tremolo quan confirmo que els anys,
de vegades,
sí que passen en va_
ahir vespre, en un carreró de gràcia,
bebent cervesa freda_vaig tornar anys enrere
a aquell pis d'enric granados,
amb un home més gran que jo_
un home que em parlava, em mirava i
m'estimava com molt poca gent ho ha fet_
un home que malgrat els anys
m'estima igual de bé i em canta les mateixes cançons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario