miércoles, 14 de septiembre de 2011

sota el sol de la plaça dels àngels

uns homes amb les boques molt brutes
m'han dit coses, que
quan he aconseguit entendre-les,
m'han semblat boniques_
el sol em crema el cap per fora,
per dins... buf! per dins.
mesuro totes les meves respiracions i
provo de no arribar tard_busco temps
sense excessos i els vicis els miro de reüll_
em firo a botigues barates i em compro
faldilles que m'apreten el cul_
a casa em tiro el cabell enrere
i enfonso el cap en textos amb moltes paraules_

_així tinc el cap per dins_
_ple de paraules,
de paraules brutes.

1 comentario:

c dijo...

Uuuuuuuuuuuuhhhhuuuuuuuhhhhhh!!!!! La primavera trompetera. Sí, ho entec perfectament...sembla primavera, calurosa, humida, bonen.

(Amb un dels de la plaça sí que no)