domingo, 18 de diciembre de 2011

#94

noche cerrada
Espacio de tiempo en que la oscuridad de la noche es total.

bamboo




sábado, 17 de diciembre de 2011

c.e.



a mi em recorda a polònia

jueves, 15 de diciembre de 2011

V de victòria

fanàtica dels cigalons de suc de taronja de bon matí
i d'acabar temporades memorables en posició de migdiada_
frego els dits i xiuxiuejo un conxuro propi dels meu avantpassats
perquè les coses es posin al lloc que jo els hi dic_
de moment, salpimentat amb xulos, putes, yonkis, xoriços i bords
el meu món gira a una velocitat decent, no la suficient com
per desempellagar-me dels capullos, com diria ma mare,
però adequada perquè als matins engegui la ràdio amb un
somriure de congratulació perquè totes les decisions
que he pres han estat les encertades_és mentida però m'ho crec_
dels errors s'aprèn_mentida però t'adaptes
les desgràcies et fan més sabi_mentida però ho superes
l'esperança no és perd mai_blasfèmia però i què
al cap i a la fi el que vull ho tinc i el que tinc ho vull_
perdo el temps, m'enfado, envejo, insulto,
ensopego sis vegades en la mateixa pedra,
desafino,
em mossego les ungles i em faig sang,
em perdo per barris que no segeuixen el pla cerdà,
m'avorreixo llegint llibres que no em recomanen,
compro loteria de nadal,
no conec ni tots els ministres ni tots els jugadors del barça,
m'agraden les cançons de desamor,
odio els nens que criden,
no truco a la meva àvia,
de vegades em mossego la galta quan menjo
o m'ennuego amb la meva pròpia saliva,
escric sobre mi,
no sé dir que no quan he de dir que no,
em miro al mirall de l'ascensor,
m'ofenc, oblido, em desespero,
tinc por,
m'angoixo, gasto molta aigua quan em dutxo
i de vegades em banyo,
compro marques blanques,
conservo calces amb forats perquè m'agraden,
quan vaig a casa a ma mare no frego els plats,
hi ha capítols de the wire que no entenc,
dono lliçons antisexistes a ma germana,
voto, parlo en català als que no ho són,
m'agraden que em diguin coses maques,
quan follo ric,
salo el pa amb tomàquet,
quan començo no paro.

eh! però pels matins___________somric.

martes, 13 de diciembre de 2011

les nits



és així com m'agraden a mi_________fosques

un buen plan

quan el meu cap ja treu fum
i el meu coll ja no aguanta al meu cap_
m'aturo_m'estiro a terra, a prop del radiador per
no passar fred (frs!) i escolto la cançó de la setmana,
que ja porta dues setmanes i mitges en el primer lloc
i passarà a ser la cançó del mes_
un moment per mi_només per mi_5'01 per mi
abans de tornar a començar_

jueves, 8 de diciembre de 2011

un llimoner que no dóna llimones

sort que he trobat la roba que em vaig treure ahir,
sort del meu llit, el meu llit gran,
sort d'internet, sort de la calefacció
i sort que l'aigua calenta no s'acaba.
sort d'una feina que m'agrada, sort d'un suport a
llarga distància, sort del amor primitivo i de la nina simone,
sort de la nina simone.
sort que no dic a ningú el què penso de tot plegat, sort
de les pàgines plenes, de l'olor del llibre i de la crema hidratant.
sort que m'aturo davant de la porta quan sento que algú surt de l'ascensor,
sort que em comunico amb les veïns amb codi morse, sort
de les paraules que vaig aprendre ahir, del que em vaig pendre ahir
i de la cançó que vaig sentir i no m'enrecordo.
sort de la meva cafatera, sort dels mitjons de llana i sort
de les trucades gratuïtes des de berlin.
sort del sol que em regala aquestes ombres, sort que no
he de dir-li res a ningú ni he de posar-me sostenidors.
sort que el meu llimoner no dóna llimones, sort que els
mocadors de paper no són perfumats i sort del meu ordiandor.

lunes, 5 de diciembre de 2011

#93

orzar
Inclinar la proa hacia la parte de donde viene el viento.

domingo, 4 de diciembre de 2011

amb un peu allà

el sol escalfa prop la benzinera
i triem l'arrós caldós d'un bon menú de dijous_
amb dues cerveses de més_arrambem el camí a casa
_qualsevol lloc és casa_quan estem aquí adalt.
el vespre ens vigila i no interromp un fred glacial,
però la tramuntana corre de valent
i rebufa tot el fum de la llar de foc_
amb els ulls mig tancats i plorosos
miro la companyia
que acompanya i fa tan nit la nit_
al matí l'olor a molsa em posa la pell a punt
i amb els cabells mullats i un acompanyat
forest_recorro l'afluent d'asafalt que em porta
fins al poble, fins a la maria i les verdures pujades de preu_
la migdiada davant del foc, em sembla un excés
però l'adormo convençuda que em mereixo això i més_
ens enfrontem a tots els monstres de la nit
i ens reconciliem amb els contes de l'àvia
que no ens deixen dormir encara.
patates al caliu, lester young i lúltim glop de vi
davant la llar de foc_escalfant els peus_
llençols freds, coixins suicides
i un breu moment d'insomni per no perdre el costum_
m'aficiono ràpidament als dies d'aquí,
a no moure'm, a moure'm a gran velocitat,
per carreteres amb les vores farcides de gavines
menjant la resta del que sembla un gat_als camins alternatius
que m'ensenyen aquest golf de tardor tan gris, tan bell, tan d'aquí,
tan jo_ al sol que cau mandrós
i molesta, al vent amb olor a caca i a un toll de pardals
que em barren els pas_

avui torno amb la roba impregnada d'olor a llenya
i buscant l'olor de ciutat_
nit de teatre, nit de gin_tonic, nit de retrobades
i plans de nadal_
una llar m'omple l'altra_
així tasto la tardor_
amb un peu a cada casa.