sobretot

que em tallin les mans, que em cridin ben aprop,
que recompensin el meu estòmac, que regirin el
meu cor, que m'afeitin el cap i em trenquin les
cames, que em retornin al meu lloc i em diguin
que tot era mentida i que el sol surt per un altre
cantó. que em recordin aquells que m'han fet mal
i que em regalin tots els estris de cuina que feia servir
la meva iaia quan em feia arròs amb llet. que vinguin d'amagat
quan dormo i que m'esperin a que surti de treballar.
que s'amaguin rere els arbres que ja mai floriran i
que especulin sobre la meva edat. que paguin les
factures del altres i que m'inventin un sou com cal.
que enderroquin les parets de pedra que envoltaven la
meva casa i la d'ell, i que juguin amb els fills dels
meus veïns. que jutgin als que em van jutjar i que
desfacin el que vaig fer volent i tornaria a fer. que
empresonin al que em va esvalotar a la cuina de casa meva
i al que m'enverinava al replà del principal. que m'escriguin
a les parets la novel·la que vaig perdre i em perdonin els
mals pensaments. que em facin la traveta, que em tanquin
la porta als nassos, que m'apaguin el llum quan em dutxo,
que em canviin l'hora de tots els rellotges, que desfilin els
meus vesits, que em desendollin la nevera, que em portin a casa
la meva àvia que diu que és vella i em vol veure, que em
tornin el què els hi vaig demanar i que no em demanin res
a canvi.