re_encuentro

caí en aquella cama que otras veces había arrugado_
aquello era un palacio olvidado, un velatorio sin visitas,
un polvo nuevo con un sabor tan nuestro_
es difícil reencontramos como lo que éramos
pero conseguimos no mal hablar de aquellos lugares comunes_
es ciento volando y ya hemos vuelto.
ahora que se nos ha acostumbrado la vista a nuestras miradas,
nos volvemos a llamar por nuestro nombre.
¿lo recuerdas? solo hace dieciocho años.

ferida sense sang

l'altre dia, al vespre, fent una cervesa en una barra que no m'ha agradat mai, l'home que fa llibres em va obrir els ulls. Va fer-me veure que allò que tenia dins i no sabia explicar podia tenir un sentit, i que potser era allò el que no em deixava continuar.
_l'home que fa llibres va saber triar les paraules encertades per donar-me la certesa que no passava res, que tot estava bé i que la meva pròpia distorsió de la realitat em portava a aquest punt mort.
No hi ha res allà fora que ens privi de fer les coses, no hi ha coses difícils i maneres més senzilles, no hi ha reptes impossibles ni enigmes per resoldre.
Agota Kristof ja m'havia clavat l'espina feia uns dies amb la seva La analfabeta _una joia literària que ni li sobra ni li falta una única paraula_, i la ferida començava a fer mal. 
Ara el dolor ja no és real i la importància de les coses ha deixat de pesar.
Res és tant com per ser-ho.
L'Agota ja ho sabia.

amb t de tornar

He decidit tornar perquè estic farta d'enyorar alguna cosa que no acabo de saber què és. Ja en tinc prou de no saber per què em piquen les puntes dels dits i d'amagar-me rere una promesa, que a estones, em sembla incompatible amb la vida.
L'avorriment m'ha fet dubtar, l'angoixa m'ha empès a saltar del tren i el pas del temps, com sempre, ha anat en la meva contra.
Però com si el cel s'hagués obert, avui ho he vist to més clar. Més clar i més bonic_de petita estava convençuda que jo veia a la mestra més guapa que la resta de companys_, i no m'ha espantat gens tornar-hi.
He obert una entrada en blanc i he entès que necessito tornar per saber què faig, com ho faig i per què. Sense misticismes, sense revelacions, sense paraules buides.
Fets_línies__negre sobre blanc.
Torno sense arrossegar els peus, perquè per fi després de molt de temps, m'he construït jo sola una realitat molt propera a la que desitjava i sovint millor i tot.
I si no hi penso gaire _pensar, a voltes, m'ha fet perdre molt el temps_ crec que no pot haver-hi un moment millor per tornar.
Així que ja està.
torno

vi la pared y fui hacia ella

perdre els papers al metro i que nois guapíssim te'ls recullin_

diga'm com em toques i et diré qui ets

 hi ha moments
(ja tens una edat en què acumules experiències i suficients cendrers buits),
que el cel s'obre, t'il·lumina i, dreta als peus del llit, amb les mans a la cintura,
i el cap recolzat a una de les espatlles, arribes a la conclusió que hi ha polvos
que no comptabilitzen com a sexe.  
et poses les calces amb silenci i fixes la mirada en aquell home que dorm al
teu
llit_
escrutes la seva respiració, mires la línia que el perfila, observes les seves ungles
dels peus, els genolls doblegats, el cabell despentinat, la seva mà rebregant
els llençols.
et reculls els cabells i molt a poc a poc t'hi apropes, l'olores, li llepes la punta del nas,
li toques l'orella, i quan ja ets prou conscient que, de veritat, de veritat, és allà,
et vesteixes, surts de casa per no tornar mai més i t'obligues a tu mateixa 
a no oblidar l'última vegada.

sant tornem-hi

ara que m'adono de la magnitud de la tragèdia,
veig tot el que tenia_
amb el dit tremolós vaig enrere i em trobo amb un algú que no recordava_
la miro i m'agrada, ella em mira i li agrado_
és una connexió perfecta, el punt intermedi, el
sí,
sóc conscient d'això
i de cop ahir i demà no existeixen_ara és avui i tot és ara_
el temps circular, els extrems que es toquen i
mentrestant, al carrer, continuen cridant_

i punt

molt bé, ja ho he entès, m'ha quedat clar_
ja veig per on van les coses i he après la lliçó_
aneu tots a la merda, tinc un plan b
i vosaltres no ho sou_
pensava que us necessitava, pensava que era de veritat
i que pagava la pena_
prou pensar-hi, prou invertir energia_
el que s'ha trencat dins meu, ja no es pot arreglar
i tinc un plan b_
de moment, em faig a la idea, cada dia hi penso
un mica i
cada dia_hi penso menys_
cada vegada fa menys mal i ric més_
no em recordeu com era, no penseu en mi,
ja no sabeu què sento, ja no.
tinc un plan b

p. 37

Plegue al cielo que el lector, envalentonado y sintiéndose momnetáneamente feroz como lo que lee, encuentre sin desorientarse su camino abrupto y salvaje, a través de los pantanos desolados de estas páginas sombrías y llenas de veneno; porque de no emplear en su lectura una lógica rigurosa y una tensión de espíritu igualpor lo menos a su desconfianza, las emanaciones mortíferas de este libro empaparán su alma, como el agua empapa el azúcar. No es conveniente que todo el mundo lea las páginas que van a continuación; solo algunos saborearan el fruto amargo sin peligro.

los cantos de maldoror, isidore ducasse

paga la pena provar-ho

ara ja m'ho crec, només cal saltar.
feliç 2014!

conmiguo?

les sorpreses que et dóna la vida són esperades al final,
et passes els dies rere la cortina, menjant-te les ungles
amb cara d'espectatives, mirant el rellotge, fent-li
copets de colze al teu company i murmurant sota el nas:
"ara, ara". Saps que et toca, que és el teu torn, que d'avui
no passa. Saps que ha d'arribar, perquè de petit te n'han parlat,
que existeix, que és el tema preferit de les males veus.
Ho saps des del primer dia.
Ara, quan arriba, la cara de sorpresa és obligada.