gnocchi al pesto recalentats

les 23'00 no són hores d'arribar a casa_
i menys, quan surts de classe_

la casa, de nou, per mi soleta
i la mandra m'atrapa quan obro la nevera_
però
bingo! avui per sopar: gnocchi al pesto_
el menjar_del_dia_abans_recalentat
sempre queda més bo.

i avui em dono treva i ni frego els plats_
i vinga, vinga que des que llegir és gratis
el temps és or_!

deixo la casa a les fosques i obro la finestra
del dormitori_l'airet que desemboca a la meva esquena
és fred_però tant me fa, perquè les nits són
tan diferents amb la finestra oberta...

sembla ser que ahir a la nit vaig intentar agredir
un dels meus cridaners de barri habituals,
amb bosses de plàstic plenes d'aigua i
tres d'ous_
i sembla ser que, ben lluny de ferir-lo de mort i fer-lo callar,
el vaig obligar a pujar el volum dels renecs que em regalava_
sembla ser_això diuen_però jo: no m'enrecordo.

avui m'he dedicat una cançó_i he recordat
tots els llibres que vull comprar-me_
sempre els vaig a veure_com a mínim, tres cops a la setmana_
així ens anem coneixent i s'acostumen a mi_
els trobo, cada cop que els visito, esperant-me
com caramels desembolicats, secs, sense llepar,
no brillen, no enganxen, intactes per estrenar-se
amb mi i tintar-me la llengua. Els miro, de vegades,
els hi faig fotos amb el mòbil, els ensumo, els torno
a deixar on eren i m'acomiado d'ells: "el proper dia"
els hi dic.

però
sembla ser_això diuen_que el proper dia queda lluny_