carxofes, pomes fuji, bledes i nespres_
algú parla del desamor digne, dels músics cubans
del que torna perquè ja hi anat moltes vegades_
espero que tot sigui diferent de com em penso,
ja que si no fos així_aix, quina mandra_
criatures amb ganes de pintar, els arbres que
ja no els hi fan ombra, o això es pensen_
tensió, i la passió a on queda?
torne, vine, seu al meu costat
que si follem abans de la migdiada
a la nit sabrem trobar el camí.
ahir estava davant del mar,
que ja em crida, que m'avisa
i xiuxiueja un encanteri de ca l'ample.
espera que per aquí
ja m'han vist passar_
quina gràcia! veus allò d'allà?
és meu.
visca la propietat privada que
és dels altres i no molesta,
visca el vent que em crema el front
quan li dono l'esquena,
visca aquest retorn que espero
mullant-me els llavis, els meu llavis...
els recordes?
és veritat, no t'enganyaré,
penso en mi quan em fico al llit,
fins que entres tu i m'oblido
del mar, de les carxofes, del músics cubans...
bé, del mar no.
del mar mai.
del mar
mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario