota un núvol de fum
a la taula de casa meva, una bella metgessa reflexionava,
sobre la capacitat que cadascú té
per deixar-se estimular per la vida,
la manera com algunes persones es blinden a casa
porugues de que algú els fereixi,
la valentia del que s'exposa i reflexiona,
i la senzillesa d'aquell que, com un esponja,
s'enriqueix de tot i més_
entre teories i hipòtesis,
jo li donava voltes a tot plegat i intentava
contradir algunes sentències amb un discurs adient
(ahir a la nit schopenhauer va ser un còmplice perfecte)
i val_a_dir que els meus estimats convidats
van marxar, a la fi, prou convençuts o això
és el que m'agrada pensar_ingènua de mi.

i avui_________________diumenge.
la ment se m'obre mandrosa però relaxada,
disposada a tot_i afamada per ingerir
tot el desplegament dominical_
no hi ha hores que es desaprofitin,
no hi ha paraules vanes.

ric, ploro, m'emociono i m'indigno.
entre les meves mans_tunísia
primero pan, luego paz y por último libertad,
de fons_aigua que bull i miles davis,
als meus peus_un gos
i la tusquets que em recorda
que no és només_un gos:

"Entre los seres humanos y el resto de especies de mamíferos que pueblan la tierra existen múltiples similitudes. Algunas son aceptadas por todos nosotros, como el sueño, el hambre, el sexo, la reproducción, la enfermedad, el envejecimiento, finalmente la muerte, y no creo que nadie, ni siquiera los taurinos, puedan plantear dudas acerca de algo tan obvio como que los animales experimentan, no solo dolor, sino también miedo, alegría, ansiedad. Otras se dan únicamente en especies determinadas, (...) puedo afirmar con conocimiento de causa que mis perras se aburren como me aburro yo, que necesitan compañía, que se pican si les tomas el pelo, que pueden castigarte con un tenaz silencio -y sin permitirse ni un amago de meneo de cola- si las has ofendido, que precisan como el pan que comen ser amadas y amar, con dos características, eso sí, en absoluto humanas: primera, te aceptan tal cual eres; segunda, te permiten que las hagas felices."
"el ser humano y la literatura", esther tusquets

L

ffffound