creure que ets el centre d'un complot còsmic
que et fueteja l'esquena quan dorms,
creure que no rebre el que necessites
és un castig terrenal, que no seràs capaç d'ignorar tota la
merda que t'envolta, que allò bo que tens no t'omple,
que t'avorreixes amb tot, que la desgana t'atipa,
que l'aire fa fastig, que la gent fa pudor, que el
carrer t'emburta, que el mínim et desespera
és tan dolorós i innecessari com sentir
parlar al gerard quintana, el sexe anal o
les pel·lícules de la coixet.
i no hi ha res que destesti més
que conviure amb el que detesto_
al cap i al fi_tot funicona tal i com volia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario