lunes, 28 de abril de 2008

et miro i em ric


ayer era domingo

un lunes por la mañana, a pesar de tener un_buen_despertar,
acabas pensando en voz alta
_los demás no te entienden
y tu te traicionas a ti misma hablando de lo que sientes
cuando, en realidad, no sabes explicar lo que sientes.
además_ te prometiste morderte la lengua
porque cuando te da por pensar_______vaya,
mejor que no te dé por pensar

el dia es nublado, el trabajo es como siempre, llevas la misma ropa que ayer, el pelo te ha crecido, la uñas no, los zapatos te van grandes, es lunes, mayo no llega, abril no llueve, no tienes puente, no tienes vino, la ropa se seca, las plantas también, en tu calle hay obras, olvidaste el libro, no has acabado el crucigrama, recuerdas el dia del mes, tu móvil se apaga y además te da por discurrir sobre tu vida

¡con lo divertido que es no meditar!

espero que mañana no sea lunes y que el sol me recuerde
_que mayo está por llegar y
_que mejor no pensar

también espero que mi despertar sea tan bueno como el de hoy
y que mis cavilaciones_o el dolor de barriga_ no me lo estropeen

viernes, 18 de abril de 2008

falete_monstruo

video

divendres pel matí

aquest és un bon punt: quan t'acabes un llibre i has de començar un de nou.
I_si ademés plou és la hòstia.
Doncs aquí estic_mirant com plou_amb un fin a la mà esquerra i amb un dubte a la dreta_
sempre m'ha resultat molt perillós començar-me un llibre, si no ho faig bé l'acabo deixant abans d'arribar a la pàgina 20 i això_això no porta enlloc.
m'aixeco i em planto davant la llibreria a triar el que em vé més de gust_i per ara, em decanto pels clàssics.
¡Absalón, Absalón!_Fulkner. Aquest és un dels tants que m'he començat i mai l'he acabat, així que, m'ho plantajaré com un repte llegir-me'l.
La despedida_Kundera. Estava a mà, ademés, entre la pàg 94 i la 95 m'he trobat una postal de la casa Batlló. La casa està il.luminada amb una llum blavosa i per l'escut de Barcelona que hi ha a la part superior de la postal, em dóna la impresió que té uns quants anys. Enfront de la casa apareix també la parada de Metro de Passeig de Gràcia i Mare de Déu! és dels '70 com a mínim. No hi ha res escrit a la postal així que dedueixo qua va ser robada (per mun pare o ma mare) per utilitzar-la de punt de llibre. I dic robada perquè, qui d'aquí compraría una postal de la Batlló? Ademés, per la marca grogosa que hi ha a la pàg 95 on encaixa la postal perfectament, dedueixo que aquest llibre tampoc se'l van acabar. Així que, és un repte pels meus antecessor que jo me l'acabi.
Si una noche de invierno un viajero_Calvino. I aquest també me'l vaig començar fa temps, però crec que no vaig passar de les primeres 5 pàgines així que, faré com si no l'hagués començat mai, deixaré els reptes per un altre dia, m'estiraré al sofà a sentir com plou i a llegir Calvino.

jueves, 17 de abril de 2008

the wild bunch

si volviera a nacer querría ser Pike Bishop minutos antes de morir

miércoles, 16 de abril de 2008

lunes, 14 de abril de 2008

diumenge_2 en 1



gondry continua jugant amb cartró i cotó fluix però aquest cop s'aparta una mica de les històries d'amor entre homes i dones. Aquesta vegada agafa un local en decadència i un barri marginal que acaba unint-se per a salvar lo insalvable_una mica melodramàtic i cursi (cito comentaris dels meus companys de butaca) però dintre del que cap amb un desenllaç real. _Malgrat tot el final és el pitjor de la pel.lícula_

Però val la pena anar al cinema a veure-la, Gondry sempre val la pena i en aquest cas també ho val Jack Black, casi sempre fa el mateix paper però és divertit. Trobo que Mia Farrow continua fent bastanta angunia.
No m'ha encantat especialment però continuen fascinant-me les joguines i l'enginy de gondry.
I està prou bé The Savages de Tamara Jenkins. Parla de les coses tal i com són. Et mostra els personatges dins del seu patetisme i no te'ls adorna per vendre-te'ls millor. Empatitzes amb ells però per res del món voldries ser ells. S'agraeix un drama familiar sense reconciliacions de llagrimeta fàcil. I potser el meu amor cap a Philip Seymour Hoffman no em deixa ser parcial però què cony, la pel.li està molt bé.

viernes, 11 de abril de 2008

miércoles, 9 de abril de 2008

Tlön, Uqbar, Orbis Tertius

"(...) Entonces Bioy Casares recordó que uno de los heresiarcas de Uqbar había declarado que los espejos y la cópula son abominables, porque multiplican el número de los hombres."

J.L. Borges

"el tenyien de negre abans de beure'l"


la roba estesa dins de casa

Fa un dia bastant horrorós i em resisteixo a deprimir-me.
Discuteixo amb el meu ukelele alguns acords i la rentadora m'acompanya al compàs d'una samarreta bruta.
Peró la impaciència pot amb mi i farta de deixar-me l'esmalt de les ungles a cada corda del meu petit_amic acabo abandonant-lo sobre la taula.
M'assec davant l'ordinador, em fico autumn leaves d'Ignasi Terraza Trio i reflexionant sobre la meva neguitosa_impaciència faig un viatje en el temps.
_Torno a tenir 13 anys i torno de l'escola. Entro al portal i obro la bústia. L' emoció m'inaveix quan em trobo la revista de programació de Canal + del mes nouvingut . Ja a l'ascensor estripo (impacient) el plàstic i el primer que faig, és anar a la última pàgina per veure quines són les pel.lícules que estreneràn el mes següent.
És curiós_però això és el que feia cada principi de mes; agafava la revista de febrer, per exemple, només per veure què passarien al març i així successivament.
_Torno a tenir 25 anys i torno a agafar el meu ukelele. Esgarrapo amb els dits encarcarats l'últim tema que m'he aprés i, més o menys, satisfeta em faig un cafè.
Conforme amb la meva impaciència_declarada estenc la roba dins de casa, que avui fa un dia bastant horrorós i qui sap, potser plou.

Per cert, com trobo a faltar la revista de Canal +!

martes, 8 de abril de 2008

cuidado con el perro


lista para comprar

- café
- agua
- pan (de pagès, rallado y picos)
- vinagre de módena
- pasta ( macarrones no que me aburren)
- arroz normal y bomba para que edu haga paella
-cus cus
- cerveza_en quintos que son más apetecibles
- sal gorda
- garbanzos y lentejas_siempre van juntos porque son legumbres
- leche
- nuece y pasas_tambien van juntos porque sí
- Vichisoise: Ingredientes_6 Puerros- 1 Cebolla- 300grs. De nata- 50grs. de patatas- 50grs. De mantequilla- 1l. de calde de gallina- Peregil- Sal- Pimienta blanca.
- ir al mercado a comprar:
la verdura: lechuga, tomates, brocolí, calabaza, pimiento rojo
la fruta: nísperos, mango, manzana
los huevos (30 huevos 2 euros)
el queso fresco, el foie y lo que salga_y_valga
- ¡ah! y una escoba. f. utensilio para barrer el suelo, compuesto por un manojo o penacho de ramas, hilos, o fibras flexibles sujetas a un mango

lunes, 7 de abril de 2008

val_la_pena


Hiroshima mon amour però un divendres a la nit, amb algú amb molt sentit de l'humor, vi i preparat per adonar-te'n que la vida és molt curta i impossible de abarcar-la tota d'una sola vegada.

Val la pena despertar-te diumenge a una hora raonable per anar a la sessió matinal a veure la última pel.lícula de Fatih Akin_Al otro lado. Val molt la pena.

També val la pena veure Berlanga per obrir definitivament els ulls i confirmar que el cine espanyol actual és una merda i que no hi ha manera, no ressucita ni a la de tres.

Val la pena seure al sofà comodament, fer callar als veins, tancar totes les portes i totes les finestres per veure Un condenado a muerte se ha escapado i acceptar que Bresson potser sí que és una mica lent però és capaç de crear l'obra perfecta.

El diumenge a la tarda, amb tota la setmana sobre les espatlles i sense ganes de fer re a part de "dominguear y mofletear", val la pena rescatar de la teva filmoteca Batman begins. És millor que les dues anteriors, Christian Bale està molt bo, Michael Caine continua sent un mostru i Morgan Freeman, Liam Nesson i Gary Oldman mai et canses de veure'ls. Llàstima de la Katie Holmes que ademés de tenir cara d'òstia és bastant mala actriu.

I per últim, val molt la pena veure i veure-la dos cops seguits si cal, El sirviente de Losey. És espectacular i aterradora. Et toca la sensibilitat i el pudor al minut 5 i et posa els pèls de punta a cada escena.

domingo, 6 de abril de 2008

XIII

"(...) és perquè veus que efectivament som morts de vacances, que el temps que passam vius és microscòpic en comparació amb el temps que passarem morts. la nostar activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. uns a mallorca, els que hem tengut sort, hotels, souvenirs i velomars. però que en definitiva l'escala de temps és ridícula que no ens ve de trenta o quaranta anys, o pensant-ho bé, no ens ve d'haver nascut"

El misteri de l'amor_Joan Miquel Oliver

viernes, 4 de abril de 2008

jueves, 3 de abril de 2008

close to me a las 21'21

un muslo para mi y un codo para ti. Intercambiemos nuestros miembros para que todo sea más ameno y divertido. Mi lengua en tu hombro y la tuya dónde quieras.

peix_era

Joan Miquel (? - abans d'ahir)

El Ramón ha fet el seu homentage particular pel Joan Miquel (gràcies Ramon).

Es que el Joan Miquel s'ha mort_Trobo que no ha durat gaire. De fet, no sé quina és l'esperança de vida d'un peix i, de fet, tampoc sé quina edat tenia en Joan Miquel. Malgrat tot, vem compartir pocs moments i els que vem compartir, no van ser gaire intensos.

Tot plegat m'ha omplert d'una desil.lusió molt lletja i, ademés d'en Joan Miquel, he tirat el menjar de peix i la peixera, bé, el pot de plàstic del xino que li feia de peixera.

Començarem de nou i_sense_peix.