roig beirut

al matí, amb les calces perdudes en un racó
de l'habitació, m'aferro a les teves costelles
i intento esbrinar l'instant concret en el que em vaig quedar
dormida la nit abans.
no vull que sàpigues que estic desperta, no vull que
interferixis en la meva construcció dels fets_fets borrosos.
respiro profundament com si somiés i et recordo nu a la
sala buscant paper de fumar i explicant-me una història de
ta mare i unes pestanyes caigudes.
obro un ull i comprovo que és cert, el que sento és el mar_
tinc fred i m'arrambo a la teva esquena desconeguda i
a unes costelles que des de fa uns minuts ja em són més familiars.
recordo música, recordo vi, recordo que no hi havia paper
de fumar, recordo que em preguntaves coses sobre les meves ungles,
recordo el silenci, recordo les respiracions,
recordo riure. ric i em delato desperta.
fas un gemec mandrós i mentre et gires,
intento recordar el teu nom.
amb els ulls tancats, apropes el teu nas al meu
i em dius pel nom_jo ja recordo el teu_.
ja no tinc fred, em demanes si he dormit bé,
i obres els ulls_verds_molt verds_això sí que no ho recordava.
em quedo callada,
somrius, dius alguna cosa que em recorda a ahir,
enfonso el nas entre els teus braços
i penso que en els dies clars,
segur que es veu mallorca des del teu llit.