potser sí

tornava ahir a casa amb el cotxe_
era tard, fosc, fresc (per fi), els carrers estaven buits_
m'encanta conduir per barcelona un diumenge a la nit_
a poc d'arribar a casa el vaig veure pel retrovisor
i vaig aturar el cotxe. Es va apropar a la finsetra
del copilot i em va saludar amb un lleu moviment de celles_
el vaig convidar a pujar i ell, a bord i amb el cinturó ja cordat,
em va convidar a refer el que havíem deixat a mitges
temps enrere_
no vaig pensar, vaig engegar, de nou, el cotxe i vaig
desviar-me del camí a casa_en direcció a un tema a mitges
que, en realitat, havia oblidat_
els semàfors no es posaven vermells, ell no em parlava
però si ho hagués fet tampoc hagués sentit res del que em deia_
tampoc m'interessava_torno a tenir aquella sensació en la
que no m'interessa res del que em diuen i en la que,
en general, odio a tothom_
a tothom, menys els que m'estimo, és clar.

_es va encendre un cigarro:
"tal i com ho vam deixar, serà difícil rependre-ho"
va dir-me amb un núvol de fum del cigarro acabat d'encetar_
i vaig pensar que tenia raó però que, de fet, si ho repreníem
tal i com ho havíem deixat, ens tornaríem a quedar a mitges,
així que vaig agafar el cigarro, vaig fer-li una bona pipada
i amb un núvol de fum vaig respondre-li: "què et sembla si et
deixo a la propera cantonada, em deixes tornar a casa i demà
et truco i ho reprenem de la millor manera?"

abans que em digués què li semblava, vaig aturar el cotxe i
li vaig tornar el cigarro_
_ja fora, per la finestra del copilot,
em va somriure com l'última vegada_i va marxar.

i ara penso que si va haver-hi una última vegada
és que no val la pena una propera_no?
_o potser sí.