de petita vivia en una casa amb jardí,
teníem quatre arbres:
una olivera,
un llimoner,
una figuera i
el que van plantar quan vaig nèixer, un cirerer;
teníem una porta que donava al carrer
i un mur que feia de frontera
entre nosaltres i
la piscina municipal. Els dissabtes d'estiu,
als matins,
em pujava al cirerer per mirar com es banyaven
els nens del barri.
per entrar a casa, ho feies per una porteria
en la que el sr. joan,
que un cop em va tocar els pits a l'habitació de les bicicletes,
vigilava que no n'entrés ningú que no fos d'allà_
també tirava la brossa
i tancava la porta amb clau a les nits.
ara ja no tinc jardí
però sí una terrassa i un llimoner;
no veig els nens del barri
quan es banyen a la piscina,
però sento cridar als dels veïns quan s'avorreixen.
la porteria la vigilen les putes
que quan ve algu que no és d'aquí
li oferten algun serevi i, de vegades,
es queden amb les garrafes buides que són per llençar.
hi ha certs equilibris vitals
que no moren
i sembla que algú, rere el teló,
va estirant les cordes per canviar
els decorats de cartró_
l'únic que s'han oblidat de dibuixar
és el_meu_cirerer
No hay comentarios:
Publicar un comentario