bledes, carxofes i un gos

acabo sent una mica repetitiva
i, la majoria de vegades, em faig bastant pesada_
però no puc deixar passar aquesta oportunitat
que jo mateixa em brindo
per parlar, un vegada més, dels
_diumenges_.

les nits de dissabte acaba sent intermitents,
a no ser que ho hagi estat la de divendres
o la de dimarts o, gairebé sempre, la de dijous,
tant se val,
però tot el que visc i bec un dissabte
em marca irrefrenablement els diumenges_
(sí, començo a fer-me a la idea que el meu fetge no és d'acer
i que l'edat no fa treves)
sigui com sigui,
ahir a la nit_refugiats sota un núvol de fum
a la taula de casa meva, una bella metgessa reflexionava,
sobre la capacitat que cadascú té
per deixar-se estimular per la vida,
la manera com algunes persones es blinden a casa
porugues de que algú els fereixi,
la valentia del que s'exposa i reflexiona,
i la senzillesa d'aquell que, com un esponja,
s'enriqueix de tot i més_
entre teories i hipòtesis,
jo li donava voltes a tot plegat i intentava
contradir algunes sentències amb un discurs adient
(ahir a la nit schopenhauer va ser un còmplice perfecte)
i val_a_dir que els meus estimats convidats
van marxar, a la fi, prou convençuts o això
és el que m'agrada pensar_ingènua de mi.

i avui_________________diumenge.
la ment se m'obre mandrosa però relaxada,
disposada a tot_i afamada per ingerir
tot el desplegament dominical_
no hi ha hores que es desaprofitin,
no hi ha paraules vanes.

ric, ploro, m'emociono i m'indigno.
entre les meves mans_tunísia
primero pan, luego paz y por último libertad,
de fons_aigua que bull i miles davis,
als meus peus_un gos
i la tusquets que em recorda
que no és només_un gos:

"Entre los seres humanos y el resto de especies de mamíferos que pueblan la tierra existen múltiples similitudes. Algunas son aceptadas por todos nosotros, como el sueño, el hambre, el sexo, la reproducción, la enfermedad, el envejecimiento, finalmente la muerte, y no creo que nadie, ni siquiera los taurinos, puedan plantear dudas acerca de algo tan obvio como que los animales experimentan, no solo dolor, sino también miedo, alegría, ansiedad. Otras se dan únicamente en especies determinadas, (...) puedo afirmar con conocimiento de causa que mis perras se aburren como me aburro yo, que necesitan compañía, que se pican si les tomas el pelo, que pueden castigarte con un tenaz silencio -y sin permitirse ni un amago de meneo de cola- si las has ofendido, que precisan como el pan que comen ser amadas y amar, con dos características, eso sí, en absoluto humanas: primera, te aceptan tal cual eres; segunda, te permiten que las hagas felices."
"el ser humano y la literatura", esther tusquets