com no tots els camins arriben a una conclusió_
fer volar coloms, el futur incert, la decisió de marxar,
ben lluny o no tant, els canvis de vida que truquen a la porta
després de tant de temps_
però així fem,
de riure en riure,
de record en record,
de colze amb colze,
aquí i ara no ens separa ningú_
em pres la decisió d'encarar la vida juntes
i així ho fem_
els punys per davant i sense perdre les ganes de ser feliç_
perquè Ella, ens ha ensenyat el més valuós que tenim:
a gaudir de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario