un llimoner que no dóna llimones

sort que he trobat la roba que em vaig treure ahir,
sort del meu llit, el meu llit gran,
sort d'internet, sort de la calefacció
i sort que l'aigua calenta no s'acaba.
sort d'una feina que m'agrada, sort d'un suport a
llarga distància, sort del amor primitivo i de la nina simone,
sort de la nina simone.
sort que no dic a ningú el què penso de tot plegat, sort
de les pàgines plenes, de l'olor del llibre i de la crema hidratant.
sort que m'aturo davant de la porta quan sento que algú surt de l'ascensor,
sort que em comunico amb les veïns amb codi morse, sort
de les paraules que vaig aprendre ahir, del que em vaig pendre ahir
i de la cançó que vaig sentir i no m'enrecordo.
sort de la meva cafatera, sort dels mitjons de llana i sort
de les trucades gratuïtes des de berlin.
sort del sol que em regala aquestes ombres, sort que no
he de dir-li res a ningú ni he de posar-me sostenidors.
sort que el meu llimoner no dóna llimones, sort que els
mocadors de paper no són perfumats i sort del meu ordiandor.