i celebro jo amb mi mateixa que 2012 ha estat
l'any més productiu d'aquest blog amb 207 entrades_
ridícul que ho celebri, que ho anunciï però en aquestes
èpoques de l'any no puc evitar mirar enrere, molt i molt enrere
i ja veus tu, em fa il·lusió haver arribat fins aquí,
donada la meva manca de perseverància, la meva mandra
tan característica i el meu no_acabar_res_del_que_començo
tan propi de mi_
i com bé sabeu, sóc una sentimental,
així que ara toquen els agraïments:
pels que creieu que pot sortir quelcom bo de mi,
pels que m'animeu a que millori,
pels que penseu que puc donar més,
pels que em corregiu i critiqueu,
pels que perdeu temps de la vostra valuosa vida en llegir-me,
pels que no ho feu,
pels que mai em trobeu "sara, per pestañasypezuñas no em surt re",
pels que em deixeu comentaris _fan tanta il·lusió_,
pels incondicionals, que jo sé qui sou_
totes les gràcies del món_
_les que vosaltres teniu.
sábado, 29 de diciembre de 2012
viernes, 28 de diciembre de 2012
qüestió d'identitat
ens trobem a nosaltres mateixos,
quan trobem la nostra veritable llar_
i en el nostre petit gran món, creuar fronteres és tot un què
jueves, 27 de diciembre de 2012
#110
guadaña
Instrumento para segar, que se maneja con ambas manos, formado por una hoja larga y curvilínea, puntiaguda por un lado y sujeta por el otro, más ancho, a un mango largo que forma ángulo con el plano de la hoja y lleva dos manijas, una en el extremo y otra en el segundo tercio del mango.
Instrumento para segar, que se maneja con ambas manos, formado por una hoja larga y curvilínea, puntiaguda por un lado y sujeta por el otro, más ancho, a un mango largo que forma ángulo con el plano de la hoja y lleva dos manijas, una en el extremo y otra en el segundo tercio del mango.
una mala decisió
no vaig contemplar la idea de que no m'agafés el telèfon_
és a dir, qui seria capaç de no despenjar en un dia com aquell,
en una data tan especial, en un moment en que una trucada
ho pot canviar tot_
sigui com sigui, vaig esperar _esperençada_ mentre el to de
la trucada seguia el seu ritme cacofònic_tuut, tuut, tuut, tuut...
entre el cinqué i el sisé, et preguntes si tindrà connectat el servei
de contestador i en el cas de que sigui així, si seràs capaç de deixar
un missatge_som forts però la feblesa ho és més_
tenir els sant collons per fer una trucada pendent des de fa anys
et dóna força però no poder_
finalment va saltar el contestador i vaig sentir tot el missatge:
"hola sóc **** ara no puc atendre't, si us plau, deixa'm un missatge
i ja et trucaré més tard, gràcies."
feia anys que no sentia la seva veu i, de fet, la veu de la seva filla _que
sonava de fons_ no l'havia sentit mai. Una veu. Veu.
La pitada del contestador em va espantar i vaig quedar-me callada un
parell de segons _eterns_
no volia deixar un missatge, no volia que la meva veu quedés gravada
en el seu mòvil, no volia abocar tota la meva valentia en una grabació
que potser ni tan sols sentiria mai, no volia que quedés constància del meu
patetisme, de la meva derrota, només, només volia parlar amb ell_
però vaig cedir a la tecnologia i vaig dir-li que només volia
felicitar-lo i que el trucaria més tard_
ni el vaig trucar més tard, ni em va respondre a la trucada_
el més petit i trist acte heroic que no m'ha satisfet mai_
és a dir, qui seria capaç de no despenjar en un dia com aquell,
en una data tan especial, en un moment en que una trucada
ho pot canviar tot_
sigui com sigui, vaig esperar _esperençada_ mentre el to de
la trucada seguia el seu ritme cacofònic_tuut, tuut, tuut, tuut...
entre el cinqué i el sisé, et preguntes si tindrà connectat el servei
de contestador i en el cas de que sigui així, si seràs capaç de deixar
un missatge_som forts però la feblesa ho és més_
tenir els sant collons per fer una trucada pendent des de fa anys
et dóna força però no poder_
finalment va saltar el contestador i vaig sentir tot el missatge:
"hola sóc **** ara no puc atendre't, si us plau, deixa'm un missatge
i ja et trucaré més tard, gràcies."
feia anys que no sentia la seva veu i, de fet, la veu de la seva filla _que
sonava de fons_ no l'havia sentit mai. Una veu. Veu.
La pitada del contestador em va espantar i vaig quedar-me callada un
parell de segons _eterns_
no volia deixar un missatge, no volia que la meva veu quedés gravada
en el seu mòvil, no volia abocar tota la meva valentia en una grabació
que potser ni tan sols sentiria mai, no volia que quedés constància del meu
patetisme, de la meva derrota, només, només volia parlar amb ell_
però vaig cedir a la tecnologia i vaig dir-li que només volia
felicitar-lo i que el trucaria més tard_
ni el vaig trucar més tard, ni em va respondre a la trucada_
el més petit i trist acte heroic que no m'ha satisfet mai_
lunes, 24 de diciembre de 2012
forever young
hi ha regals eterns_
i ara, remanant cançons, he trobat aquesta,
que el meu tiet em va regalar fa molts anys_
i sempre que la sento sé que és meva_
i ara, remanant cançons, he trobat aquesta,
que el meu tiet em va regalar fa molts anys_
i sempre que la sento sé que és meva_
domingo, 23 de diciembre de 2012
lalalalalalalalalala....
realment, de vegades, els palnetes es posen en fila,
et fixen la mirada i et diuen: "no t'ho pensaves pas, oi?".
i com pots passar-te els dies concetrant l'energia
en una persona i després aconseguir que et diguin
el que volies sentir_o com pot ser que el que volies sentir,
no fos exactement el que pensaves que volies sentir
però que, en realitat, és molt millor del que esparaves
però, al final,
et canses de donar-li
tantes voltes a tot,
et deixes portar
i balles...
et fixen la mirada i et diuen: "no t'ho pensaves pas, oi?".
i com pots passar-te els dies concetrant l'energia
en una persona i després aconseguir que et diguin
el que volies sentir_o com pot ser que el que volies sentir,
no fos exactement el que pensaves que volies sentir
però que, en realitat, és molt millor del que esparaves
però, al final,
et canses de donar-li
tantes voltes a tot,
et deixes portar
i balles...
lunes, 17 de diciembre de 2012
ferida meva
l'amor feliç no existeix,
perquè la felicitat no existeix_
així com ens van vendre el reis d'orient, l'home del sac i
un futur ple d'oportunitats, ens van vendre la felicitat_
i creixem creient en ella de totes totes_
poc a poc ens assbentem de les veritats més fosques:
que els reis són els pares, que l'home del sac no només ve de nit
i que el futur ple d'oprtunitats, bé...
però quan ja hem perdut l'esperança, ens hem deixat créixer el serrell,
hem pintat les parets de la nostra habitació de negre
i no ens traiem els auriculars de les orelles
coneixem l'amor_
i, de sobte, pensem que allò,
allò
és la felicitat_
vivim a flor de pell, rasquem tots els colors, tots els sons,
descobrim la carn, els líquids, el món que havíem estat esperant_
i just quan ens tallem el serrell, tirem les parets i tornem a creure
en els reis d'orient, arriba l'home del sac en forma de desamor_
i descobrim, de nou, que allò no era la felicitat_
i així vivim, agafats ben fort a la barra d'una muntanya russa
plena de sotracs, de pujades lentes, de baixades de por_
i al final tant ens fa tot_
perquè malgrat la velocitat, de vegades, obrim els ulls, estirem
els braços i cridem, molt fort cridem_
i al final ens creiem la nostres mentides, les altres veritats_
malgrat la felcitat no, existeix l'amor_
i com diu ma mare: sort que dura poc perquè sinó moriríem ofegats_
perquè la felicitat no existeix_
així com ens van vendre el reis d'orient, l'home del sac i
un futur ple d'oportunitats, ens van vendre la felicitat_
i creixem creient en ella de totes totes_
poc a poc ens assbentem de les veritats més fosques:
que els reis són els pares, que l'home del sac no només ve de nit
i que el futur ple d'oprtunitats, bé...
però quan ja hem perdut l'esperança, ens hem deixat créixer el serrell,
hem pintat les parets de la nostra habitació de negre
i no ens traiem els auriculars de les orelles
coneixem l'amor_
i, de sobte, pensem que allò,
allò
és la felicitat_
vivim a flor de pell, rasquem tots els colors, tots els sons,
descobrim la carn, els líquids, el món que havíem estat esperant_
i just quan ens tallem el serrell, tirem les parets i tornem a creure
en els reis d'orient, arriba l'home del sac en forma de desamor_
i descobrim, de nou, que allò no era la felicitat_
i així vivim, agafats ben fort a la barra d'una muntanya russa
plena de sotracs, de pujades lentes, de baixades de por_
i al final tant ens fa tot_
perquè malgrat la velocitat, de vegades, obrim els ulls, estirem
els braços i cridem, molt fort cridem_
i al final ens creiem la nostres mentides, les altres veritats_
malgrat la felcitat no, existeix l'amor_
i com diu ma mare: sort que dura poc perquè sinó moriríem ofegats_
viernes, 14 de diciembre de 2012
miércoles, 12 de diciembre de 2012
martes, 11 de diciembre de 2012
antípodas
me piden que busque las
preguntas
que he estado
preguntándome
toda mi vida_
qué es aquello que nunca he entendido, que
siempre he querido saber; algo que me haya
surcado las sienes, que me haya congelado
los párados y arrugado la nariz; algo que nunca
nadie me haya sabido responder y que jamás
nadie podrá responderme.
mis dudas más profundas, mis huecos más negros,
mis espacios más blancos, mis silencios más largos,
mis respiraciones más cortas_
mis horas_y_horas de darle vueltas a lo mismo_
y ahora, que las busco, no las encuentro_
y me surge otra duda vital:
¿por qué siempre nos preguntamos cosas
que no tienen respuesta?
preguntas
que he estado
preguntándome
toda mi vida_
qué es aquello que nunca he entendido, que
siempre he querido saber; algo que me haya
surcado las sienes, que me haya congelado
los párados y arrugado la nariz; algo que nunca
nadie me haya sabido responder y que jamás
nadie podrá responderme.
mis dudas más profundas, mis huecos más negros,
mis espacios más blancos, mis silencios más largos,
mis respiraciones más cortas_
mis horas_y_horas de darle vueltas a lo mismo_
y ahora, que las busco, no las encuentro_
y me surge otra duda vital:
¿por qué siempre nos preguntamos cosas
que no tienen respuesta?
domingo, 9 de diciembre de 2012
pals a les rodes
rarament airejo els secrets més vergonyosos
de la meva persona_
però cert sentiment prepúber m'obliga a fer
un repàs de la jugada.
cert que tinc dos testimonis totalment fiables
de la meva feblesa femenina però
la meva consciència no es quedarà tranquil·la
fins que reconegui _i ben alt_
que sóc sunnormal.
reconec que són insaciable, reconec
també que tinc certa debilitat,
però aquest,
aquest
no el recordava;
sí que en certes ocasions
havia buscat la seva mirada entre mirades
(pensant ja que m'agradava força), sí que si
me l'havia creuat i ens havíem saludat, havia passat
a l'atac amb una caiguda d'ulls massa (poc) estudiada,
i sí, totes aquestes vegades havia pensat:
com collons es diu aquest nano
que em trobo a tot arreu, que fa anys
amb qui no parlo i que no sé
encara ben bé perquè ens saludem
(però que té quelcom que mmmm...)?
i així amb el meu vestit d'inòpia i les meves vambes noves_
em vaig trobar amb la seva mirada
(fuck! molt més intensa que abans)
de cara, i en el moment de clímax en que ell
em fa un gest amb la mà, jo m'hi apropo
i els seu llavis pronuncien el meu nom,
la meva dignitat havia decidit quedar-se a
casa fent melmelada de prunes,
la meva caiguda d'ull massa (poc) estudiada
me l'havia oblidat en l'última
barra de bar on l'havia tret a passejar,
i la veu _cony, la veu!_
s'estava rient de mi des del més profund
del meu orgull i em deia: "et fots".
oh! per favor! vaig somriure com vaig poder i
vaig desitjar que s'obrís el terra
del bar o caigués una bomba nuclear_
i com que res d'això va passar,
vaig imaginar-me que no era allà
i quan ell va apropar-se per fer-me dos petons
vaig agafar-me ben fort al seu coll
i a cau d'orella vaig dir-li:
"aquesta nit dormiràs al meu llit".
Ell es va separar de mi,
em va mirar molt i molt fixament
i em va dir: "i demà també".
va saltar la barra
i ens em vam anar a casa a follar
com si s'acabés el món...
... mentida!
vaig imaginar-me que no era allà,
li vaig donar dos petons,
li vaig demanar dos birres i
em vaig amagar darrere les meves acompanyants
preguntant-los-hi si mirava cap a mi_
sí, sóc imbècil.
i no sé si és pel meu espectacle patètic,
per les ganes de redimir-me,
per una promesa sense complir,
per la curiositat de tastar o per
la seva mirada però no deixo de pensar-hi.
potser ara que ho he dit ben alt, torno a ser una dona normal
que tria el que vol i agafa el que li agrada_
però es que a més d'insaciable, sunnormal i imbècil
em complico tant les coses!
però què coi, així la vida és molt més divertida
de la meva persona_
però cert sentiment prepúber m'obliga a fer
un repàs de la jugada.
cert que tinc dos testimonis totalment fiables
de la meva feblesa femenina però
la meva consciència no es quedarà tranquil·la
fins que reconegui _i ben alt_
que sóc sunnormal.
reconec que són insaciable, reconec
també que tinc certa debilitat,
però aquest,
aquest
no el recordava;
sí que en certes ocasions
havia buscat la seva mirada entre mirades
(pensant ja que m'agradava força), sí que si
me l'havia creuat i ens havíem saludat, havia passat
a l'atac amb una caiguda d'ulls massa (poc) estudiada,
i sí, totes aquestes vegades havia pensat:
com collons es diu aquest nano
que em trobo a tot arreu, que fa anys
amb qui no parlo i que no sé
encara ben bé perquè ens saludem
(però que té quelcom que mmmm...)?
i així amb el meu vestit d'inòpia i les meves vambes noves_
em vaig trobar amb la seva mirada
(fuck! molt més intensa que abans)
de cara, i en el moment de clímax en que ell
em fa un gest amb la mà, jo m'hi apropo
i els seu llavis pronuncien el meu nom,
la meva dignitat havia decidit quedar-se a
casa fent melmelada de prunes,
la meva caiguda d'ull massa (poc) estudiada
me l'havia oblidat en l'última
barra de bar on l'havia tret a passejar,
i la veu _cony, la veu!_
s'estava rient de mi des del més profund
del meu orgull i em deia: "et fots".
oh! per favor! vaig somriure com vaig poder i
vaig desitjar que s'obrís el terra
del bar o caigués una bomba nuclear_
i com que res d'això va passar,
vaig imaginar-me que no era allà
i quan ell va apropar-se per fer-me dos petons
vaig agafar-me ben fort al seu coll
i a cau d'orella vaig dir-li:
"aquesta nit dormiràs al meu llit".
Ell es va separar de mi,
em va mirar molt i molt fixament
i em va dir: "i demà també".
va saltar la barra
i ens em vam anar a casa a follar
com si s'acabés el món...
... mentida!
vaig imaginar-me que no era allà,
li vaig donar dos petons,
li vaig demanar dos birres i
em vaig amagar darrere les meves acompanyants
preguntant-los-hi si mirava cap a mi_
sí, sóc imbècil.
i no sé si és pel meu espectacle patètic,
per les ganes de redimir-me,
per una promesa sense complir,
per la curiositat de tastar o per
la seva mirada però no deixo de pensar-hi.
potser ara que ho he dit ben alt, torno a ser una dona normal
que tria el que vol i agafa el que li agrada_
però es que a més d'insaciable, sunnormal i imbècil
em complico tant les coses!
però què coi, així la vida és molt més divertida
sábado, 8 de diciembre de 2012
domingo, 2 de diciembre de 2012
la caída de un mito
cuando alguien se precipita al abismo,
es muy difícil sujetarlo_
es complicado procurar que no te resbale su mano
que agarras con toda la fuerza del mundo entero_
y, la mayoría de las veces, es imposible que
no caigas tú también.
lo que pensabas que era irrompible, lo que creías
que era entereza, lo que sentías que era auténtico,
se vuelve oscuro, absurdo y pequeño.
aunque tu caída no es tan dolorsa porque caes
encima de ese alguien, que desesperado vuelve a
ponerse en pie y te mira asustado a los ojos_
y es en es momento en el que tienes que escoger_
como yo soy imbécil, le vuelvo a agarrar de la mano
y le ayudo a subir_
no temo, no dudo y no sufro_
aunque no sobreviva a la próxima caída.
es muy difícil sujetarlo_
es complicado procurar que no te resbale su mano
que agarras con toda la fuerza del mundo entero_
y, la mayoría de las veces, es imposible que
no caigas tú también.
lo que pensabas que era irrompible, lo que creías
que era entereza, lo que sentías que era auténtico,
se vuelve oscuro, absurdo y pequeño.
aunque tu caída no es tan dolorsa porque caes
encima de ese alguien, que desesperado vuelve a
ponerse en pie y te mira asustado a los ojos_
y es en es momento en el que tienes que escoger_
como yo soy imbécil, le vuelvo a agarrar de la mano
y le ayudo a subir_
no temo, no dudo y no sufro_
aunque no sobreviva a la próxima caída.
sábado, 1 de diciembre de 2012
en vull més, suggeriments?
stan getz_thelenious monk_bill evans_chet baker_brad mehldau_allen toussaint_miles davis_chano dominguez_ignasi terraza_charlie parker_john coltrane_kenny drew_sonny clark_oscar peterson_lester young_nina simone_phil woods_coleman hawkins_javier colina_chirs potter_joshua redman_bebo valdés_toni solà_billie holiday_grant green_
viernes, 30 de noviembre de 2012
jueves, 29 de noviembre de 2012
en_les_seves_coordenades
ara sento que el cor em batega
a una velocitat menys controlable_
la distància de dos punts_
la pell vol independitzar-se i ser una de sola_
allargar la mà i arribar a tocar_
les pupil·les es contrauen i tot es veu TAN diferent_
l'olor, la respiració, la tempratura_
l'aire només surt, no hi ha manera que entri_
la fam, la fam que no acaba_
a una velocitat menys controlable_
la distància de dos punts_
la pell vol independitzar-se i ser una de sola_
allargar la mà i arribar a tocar_
les pupil·les es contrauen i tot es veu TAN diferent_
l'olor, la respiració, la tempratura_
l'aire només surt, no hi ha manera que entri_
la fam, la fam que no acaba_
martes, 27 de noviembre de 2012
domingo, 25 de noviembre de 2012
la mà dreta
el talent no es_neix, es_fa
i potser cal menajr-se una dotzena de patades a la boca
per acabar sent un geni_
la mala vida, la mala praxis, la dorga (de la dolenta i de la bona),
alimentar-se d'un amor envasat al buit que compres en màquines
expenedores a motels de carretera amb les parets vermelles i la
moqueta plena de cremades de cigarro, fumar, beure, escoltar,
trencar-li la cara a la vida abans de pregunatr-li a on va i conduir
de nit mentre un fugitiu desesperat et fa una fel·lació per dos duros_
potser, potser després d'això et converteixes en un geni,
puges a un escenari amb una guitarra entre les mans, i regales als
imbècils d'allà abaix una part ínfima d'aquest paradís que has
creat i t'has permés el luxe de regalar, sense demanar res a canvi_
com deia la c. ahir: "gràcies per haver nascut".
i potser cal menajr-se una dotzena de patades a la boca
per acabar sent un geni_
la mala vida, la mala praxis, la dorga (de la dolenta i de la bona),
alimentar-se d'un amor envasat al buit que compres en màquines
expenedores a motels de carretera amb les parets vermelles i la
moqueta plena de cremades de cigarro, fumar, beure, escoltar,
trencar-li la cara a la vida abans de pregunatr-li a on va i conduir
de nit mentre un fugitiu desesperat et fa una fel·lació per dos duros_
potser, potser després d'això et converteixes en un geni,
puges a un escenari amb una guitarra entre les mans, i regales als
imbècils d'allà abaix una part ínfima d'aquest paradís que has
creat i t'has permés el luxe de regalar, sense demanar res a canvi_
com deia la c. ahir: "gràcies per haver nascut".
sábado, 24 de noviembre de 2012
jueves, 22 de noviembre de 2012
martes, 20 de noviembre de 2012
lunes, 19 de noviembre de 2012
domingo, 18 de noviembre de 2012
qué mala fama_
si creas el hueco más profundo de la historia en tu cama_
a la mierda, es domingo.
si olvidas peinarte y ponerte un sujetador_
perfecto, porque es domingo.
si estás tirado en el sofá y no te encuentras ni los pies_
no pasa nada, es domingo.
si decides beberte todo lo que ponen sobre tu mesa
y hablar de imbecilidades toda la tarde_
es un escenario perfecto para un domingo.
si no llamas a nadie y no respondes los mensajes_
sigues siendo un buen amigo, es que hoy es domingo.
si trabajas a marchas forzadas y te cuesta estirar los dedos,
tienes permiso, porque es domingo.
si te paseas desnuda por la casa y aprovechas cualquier
ocasión, en cualquier lugar y sin protección_
qué más da, es domingo.
si decides cocinar ese plato que siempre te sale mal
y comértelo frío y de pie_
es tan propio de un domingo.
si se te ladea la cabeza mientras ves una peli mala_
es la postura ideal para un domingo.
si observas el cielo más feo del mundo_
sabrás que es domingo.
si lloras con la canción que llevas meses
sin escuchar_
es porque es domingo.
si decides empezar, de nuevo, un libro
y bañarte a pesar mal ecológico mundial
y de tu paupérrima situación económica
es para celebrar que es domingo_
qué injusta es la gente con el día
que lo justifica todo_
a la mierda, es domingo.
si olvidas peinarte y ponerte un sujetador_
perfecto, porque es domingo.
si estás tirado en el sofá y no te encuentras ni los pies_
no pasa nada, es domingo.
si decides beberte todo lo que ponen sobre tu mesa
y hablar de imbecilidades toda la tarde_
es un escenario perfecto para un domingo.
si no llamas a nadie y no respondes los mensajes_
sigues siendo un buen amigo, es que hoy es domingo.
si trabajas a marchas forzadas y te cuesta estirar los dedos,
tienes permiso, porque es domingo.
si te paseas desnuda por la casa y aprovechas cualquier
ocasión, en cualquier lugar y sin protección_
qué más da, es domingo.
si decides cocinar ese plato que siempre te sale mal
y comértelo frío y de pie_
es tan propio de un domingo.
si se te ladea la cabeza mientras ves una peli mala_
es la postura ideal para un domingo.
si observas el cielo más feo del mundo_
sabrás que es domingo.
si lloras con la canción que llevas meses
sin escuchar_
es porque es domingo.
si decides empezar, de nuevo, un libro
y bañarte a pesar mal ecológico mundial
y de tu paupérrima situación económica
es para celebrar que es domingo_
qué injusta es la gente con el día
que lo justifica todo_
sábado, 17 de noviembre de 2012
la línia del calamar
és cert que molts cops, quan tanco els ulls
per_finalment_dormir-me, penso:
un dia menys_
i després d'un gariebé imperceptible calfred,
reconec que no tinc por.
pàgines i pàgines de plànols, llistes, comptes,
preprojectes i ganes de qualsevol cosa_
un gir_només necessitava un gir_
una visita inesperada,
em vesteixo amb un negre diferent,
amb unes sabates foradades que em nego a llençar,
em pentino, em pinto i repinto,
i em passo una nit sencera ballant
i parlant en un altra llengua_
només veig muntanyes, llibres, ginebra (la ciutat) i vi_
miro el calendari i compro bitllets_
propera parada: casa meu.
per_finalment_dormir-me, penso:
un dia menys_
i després d'un gariebé imperceptible calfred,
reconec que no tinc por.
pàgines i pàgines de plànols, llistes, comptes,
preprojectes i ganes de qualsevol cosa_
un gir_només necessitava un gir_
una visita inesperada,
em vesteixo amb un negre diferent,
amb unes sabates foradades que em nego a llençar,
em pentino, em pinto i repinto,
i em passo una nit sencera ballant
i parlant en un altra llengua_
només veig muntanyes, llibres, ginebra (la ciutat) i vi_
miro el calendari i compro bitllets_
propera parada: casa meu.
sábado, 10 de noviembre de 2012
filla de la veu
caminar lentament pel carrer és pels valents_
jo que no baixo de les tres passes per segon
faig el possible per convertir el
passeig calm en un costum.
Un peu rere l'altre,
observar el que m'envolta
i borrar la idea errònia de que
anar d'un lloc a l'altre és una pèrdua de temps.
a vegades m'esgoto de mi mateixa
però sempre he pensat que si jo hagués estat
la filla de franksi natra (com deia ma germana)
també m'hagués dedicat a cantar.
perquè em versionessin, és clar.
jo que no baixo de les tres passes per segon
faig el possible per convertir el
passeig calm en un costum.
Un peu rere l'altre,
observar el que m'envolta
i borrar la idea errònia de que
anar d'un lloc a l'altre és una pèrdua de temps.
a vegades m'esgoto de mi mateixa
però sempre he pensat que si jo hagués estat
la filla de franksi natra (com deia ma germana)
també m'hagués dedicat a cantar.
perquè em versionessin, és clar.
jueves, 8 de noviembre de 2012
miércoles, 31 de octubre de 2012
p. 10
Solo sabía que el niño era su garantía. Y dijo: Si él no es la palabra de Dios, Dios no ha hablado nunca.
la carretera, comarc mccarthy
la carretera, comarc mccarthy
viernes, 26 de octubre de 2012
creuo els dits i em llanço a la piscina
eixamplaré la meva llista de pendents
i amb els ull tancats triaré aquest_
miércoles, 24 de octubre de 2012
sábado, 20 de octubre de 2012
jueves, 18 de octubre de 2012
moure mobles
la fina línia que separa les aficions de les manies presecutòries és tot un misteri de la natura_
jo ensopego amb ella (sóc famosa pel meu equilibri de funambulista) i arrosego
tot el que se'm posa davant_
jo ensopego amb ella (sóc famosa pel meu equilibri de funambulista) i arrosego
tot el que se'm posa davant_
sábado, 13 de octubre de 2012
·
los mapas representan todo el mal humano,
lo más feo del comportamiento social
y el lado oscuro del civismo populista_
ante los siete pliegues de esos instrumentos
del diablo, se esconde una escandalosa carencia
de la que ninguno de nosotros nos salvamos_
aprecio y disfurto con sus colores, sus líneas perfectas,
su letra pequeña y sus rinconeras leyendas_
sin embargo, no puedo evitar fijarme en aquel
vacío en el que no existe nada ni nadie.
intento sentirme saisfecha con lo que me ofrecen
pero siempre busco más, me fijo más profundamente,
intento entender lo que nadie me explica y aprovecho
la oportunidad para interrogarme: ¿y aquí qué hay?
lo más feo del comportamiento social
y el lado oscuro del civismo populista_
ante los siete pliegues de esos instrumentos
del diablo, se esconde una escandalosa carencia
de la que ninguno de nosotros nos salvamos_
aprecio y disfurto con sus colores, sus líneas perfectas,
su letra pequeña y sus rinconeras leyendas_
sin embargo, no puedo evitar fijarme en aquel
vacío en el que no existe nada ni nadie.
intento sentirme saisfecha con lo que me ofrecen
pero siempre busco más, me fijo más profundamente,
intento entender lo que nadie me explica y aprovecho
la oportunidad para interrogarme: ¿y aquí qué hay?
viernes, 12 de octubre de 2012
després existeixo
un dia qualsevol, a una hora qualsevol
apareix algú que et recorda que tot està per veure_
algú_paraula que et desperta tot el que
tenies dormint i que simplement, existint davant teu,
et fa sentir no_com_sempre;
algú_silenci que exposa la taula on menges
i et descobreix que el que tant t'horroritzava,
et perfila i defineix_
algú_lluny que t'ofereix el que necessites
sense saber-ho del cert_
algú_ulls que et mira i no saps.
algú_algú que t'obliga a pensar-hi_
hi penso i escric.
apareix algú que et recorda que tot està per veure_
algú_paraula que et desperta tot el que
tenies dormint i que simplement, existint davant teu,
et fa sentir no_com_sempre;
algú_silenci que exposa la taula on menges
i et descobreix que el que tant t'horroritzava,
et perfila i defineix_
algú_lluny que t'ofereix el que necessites
sense saber-ho del cert_
algú_ulls que et mira i no saps.
algú_algú que t'obliga a pensar-hi_
hi penso i escric.
jueves, 11 de octubre de 2012
miércoles, 10 de octubre de 2012
lunes, 8 de octubre de 2012
constel·lació B810
fa un mes just que em costa respondre preguntes_
les meves i també les dels altres_
somriure fals, fujo de qualsevol mirada, no sé
on ficar les mans i desitjo amb totes les meves forces:
que no se'm noti, que no se'm noti, que no se'm noti...
que no se'm noti que no vull ser allà, que no vull ser així,
que vull tallar-me el cap i tornar-me'l a posar, que no
vull mentir, que em fa mandra parlar, que la gent no m'agrada_
que no se'm noti, si us plau, que vull trencar tots el plats,
picar tots els timbres, tallar-li les cues a totes les sargantanes,
tirar-li pedres a totes les faroles, enganxar xicles a tots els caps,
pixar a les plantes dels veïns, embossar tots els vàters i
escopir pel balcó_
vull quedar-me callada i que m'expliquin coses, moltes coses,
sense haver de dir res, d'explicar res, de descirure res_
vull tornar a ser petita, que em dutxin, em facin el sopar,
em fiquin al llit i tancar els ulls mentre sento com
freguen els plats a la cuina_
dormir-me, somiar en groc i verd i demà, demà estar
preparada per l'univers.
les meves i també les dels altres_
somriure fals, fujo de qualsevol mirada, no sé
on ficar les mans i desitjo amb totes les meves forces:
que no se'm noti, que no se'm noti, que no se'm noti...
que no se'm noti que no vull ser allà, que no vull ser així,
que vull tallar-me el cap i tornar-me'l a posar, que no
vull mentir, que em fa mandra parlar, que la gent no m'agrada_
que no se'm noti, si us plau, que vull trencar tots el plats,
picar tots els timbres, tallar-li les cues a totes les sargantanes,
tirar-li pedres a totes les faroles, enganxar xicles a tots els caps,
pixar a les plantes dels veïns, embossar tots els vàters i
escopir pel balcó_
vull quedar-me callada i que m'expliquin coses, moltes coses,
sense haver de dir res, d'explicar res, de descirure res_
vull tornar a ser petita, que em dutxin, em facin el sopar,
em fiquin al llit i tancar els ulls mentre sento com
freguen els plats a la cuina_
dormir-me, somiar en groc i verd i demà, demà estar
preparada per l'univers.
sábado, 6 de octubre de 2012
l'última
sento la gola seca, m'entra tos, no puc empassar_
bec un glop de cervesa, respiro profundament,
sento un punxada als pulmons i les costelles
inferiors adolorides_
em passen pel davant totes les imatges que ens
regalen els paquets de tabac,
em vénen al cap tots els familiars morts, els vells
que arroseguen un bombona amb rodetes
per respirar, els que porten un penjoll amb un xapeta
que els hi tapa un forat ben gros per on poden parlar
com si fossin cibrogs d'un altre temps, els pulmons
negres, les dents destrossades, les arrugues, els dits
grocs, la tos del matí, el síndrome de lynch, però
sempre em decideixo pel mateix:
va, una última calada.
bec un glop de cervesa, respiro profundament,
sento un punxada als pulmons i les costelles
inferiors adolorides_
em passen pel davant totes les imatges que ens
regalen els paquets de tabac,
em vénen al cap tots els familiars morts, els vells
que arroseguen un bombona amb rodetes
per respirar, els que porten un penjoll amb un xapeta
que els hi tapa un forat ben gros per on poden parlar
com si fossin cibrogs d'un altre temps, els pulmons
negres, les dents destrossades, les arrugues, els dits
grocs, la tos del matí, el síndrome de lynch, però
sempre em decideixo pel mateix:
va, una última calada.
lunes, 1 de octubre de 2012
sábado, 29 de septiembre de 2012
jueves, 27 de septiembre de 2012
inni
no té res a veure amb heima, és incomparable_
i ja potser que fos per sigur rós però en una hora
i poc (crec), vaig deixar d'existir i això no té preu_
i ja potser que fos per sigur rós però en una hora
i poc (crec), vaig deixar d'existir i això no té preu_
miércoles, 26 de septiembre de 2012
omnipotent
he de fer una llista, he de llegir molt i molt,
he de veure coses que no hagi vist, he de parlar,
he d'observar, mirar amb atenció, quedar-me amb tot
i guardar-ho en la meva ment_després el que faci amb
això, ja és cosa meva_
ara que tot em rellisca com l'aigua de la dutxa,
ara que m'ho miro tot des de fora perquè no
tinc ganes d'abocar-m'hi, ara que no estic sola,
que hi ha algú enganxat a la meva esquena que respira
profundament i em diu coses lletges a cau d'orella,
ara_ho veig tot.
he de veure coses que no hagi vist, he de parlar,
he d'observar, mirar amb atenció, quedar-me amb tot
i guardar-ho en la meva ment_després el que faci amb
això, ja és cosa meva_
ara que tot em rellisca com l'aigua de la dutxa,
ara que m'ho miro tot des de fora perquè no
tinc ganes d'abocar-m'hi, ara que no estic sola,
que hi ha algú enganxat a la meva esquena que respira
profundament i em diu coses lletges a cau d'orella,
ara_ho veig tot.
lunes, 24 de septiembre de 2012
.jpg)
viernes, 21 de septiembre de 2012
la nit
avui he somiat amb bitxos, molts bitxos:
centpeus, escorpins, formigues (hi havia muntanyes
de formigues), escarabats, paneroles, mosques...
Els bitxos ho omplien tot perquè algú
havia deixat menjar fora de la nevera i s'havia podrit.
pensar que tota la teva ment, no_ment, subconcient,
inconscient, qualsevol merda d'aquestes
inverteix tota l'energia (o la poca que en té)
en somiar en menjar podrit i en bitxos que se'l mengen...
quan ha sonat el despertador, l'he apagat i
m'he dit en veu alta: imbècil.
després he mirat sota els llençols.
centpeus, escorpins, formigues (hi havia muntanyes
de formigues), escarabats, paneroles, mosques...
Els bitxos ho omplien tot perquè algú
havia deixat menjar fora de la nevera i s'havia podrit.
pensar que tota la teva ment, no_ment, subconcient,
inconscient, qualsevol merda d'aquestes
inverteix tota l'energia (o la poca que en té)
en somiar en menjar podrit i en bitxos que se'l mengen...
quan ha sonat el despertador, l'he apagat i
m'he dit en veu alta: imbècil.
després he mirat sota els llençols.
jueves, 20 de septiembre de 2012
cuando digo no, quiero decir que no
"Largo ya de aquí. ¿Qué queréis de mí? Es mi alma o es mi dinero. Si de uno carezco y la otra es una anomalía en esta vida."
aquestes coses m'encanten!
No fue hasta 1934 que el nombre LEGO fue acuñado por Christiansen a raíz de la frase danesa leg godt, que significa "juega bien".
miércoles, 19 de septiembre de 2012
pels pèls
he estat a punt de caure en la història més barata_
sota el parany d'entretenir-me i de que m'aixuguin l'esquena,
m'he exposat al més alt risc dels últims mesos_
tirant de les poques ganes de seduir, de l'avorriment d'esforçar-m'hi,
de l'ajuda de recursos de segona mà, paraules de reventa, cançons
d'un altre, plagi de postures o de "quin riure, què simpàtic" i
"tot em sembla fantàstic"
_he estat a punt de tocar el que no sona, de somriure
al primer que passa, de deixar-me endur per un
setembre extrany
però sóc molt bona estudiant i he après la lliçó,
no a tall moral sinó a base d'aquelles històries que
m'han fet, al cap i a la fi,
un dona de bé_
massa agosarat, potser_
rectifico: una dona amb un temps molt valuós
sota el parany d'entretenir-me i de que m'aixuguin l'esquena,
m'he exposat al més alt risc dels últims mesos_
tirant de les poques ganes de seduir, de l'avorriment d'esforçar-m'hi,
de l'ajuda de recursos de segona mà, paraules de reventa, cançons
d'un altre, plagi de postures o de "quin riure, què simpàtic" i
"tot em sembla fantàstic"
_he estat a punt de tocar el que no sona, de somriure
al primer que passa, de deixar-me endur per un
setembre extrany
però sóc molt bona estudiant i he après la lliçó,
no a tall moral sinó a base d'aquelles històries que
m'han fet, al cap i a la fi,
un dona de bé_
massa agosarat, potser_
rectifico: una dona amb un temps molt valuós
quimera
1. f. Monstruo imaginario que, según la fábula, vomitaba llamas y tenía cabeza de león, vientre de cabra y cola de dragón.
diccionario de la real academia española
lunes, 17 de septiembre de 2012
jo soleta!
com matar una panerola voladora de 8 cm de llarg,
pujada a un tamboret amb una atac de pànic, a 3 metres de distància?
rústica, 22'5x14'5, 957 pàgines i l'instint de supervivència
pujada a un tamboret amb una atac de pànic, a 3 metres de distància?
rústica, 22'5x14'5, 957 pàgines i l'instint de supervivència
domingo, 16 de septiembre de 2012
no existir, fer-se
envernissem els mobles, traiem la pols,
ens posem la millor roba, decorem el pis, mirem amb bons ulls_distorsionem
els que ens envolta fins que ens sembla perfecte i adient, tapem el que no ens
agrada i provem de reflectir-nos amb el més bo que trobem a la vida, intentant ser
la millor màscara de nosaltres mateixos, l'avatar ideal en aquest món que també
el pintem com a ideal_busquem bones accions en qualsevol moviement, amor en
qualsevol encaixada de mans, delicies en qualsevol àpat i pau a l'hora justa_un
món fictici que palia les nostres penes, les nostres merdes, la merda dels
altres_ provoquem situacions que amaniran els dies grisos, i al sol
l'acompanyem amb qualsevol excusa; les mentides, les celebracions, les fregues,
l'asfalt, les rates, el fang,la platja, el replà, el calaix, la roba bruta,
l'amic de l'amic, la barra del bar, el diftong, l'afluent, el rallador d'alls,
les gomes d'esborrar, arribar a l'hora o escriure de dreta a esquerra són la
disfressa de qualsevol difamació, de la blasfèmia a la realitat_res no existeix
i la resta ens ho inventem.
viernes, 14 de septiembre de 2012
miércoles, 12 de septiembre de 2012
miércoles, 5 de septiembre de 2012
esclat
avui no paro, no paro, no paro, no paro, no paro,
sento com batego, batego, batego, batego a tot
volum, a certa distància, a fraccions i decimals,
pell, pell, pell, carn, carn, carn i aire, molt d'aire_
vent, fusta, metall, aigua freda_
sento com batego, batego, batego, batego a tot
volum, a certa distància, a fraccions i decimals,
pell, pell, pell, carn, carn, carn i aire, molt d'aire_
vent, fusta, metall, aigua freda_
martes, 4 de septiembre de 2012
domingo, 2 de septiembre de 2012
p. 24
Escribir no es una profesión, sino una vocación de infelicidad. No creo que un artista pueda ser feliz jamás.
the paris review, entrevistas, ignacio echevarría, ed. "georges simenon (1955)"
the paris review, entrevistas, ignacio echevarría, ed. "georges simenon (1955)"
viernes, 31 de agosto de 2012
jueves, 30 de agosto de 2012
martes, 28 de agosto de 2012
breu descripció d'una nit
vaig recollir tot els papers _pàgines_ i les restes de goma
d'esborrar que hi havia sobre la taula de la sala.
ell em va dir que passaria al vespre i que podríem tastar
el vi que li havia portat un amic que havia estat dues setmanes
voltant pel nord amb un cotxe ple de publicitat que li havia
sortit tirat de preu.
el balcó estava obert i deixava passar el que semblava un avanç
de l'aire de setembre. vaig posar (abans es posaven discos, cds,
cassets, ara es posen àlbums i llistes de reproducció) l'àlbum
que se m'ha ficat entre cella i cella
live at the village vanguard d'allen toussaint & the bright mississipi,
i vaig decidir esperar-lo fullejant els contes de palahniuk
(els llibres de contes els follejo... tant que m'agradaven de jove
_ara ja puc dir "de jove"_ i tanta mandra que em fan ara) que,
sorprenentment, m'està captivant força.
va arribar que el vespre ja era nit i que palahniuk havia passat
a ser un company de sofà que em rascava l'esquena, vam seure
al terra, la calor feia que fos més adient que qualsevol cadira,
i vam tastar el vi que va resultar ser no d'un amic
sinó de sa germana; sa germana de la que no m'havia parlat mai
(mai des de feia dues setmanes que ens coneixíem) perquè
diu que la familia fa més per parlar-ne a la cua del cinema
que per una vetllada de música i vi_ malgrat tot em semblés
cursi (paraula d'origen incert) i artificial,
vaig decidir silenciar el mòvil, deixar-me anar i veure què passava.
evidentment, per respecte, vaig decidir no tocar el tema de la seva
germana (ja veus tú què collons m'importa a mi la seva germana) i
vaig parlar-li de la meva ("en canvi, la meva és ideal
per qualsevol situació" vaig dir-li)_va agradar-li tant el tema
(veus per on) que va preguntar-me també pels meus pares i
després de il·luminar-lo amb la meva infància de folletín,
vam obrir una ampolla de vi que m'havien regalat a mi
no_sé_qui_ni_quan (a casa meva hi entra tothom i sempre
amb les man plenes) i vaig tornar a posar el mateix àlbum
però començant per la cançó tres, que és la meva preferida_
el temps havia rebaixat la temperatura i m'havia assecat la pell,
moment en el que ell va decidir agafar-me pel turmell_
i posiciontas de tal manera que feiem honor a qualsevol
espectacle de dansa del mercat de les flors, va explicar-me
la història més boncia que he sentit mai de la qual no recordo
res excepte una bústia, un home mal vestit i
un cau de talps sota el jardí d'un rei_
la seva veu tan mesurada, la seva mirada tan escapçada
i fosca, i el ritme de la narració tan absolutament atraient em
van hipnotitzar i després del "ja està, ja he acabat" vaig notar
que les seves mans m'agafaven pels ronyons i que jo seia
entre les seves cames, tan aprop seu que cada cop que ell respirava
em feia tancar els ulls, i va dir-me:
"vols tornar a posar-me l'àlbum que hem sentit quinze vegades
i que fa dues hores que no sona?".
vam follar allà mateix, al terra de la sala
(aquests són els millors, els que no et donen temps ni de
canviar de lloc, els que imperen per sobre de tot)
fins que el cos ens va dir prou.
després vam obrir una altra ampolla de vi,
vaig posar la música, de nou,
i vam parlar de sa germana fins que es va fer de dia.
d'esborrar que hi havia sobre la taula de la sala.
ell em va dir que passaria al vespre i que podríem tastar
el vi que li havia portat un amic que havia estat dues setmanes
voltant pel nord amb un cotxe ple de publicitat que li havia
sortit tirat de preu.
el balcó estava obert i deixava passar el que semblava un avanç
de l'aire de setembre. vaig posar (abans es posaven discos, cds,
cassets, ara es posen àlbums i llistes de reproducció) l'àlbum
que se m'ha ficat entre cella i cella
live at the village vanguard d'allen toussaint & the bright mississipi,
i vaig decidir esperar-lo fullejant els contes de palahniuk
(els llibres de contes els follejo... tant que m'agradaven de jove
_ara ja puc dir "de jove"_ i tanta mandra que em fan ara) que,
sorprenentment, m'està captivant força.
va arribar que el vespre ja era nit i que palahniuk havia passat
a ser un company de sofà que em rascava l'esquena, vam seure
al terra, la calor feia que fos més adient que qualsevol cadira,
i vam tastar el vi que va resultar ser no d'un amic
sinó de sa germana; sa germana de la que no m'havia parlat mai
(mai des de feia dues setmanes que ens coneixíem) perquè
diu que la familia fa més per parlar-ne a la cua del cinema
que per una vetllada de música i vi_ malgrat tot em semblés
cursi (paraula d'origen incert) i artificial,
vaig decidir silenciar el mòvil, deixar-me anar i veure què passava.
evidentment, per respecte, vaig decidir no tocar el tema de la seva
germana (ja veus tú què collons m'importa a mi la seva germana) i
vaig parlar-li de la meva ("en canvi, la meva és ideal
per qualsevol situació" vaig dir-li)_va agradar-li tant el tema
(veus per on) que va preguntar-me també pels meus pares i
després de il·luminar-lo amb la meva infància de folletín,
vam obrir una ampolla de vi que m'havien regalat a mi
no_sé_qui_ni_quan (a casa meva hi entra tothom i sempre
amb les man plenes) i vaig tornar a posar el mateix àlbum
però començant per la cançó tres, que és la meva preferida_
el temps havia rebaixat la temperatura i m'havia assecat la pell,
moment en el que ell va decidir agafar-me pel turmell_
i posiciontas de tal manera que feiem honor a qualsevol
espectacle de dansa del mercat de les flors, va explicar-me
la història més boncia que he sentit mai de la qual no recordo
res excepte una bústia, un home mal vestit i
un cau de talps sota el jardí d'un rei_
la seva veu tan mesurada, la seva mirada tan escapçada
i fosca, i el ritme de la narració tan absolutament atraient em
van hipnotitzar i després del "ja està, ja he acabat" vaig notar
que les seves mans m'agafaven pels ronyons i que jo seia
entre les seves cames, tan aprop seu que cada cop que ell respirava
em feia tancar els ulls, i va dir-me:
"vols tornar a posar-me l'àlbum que hem sentit quinze vegades
i que fa dues hores que no sona?".
vam follar allà mateix, al terra de la sala
(aquests són els millors, els que no et donen temps ni de
canviar de lloc, els que imperen per sobre de tot)
fins que el cos ens va dir prou.
després vam obrir una altra ampolla de vi,
vaig posar la música, de nou,
i vam parlar de sa germana fins que es va fer de dia.
jueves, 23 de agosto de 2012
els ionquis dormen drets
un ionqui segueix algun tipus de coreografia extranya al mig
del meu carrer_sembla que la música no deixi de sonar dins
del seu cap_malgrat l'equilibri no jugui al seu favor, s'aferra
a una llauna de cervesa i al cadàver d'un cigarro_
la droga ja l'ha estandaritzat la cara_és increïble com els clona:
cranis ossats, pòmuls sortits, ulls enfonsats, pell escamosa.
cada cop que arronça les cames se li aixeca la samarreta
i se li veu part de l'esquena, blanca com el paper_el sol
quan els toca, rebota_
sacseja el cap, es colpeja els malucs i de tant en tant
deixa anar un gemec d'ànec malat_
finalment, s'atura, es recolza en un arbre, s'ajup
i just abans de tocar a terra, s'adorm.
del meu carrer_sembla que la música no deixi de sonar dins
del seu cap_malgrat l'equilibri no jugui al seu favor, s'aferra
a una llauna de cervesa i al cadàver d'un cigarro_
la droga ja l'ha estandaritzat la cara_és increïble com els clona:
cranis ossats, pòmuls sortits, ulls enfonsats, pell escamosa.
cada cop que arronça les cames se li aixeca la samarreta
i se li veu part de l'esquena, blanca com el paper_el sol
quan els toca, rebota_
sacseja el cap, es colpeja els malucs i de tant en tant
deixa anar un gemec d'ànec malat_
finalment, s'atura, es recolza en un arbre, s'ajup
i just abans de tocar a terra, s'adorm.
#105
oxímoron
Combinación en una misma estructura sintáctica de dos palabras o expresiones de significado opuesto, que originan un nuevo sentido; p. ej., un silencio atronador.
Combinación en una misma estructura sintáctica de dos palabras o expresiones de significado opuesto, que originan un nuevo sentido; p. ej., un silencio atronador.
p. 9
Por si no os habéis dado cuenta, todos mis libros tratan de una persona solitaria que busca alguna forma de conectar con los demás.
En cierta forma, es lo contrario del sueño americano: hacerse uno tan rico que pueda elevarse por encima de la chusma, de toda esa gente que va por la auotpista o, peor todavía, que va en autobús.
error humano, chuck palahniuk
En cierta forma, es lo contrario del sueño americano: hacerse uno tan rico que pueda elevarse por encima de la chusma, de toda esa gente que va por la auotpista o, peor todavía, que va en autobús.
error humano, chuck palahniuk
rèquiem per a una companya fidel
gràcies pels últims tretze anys que hem passat plegades_
queda gravat en mi totes les anades i vingudes, les pujades,
les baixades, els revolts, les imprudències, les frenades, les
pedalades enrere, els girs bruscos, les derrapades,
les tornades de festa, les tornades de festa amb paquet,
les caigudes, els atropellaments, les punxades de roda,
el soroll dels teus frens, els passejos vora el mar, les
zigues_zagues, la suor, la sang, les marques a les cames,
les cistelles trencades, les llums que t'acabava de comprar,
et prometo que mai t'oblidaré i que aprendré a anar
sense_mans.
queda gravat en mi totes les anades i vingudes, les pujades,
les baixades, els revolts, les imprudències, les frenades, les
pedalades enrere, els girs bruscos, les derrapades,
les tornades de festa, les tornades de festa amb paquet,
les caigudes, els atropellaments, les punxades de roda,
el soroll dels teus frens, els passejos vora el mar, les
zigues_zagues, la suor, la sang, les marques a les cames,
les cistelles trencades, les llums que t'acabava de comprar,
et prometo que mai t'oblidaré i que aprendré a anar
sense_mans.
lunes, 20 de agosto de 2012
domingo, 19 de agosto de 2012
p. 246
Tras intentarlo, fracasar, amar, joderlo todo, RL vuelve a su hogar. A su casa, se corrige; pero tampoco es cierto. Mientras Layla esté en ella, es un hogar. Después de eso, febrero.
Hoy empezaremos a beber temprano.
todo, kevin canty
Hoy empezaremos a beber temprano.
todo, kevin canty
viernes, 17 de agosto de 2012
pavor
a que alguien me oiga, a las medusas, a la enfermedad y al dolor,
a volver a tropezar en la misma piedra, a los malhechores y a los
sastres, a la celulitis, al perro de los baskerville, a los botones de
nácar, a la guerra nuclear, al IVA, a la muerte del que no espera,
a enero_febrero_marzo, al sonido de alguien subiendo la escalera,
a un error garrafal, al desamor, a que reduzcan más mi cuello del
útero, a saber la verdad, a las pelis de miedo, a los violadores,
a los cerrajeros, a la tele de madrugada, a los cienpiés, al profundo
fondo del mar, al profundo inmenso universo, a la bruja de mi
abuela, a los payasos, al pelo en la comida, al uñero, al insomnio,
al paso del tiempo, a los cristales rotos, a despegar, a creerme todo
lo que me digan, a volver a empezar, a las sandías malas, a las
toallas nuevas, a los accidentes de coche, a la resaca, a no saber
más, a que entren en mi casa, a que no entren, a un corte de mangas
inesperado, al ronquido de alguien que no conozco, a quedarme
ciega, paralítica o deforme, a las patatas podridas, a las ratas del
raval, a él cuando dice lo que quiero oír, a mi vecino del segundo,
a perder a la gente, a las pesadillas, al coco.
a volver a tropezar en la misma piedra, a los malhechores y a los
sastres, a la celulitis, al perro de los baskerville, a los botones de
nácar, a la guerra nuclear, al IVA, a la muerte del que no espera,
a enero_febrero_marzo, al sonido de alguien subiendo la escalera,
a un error garrafal, al desamor, a que reduzcan más mi cuello del
útero, a saber la verdad, a las pelis de miedo, a los violadores,
a los cerrajeros, a la tele de madrugada, a los cienpiés, al profundo
fondo del mar, al profundo inmenso universo, a la bruja de mi
abuela, a los payasos, al pelo en la comida, al uñero, al insomnio,
al paso del tiempo, a los cristales rotos, a despegar, a creerme todo
lo que me digan, a volver a empezar, a las sandías malas, a las
toallas nuevas, a los accidentes de coche, a la resaca, a no saber
más, a que entren en mi casa, a que no entren, a un corte de mangas
inesperado, al ronquido de alguien que no conozco, a quedarme
ciega, paralítica o deforme, a las patatas podridas, a las ratas del
raval, a él cuando dice lo que quiero oír, a mi vecino del segundo,
a perder a la gente, a las pesadillas, al coco.
martes, 14 de agosto de 2012
lunes, 13 de agosto de 2012
domingo, 12 de agosto de 2012
una humilde adaptación que yo llamo...
només es necessita una nit sense llum
per adonar-se'n de com són les coses en realitat_
les parets negres, els mobles sense ombra,
les finestres opaques, les portes tancades
i els interruptors fixes_
a la llum de l'espelma llegia i assaboria
la solitud en aquella foscor tan clara_
com els hi deia a les belles dones amb les
que comprateixo aquest espai de pedra empordanès
tot depèn de les coordenades: "latitut sud".
miro de reull rere meu, sento que algú em segueix,
que algú m'empeny, que algú em xiuxiueja
l'abacedari sencer_
a la nit trobo la barra del bar i un home qualsevol_
un calculat moviment de pestanyes redueix l'espai
que ens separa_i un nou amic a qui no explicar-li res_
en la foscor, la pell mana_
el vent mareja la flama fins apagar-la,
l'olor a cremat, el negre profund, el silenci pernocta_
i just m'enrecordo d'aquell home que reia, m'escoltava
i em feia senitr gran quan ens trobàvem molt de tant en tant_
i jo el penso_és amor.
els ocells em desperten al matí i el gos_vell em
reclama tots els segons del dia_tots els centímetres
de l'espai_tot l'aire del món_
i jo li dono_és amor.
la cafetera plena i freda, els plats bruts a l'aigüera,
l'escombra dreta, les finsetres tornen a la seva
transperència habitual, les ombres reneixen,
l'aigua corre, m'hi poso a sota_
i jo la sento_és amor.
escolto, llegeixo, miro, condueixo, corregeixo, menjo,
bec, dormo, espero, ric, descanso, aprenc, descobreixo,
ensopego, recapacito, entenc, prometo, recupero, no obeeixo
i jo canto_és amor.
per adonar-se'n de com són les coses en realitat_
les parets negres, els mobles sense ombra,
les finestres opaques, les portes tancades
i els interruptors fixes_
a la llum de l'espelma llegia i assaboria
la solitud en aquella foscor tan clara_
com els hi deia a les belles dones amb les
que comprateixo aquest espai de pedra empordanès
tot depèn de les coordenades: "latitut sud".
miro de reull rere meu, sento que algú em segueix,
que algú m'empeny, que algú em xiuxiueja
l'abacedari sencer_
a la nit trobo la barra del bar i un home qualsevol_
un calculat moviment de pestanyes redueix l'espai
que ens separa_i un nou amic a qui no explicar-li res_
en la foscor, la pell mana_
el vent mareja la flama fins apagar-la,
l'olor a cremat, el negre profund, el silenci pernocta_
i just m'enrecordo d'aquell home que reia, m'escoltava
i em feia senitr gran quan ens trobàvem molt de tant en tant_
i jo el penso_és amor.
els ocells em desperten al matí i el gos_vell em
reclama tots els segons del dia_tots els centímetres
de l'espai_tot l'aire del món_
i jo li dono_és amor.
la cafetera plena i freda, els plats bruts a l'aigüera,
l'escombra dreta, les finsetres tornen a la seva
transperència habitual, les ombres reneixen,
l'aigua corre, m'hi poso a sota_
i jo la sento_és amor.
escolto, llegeixo, miro, condueixo, corregeixo, menjo,
bec, dormo, espero, ric, descanso, aprenc, descobreixo,
ensopego, recapacito, entenc, prometo, recupero, no obeeixo
i jo canto_és amor.
miércoles, 8 de agosto de 2012
martes, 7 de agosto de 2012
lunes, 6 de agosto de 2012
domingo, 5 de agosto de 2012
pp.115-116
(...) entonces los niños vinieron corriendo y la expresión de Betsy mientras los apretaba contra su pecho, de pie bajo el aguacero, fue algo que RL no pudo soportar. La chica era casi tan alta como su madre, pero larga y delgada, todo codos y cuello, y el chico era un par de años más joven y mucho más bajo, con una cara inexpresiva y sin formar. Parecía a punto de nacer, pero como si aún no estuviera preparado.
(...) A la luz suave de la ventana todo parecía hermoso pero irreal, como la escena de una película o de tu propia imaginación. La niña parecía enfadada. El niño no parecía nada, como el agua.
todo, kevin canty
(...) A la luz suave de la ventana todo parecía hermoso pero irreal, como la escena de una película o de tu propia imaginación. La niña parecía enfadada. El niño no parecía nada, como el agua.
todo, kevin canty
fe
és tot tan absolutament perfecte_
que sembla una broma de mal gust.
miro el meu voltant i em crec la meva vida_
que sembla una broma de mal gust.
miro el meu voltant i em crec la meva vida_
viernes, 3 de agosto de 2012
viuré eternament sense dni
el cos em demana quelcom que no sé desxifrar_
el despullo, el porto al llit i provo de relaxar-lo
en aquesta infernal ciutat que està a punt d'explotar.
veient que la posició horitzontal no resulta,
el torno a vestir, i el trec de casa_potser té gana.
a la porta del bar un home buida el contingut
d'un cigarro a punt de morir_i es guarda el filtre
a la butxaca_el meu cos s'estremeix li dono el
que queda de cafè i el porto, molt a poc a poc,
de nou, a casa_el faig beure litres i litres d'aigua,
li prometo que en breu marxarem i li dedico el
millor dels meus somriures_
la llibertat és cara però, per fi, ha arribat.
el despullo, el porto al llit i provo de relaxar-lo
en aquesta infernal ciutat que està a punt d'explotar.
veient que la posició horitzontal no resulta,
el torno a vestir, i el trec de casa_potser té gana.
a la porta del bar un home buida el contingut
d'un cigarro a punt de morir_i es guarda el filtre
a la butxaca_el meu cos s'estremeix li dono el
que queda de cafè i el porto, molt a poc a poc,
de nou, a casa_el faig beure litres i litres d'aigua,
li prometo que en breu marxarem i li dedico el
millor dels meus somriures_
la llibertat és cara però, per fi, ha arribat.
miércoles, 1 de agosto de 2012
b#8
la feina d'autor, l'art de saber tractar als altres,
la intenció de saber-te col·locar, el remot record
que et reflexa en els demés, l'intent frustrat de
saber-te expressar, la pau exterior de trobar el teu moment,
el silenci de no parlar, la veu que no és teva, la idea
que s'esdevé, la manera més encertada de fer-te creure i
la certesa absoluta d'haver-ho fet_
la intenció de saber-te col·locar, el remot record
que et reflexa en els demés, l'intent frustrat de
saber-te expressar, la pau exterior de trobar el teu moment,
el silenci de no parlar, la veu que no és teva, la idea
que s'esdevé, la manera més encertada de fer-te creure i
la certesa absoluta d'haver-ho fet_
lunes, 30 de julio de 2012
b#7
intento reedeucar-me però
no tinc solució_
e_qui_vo_car_me sembla, la majoria de vegades,
la meva especialitat_però parteixo
de la idea que qualsevol decisió que prengui
és sempre la millor_
això vol dir que, la majoria de vegades,
podria ser pitjor_
visca l'estil lliure de cagar-la amb estil_!
no tinc solució_
e_qui_vo_car_me sembla, la majoria de vegades,
la meva especialitat_però parteixo
de la idea que qualsevol decisió que prengui
és sempre la millor_
això vol dir que, la majoria de vegades,
podria ser pitjor_
visca l'estil lliure de cagar-la amb estil_!
domingo, 29 de julio de 2012
sábado, 28 de julio de 2012
b#6
l'aire ajuda a respirar i l'espai a resituar-te_
qualsevol taula a peu de carrer serveix, les
cares blanques, els ulls clars, les consonants
i ell, de sobte penso en ell, tornarà a ser un més_
faig la llista de les coses que queden per fer:
tornar, desfer la maleta, anar aclarir feines,
fer cues, llençar el dni, ravalejar i tornar a fer la maleta_
l'aire ajuda_sempre penso que tinc temps però
"hoy es el día"
qualsevol taula a peu de carrer serveix, les
cares blanques, els ulls clars, les consonants
i ell, de sobte penso en ell, tornarà a ser un més_
faig la llista de les coses que queden per fer:
tornar, desfer la maleta, anar aclarir feines,
fer cues, llençar el dni, ravalejar i tornar a fer la maleta_
l'aire ajuda_sempre penso que tinc temps però
"hoy es el día"
miércoles, 25 de julio de 2012
b#5
divagar, meditar, idear, inventar, cavil·lar,
reflexionar, imaginar, entendre, opinar, projectar,
raonar, planejar, concebre, discòrrer, creure, sospitar,
suposar, jutjar, recapacitar, estudiar, calcular_
reflexionar, imaginar, entendre, opinar, projectar,
raonar, planejar, concebre, discòrrer, creure, sospitar,
suposar, jutjar, recapacitar, estudiar, calcular_
lunes, 23 de julio de 2012
b#4
surt el sol però més
escalfen les flames de l'empordà_
silenci de vespre, les bicis i les llambordes,
menjar japonès a la vora del riu_
dia de feina i sembla que tot
té el seu ritme_
nits tranquil·les_nits tranquil·les
escalfen les flames de l'empordà_
silenci de vespre, les bicis i les llambordes,
menjar japonès a la vora del riu_
dia de feina i sembla que tot
té el seu ritme_
nits tranquil·les_nits tranquil·les
sábado, 21 de julio de 2012
b#3
des de la distància veig com
el país s'enfonsa amb els ulls
del que també s'enfonsa
però sap que té el més valuós_
el país s'enfonsa amb els ulls
del que també s'enfonsa
però sap que té el més valuós_
viernes, 20 de julio de 2012
jueves, 19 de julio de 2012
b#2
el sol i la pluja de tangos
i aquí tornem a tenir quinze anys_
si tenim el douro i el teju que ens donen
el millor vi_
nosaltres aprovem amb nota sent
un ara i aquí inmillorable_
i aquí tornem a tenir quinze anys_
si tenim el douro i el teju que ens donen
el millor vi_
nosaltres aprovem amb nota sent
un ara i aquí inmillorable_
miércoles, 18 de julio de 2012
b#1
zona de turbulències_16ºC i pluja fina_
una cuina buida_les ciutats tenen memòria
i l'asfalt m'atrapa mullat i tot_
aquí les parets més esquerdades són les més boniques_
just el que necessitava_
una cuina buida_les ciutats tenen memòria
i l'asfalt m'atrapa mullat i tot_
aquí les parets més esquerdades són les més boniques_
just el que necessitava_
lunes, 16 de julio de 2012
martes, 10 de julio de 2012
lunes, 9 de julio de 2012
domingo, 8 de julio de 2012
you're such a pretty boy
en una allau de bons desitjos de desconeguts,
algú cau amb un "bon diumenge de lectures meravelloses"_
jo trenco l'espai entre el sofà i el sostre amb un
exemplar arribat de londres fa ja varies setmanes_
arribat amb pàgines de segona mà, arribat amb un amor
d'estiu, amb mines de pedres precioses, amb comiats
al port de barcelona, amb aire fresc que no para, que no para_
les cames em demanen prou balls_de_nits_intermitents,
el fetge em suplica per una gota d'aigua, els
pulmons poc a poc tornen, la veu dorm, la ment s'eixampla.
el cabell net i mullat i recordo quan vaig començar a ser
la_pitjor_versió_de_mi,
quan la meva mà atravessava aquella taula d'aquell restaurant
per arribar fins a la d'ell i declarar-li amor etern_
però jo no crec en l'amor etern, no hi creia llavors i
l'enganyava, perquè és tan fàcil fer veure que estimes,
que estimes tan_,
i no m'ho creia i no em feia res,
perquè, al cap i a la fi, és tan senzil deixar-se estimar,
sí, porta'm aquí, besa'm allà, et presento a, et prometo que,
et declaro, t'agafo per la cintura, et regalo un, em preocupo
quan toca, somric quan m'ho demana, discuteixo segons el guió,
m'espanto, m'irrito, m'emociono, m'envalentono, sento i no sento_
innocència perduda, saber fer el paper,
trobar la manera perquè no es noti i aguantar la respiració
quan ben entrada la nit, al llit, li dones l'esquena
i al límit del precipici
aprens a no plorar_
algú cau amb un "bon diumenge de lectures meravelloses"_
jo trenco l'espai entre el sofà i el sostre amb un
exemplar arribat de londres fa ja varies setmanes_
arribat amb pàgines de segona mà, arribat amb un amor
d'estiu, amb mines de pedres precioses, amb comiats
al port de barcelona, amb aire fresc que no para, que no para_
les cames em demanen prou balls_de_nits_intermitents,
el fetge em suplica per una gota d'aigua, els
pulmons poc a poc tornen, la veu dorm, la ment s'eixampla.
el cabell net i mullat i recordo quan vaig començar a ser
la_pitjor_versió_de_mi,
quan la meva mà atravessava aquella taula d'aquell restaurant
per arribar fins a la d'ell i declarar-li amor etern_
però jo no crec en l'amor etern, no hi creia llavors i
l'enganyava, perquè és tan fàcil fer veure que estimes,
que estimes tan_,
i no m'ho creia i no em feia res,
perquè, al cap i a la fi, és tan senzil deixar-se estimar,
sí, porta'm aquí, besa'm allà, et presento a, et prometo que,
et declaro, t'agafo per la cintura, et regalo un, em preocupo
quan toca, somric quan m'ho demana, discuteixo segons el guió,
m'espanto, m'irrito, m'emociono, m'envalentono, sento i no sento_
innocència perduda, saber fer el paper,
trobar la manera perquè no es noti i aguantar la respiració
quan ben entrada la nit, al llit, li dones l'esquena
i al límit del precipici
aprens a no plorar_
viernes, 6 de julio de 2012
frenada d'emergència
depent de la velocitat a la que vas,
els metres que necessites per frenar_
he deixat un rastre des d'ahir fins avui
i té molt números que duri fins a demà_
les distàncies passen a ser veus, pells,
l'alè de l'altre, les pestanyes, les copes,
les decepcions, els resultats, les trucades,
els dijous a la tarda i els 2 a 0.
aixeco un inmens núvol de pols i provo
de no encegar-me el camí que no és camí_
canvi d'atrezzo, requeriment d'experts,
un got d'aigua i una cançó d'amor,
que a tothom li agraden.
els metres que necessites per frenar_
he deixat un rastre des d'ahir fins avui
i té molt números que duri fins a demà_
les distàncies passen a ser veus, pells,
l'alè de l'altre, les pestanyes, les copes,
les decepcions, els resultats, les trucades,
els dijous a la tarda i els 2 a 0.
aixeco un inmens núvol de pols i provo
de no encegar-me el camí que no és camí_
canvi d'atrezzo, requeriment d'experts,
un got d'aigua i una cançó d'amor,
que a tothom li agraden.
miércoles, 4 de julio de 2012
it ain't me babe
sempre em sento tan bé quan,
en lloc de fer migdiada, frego la cuina_
serà per aquest sentiment de culpa judeocristiana
o per aquells cabrons que et diuen: "és una
sort treballar a casa, així quan vols descansar poses rentadores",
imbècils!
per sort_conservo tots els sentits:
en lloc de fer migdiada, frego la cuina_
serà per aquest sentiment de culpa judeocristiana
o per aquells cabrons que et diuen: "és una
sort treballar a casa, així quan vols descansar poses rentadores",
imbècils!
per sort_conservo tots els sentits:
viernes, 29 de junio de 2012
martes, 26 de junio de 2012
sábado, 23 de junio de 2012
#102
canalillo
Comienzo de la concavidad que separa los pechos de la mujer tal como se muestra desde el escote.
Comienzo de la concavidad que separa los pechos de la mujer tal como se muestra desde el escote.
viernes, 22 de junio de 2012
domingo, 17 de junio de 2012
la propera envestida
només espero que no em faci mal_
que no em senti, de nou, derrotada_
només espero que aquest sospir que
guardo, només surti quan tornis a
ser dins meu_
que no em senti, de nou, derrotada_
només espero que aquest sospir que
guardo, només surti quan tornis a
ser dins meu_
sábado, 9 de junio de 2012
jueves, 7 de junio de 2012
algú m'ho ha preguntat?
si fos per amor_
deixaria de pentinar-me del revés
i de buscar les claus al bolso amb aquest neguit_
si fos per la teva escalfor_
oblidaria el sofà i la migdiada
i em passaria a ser més de dies que de nits_
si fos pel que em cau de les butxaques_
et regalaria totes les monedes vermelles,
les més lleugeres, les que fan més pudor_
si fos pel volum amb què escolto música_
et parlaria obrint molt la boca, movent molts els
braços, pessigant-te, llepant-te les orelles_
si fos pel fet de ser_
em convertiria en invertebrat entre els
teus braços_
si fos per mi_
faria fills, faria mots encreuats, faria castells
de sorra, llegiria el conde de montecristo
i menjaria mel i mató
deixaria de pentinar-me del revés
i de buscar les claus al bolso amb aquest neguit_
si fos per la teva escalfor_
oblidaria el sofà i la migdiada
i em passaria a ser més de dies que de nits_
si fos pel que em cau de les butxaques_
et regalaria totes les monedes vermelles,
les més lleugeres, les que fan més pudor_
si fos pel volum amb què escolto música_
et parlaria obrint molt la boca, movent molts els
braços, pessigant-te, llepant-te les orelles_
si fos pel fet de ser_
em convertiria en invertebrat entre els
teus braços_
si fos per mi_
faria fills, faria mots encreuats, faria castells
de sorra, llegiria el conde de montecristo
i menjaria mel i mató
lunes, 4 de junio de 2012
la calor i el soroll
això ha estat un crim d'amor
i que ningú et digui el contrari_
deixo a les teves mans totes les coses belles,
i et busco, de nou, sota el llençols_
la nit es derrueix sobre nostre, ara fa fred,
i t'obriré la porta un dilluns més_
i que ningú et digui el contrari_
deixo a les teves mans totes les coses belles,
i et busco, de nou, sota el llençols_
la nit es derrueix sobre nostre, ara fa fred,
i t'obriré la porta un dilluns més_
jueves, 31 de mayo de 2012
stop i felicitat
tant l'un
com l'altre
m'amenitzen aquesta tarda de sol i contemplació_
les hores triades_
com l'altre
m'amenitzen aquesta tarda de sol i contemplació_
les hores triades_
martes, 29 de mayo de 2012
ningú s'atura
ens hem cansat d'estar tristos
i ens hem cansat de tenir por_
ens traiem de sobre el sopor, la mandra,
la temor a éssers descoberts_
ens retirem del marge de la vorera,
de la zona de sucre, de l'ombra de l'altre_
a la merda amb el sí a tot i amb el no poder triar_
a la merda amb els que no ens volen
i els que s'ho perden_
a la merda amb la mort_amb la pena_
amb la desgràcia_
no hi ha temps per plorar i pensar-hi_
no ens aturem, no deixem de treballar,
no deixem de moure'ns_mai
i ens hem cansat de tenir por_
ens traiem de sobre el sopor, la mandra,
la temor a éssers descoberts_
ens retirem del marge de la vorera,
de la zona de sucre, de l'ombra de l'altre_
a la merda amb el sí a tot i amb el no poder triar_
a la merda amb els que no ens volen
i els que s'ho perden_
a la merda amb la mort_amb la pena_
amb la desgràcia_
no hi ha temps per plorar i pensar-hi_
no ens aturem, no deixem de treballar,
no deixem de moure'ns_mai
lunes, 28 de mayo de 2012
our way
he fet 30 anys i innevitablement
miro enrere_com vosaltres heu fet_
i he vist el dia que us vaig conèixer,
el dia que vaig triar-vos, el dia que
que ja us estimava_
gràcies pels regals, gràcies per ser-hi,
gràcies per fer-me riure TANT, gràcies
per ser TAN bonics, TAN especials, TAN fantàstics!
potser em volieu veure plorar més_molt propi de mi_
però només us dic que, ara, ploro_
com diu ma germana, sense vosaltres em moriria_
així que espero viure 30 anys més
i amb vosaltres, si us plau!
i ja no sé què dir_
no perquè ja no tingui paraules
sinó perquè les tinc totes:
projecte, cervià, gintònic, raval, via laietana, galliners,
formentera, ole tu, cervera_norte, s'agaró, playa de laga,
joaquim costa, caetano veloso, begur, plaça john lennon,
el bigoti del miquel, falete, el pepitu, la lourdes, l'escala,
festes de gràcia, la mercè a la plaça reial, el cintu, el cap d'any
a ca meu, la georgi, un finde a pont del suec, les nits intermitents
a la pesca salada, l'edu, els vins a la penúltima, la manoli, els dinars
interminables, la clauden, galicia, les campanes al monteroles,
l'equip petit, bombay, la bodegueta, els últims gins a la cuina,
les pel·lis, els desenganys amorosos, els enamoraments en grup,
l'helena,el crits_els crits, els regals, las diosas de ébano, el xalet,
el razzmatazz, albons, tortosa, baricco, la georgi es soba,
las negras, la vostra amiga tula, secretari coloma, la clara, madrid,
els dissabtes, el sexe amic, el negroni, girona, la plaça del sol,
les lentilles de la clàudia, la ricarda, el flickr, el delta, barcelona,
ivorra, poble sec, el meu llit, mártires del compás, el roxi, el ka,
lyon, la guitarra, gènova, zakopane, menorca, el peix al forn,
els vídeos, lanitdesantjoan, els budes de la clara,
els porros, la barceloneta, les drogues i l'amor comú en un sofà,
brujas, la berta, les baralles de coixins, seu jorge, fuet, el miquel,
els concerts, la tieta, sant felip neri, el bar del lloro, el bar del toro,
vilanovu, els/les ex-novios/es, les benzineres i les carroces de
carnestoltes, carnestoltes a platja d'aro, pedula porrera, mishima,
el carnet de la gabi, les hambuergueses llançà, la nit, el kibuka,
si es una polla te folla, les barbacoes, la platja nudista, ámsterdam,
la mem, zurich, peter pan, la fonda pepe i el joc del gel, el txaro,
maso, ronda sant pere, matuja, volpina, els entrepans al fidel,
les piruletes del mas sorrer, el cocktail del roxi, el guineano,
el volley, robadors, el fals rodaballo, el bloody_mary és de putilla,
fonatna, és una passada, ¡a amarme!, actimel, the cure, el focus,
portugal, berlin, el dani mai convida, el primavera sound, els taxis,
els plors, la gabi, les caigudes, el bar de la uni, rius i taulet,
las maestro, les herbetes, l'arena, els/les novios/es, les croquetes,
la tieta, 4t 3ª, feist, les paelles, els llibres, sant joan, ticià,
kings of convenience, el pelayo, valldonzella, la crisi apreta,
la lucy, la rodilla de clara, calonge, conmiguo!, les festes sorpresa,
t'estim, el vodka, els altaveus de l'ipod, vila-robau, l'antic teatre,
atenes, els ferrocarrils, l'amic invisible, beirut, GISCLARENY,
i tota la resta
que ha estat absolutament meravellós gràcies a vosaltres.
US ESTIM AMB TOTAL DESMESURA
Los 30 llegan ya
así tal cual, tan de repente
después de tanto andar
juntos, ya ves, igual que siempre.
Será incredulidad,
y es que no me entra en la cabeza
que puedas ser tan guay
a tu manera.
De pie, miro hacia atrás
te veo a ti luciendo rastas;
parece que fue ayer
que te paseabas en chándal
y, sin embargo, hoy
quemas la visa en la Bergara
y siempre, hay que ver
qué estilo gastas.
Tal vez fumé, tal vez bebí,
tal vez lloré, tal vez reí,
y ahora sé que fui feliz
que si lloré, también amé
y todo fue, puedo decir,
a tu manera.
En Projecte te conocí.
En Montserrat te vi escribiendo.
Te descubrí en Sant Agustí.
En l'Empordà de confesiones.
La uni y su bar,
porrito viene, porrito vengo
feliz tomando el sol
¡qué calor tengo!
El futbol y tu punterón,
que calentón en Formentera,
después de muchos gins
te recogí de la "vorera".
No estuvo nada mal
la Drac Party 2008.
Y al fin en Galliners,
¡tócate el chocho!
Tal vez fumé, tal vez bebí,
tal vez lloré, tal vez reí,
y ahora sé que fui feliz
que si lloré, también amé
y todo fue, puedo decir,
a tu manera.
martes, 22 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
juego de mesa
creo que he perdido el cambio que nos sobró
del último taxi que cogimos y no tengo cobertura.
Voy a enviarte un mail.
Si no lo leyeras, te espero en el primer semáforo de la esquina,
durante... cinco mintuos, solo cinco minutos.
No llegues tarde y no te olvides de la mantequilla de
Último tango en París.
Si leyeras el mail, envíame un whatsapp y confírmame
que me quieres tanto como yo a ti; si no fuera así,
hazme una perdida que yo volveré a ser la misma de siempre:
feliz, sonriente, sola,
"pero cuánto echo de menos dormir con desconocidos".
Pero en el caso de que recupere la cobertura, te voy a llamar
pero no esperaré más de dos tonos, tengo hambre.
Si lo coges a la primera, di mi nombre completo;
si no lo recuerdas, marca 1.
Cuando oiga mi nombre en tu boca, al otro lado del teléfono,
volveré corriendo a casa, llamaré al interfono tres veces,
solo tres veces,
ábreme sin decir nada, sal al rellano y llama al ascensor
para que tenga subir andando la escalera;
antes de que llegue, aparta el felpudo y quédate bajo el quicio de
la puerta, abre los brazos, cierra los ojos, aguanta la respiración:
ya he traído yo la mantequilla.
del último taxi que cogimos y no tengo cobertura.
Voy a enviarte un mail.
Si no lo leyeras, te espero en el primer semáforo de la esquina,
durante... cinco mintuos, solo cinco minutos.
No llegues tarde y no te olvides de la mantequilla de
Último tango en París.
Si leyeras el mail, envíame un whatsapp y confírmame
que me quieres tanto como yo a ti; si no fuera así,
hazme una perdida que yo volveré a ser la misma de siempre:
feliz, sonriente, sola,
"pero cuánto echo de menos dormir con desconocidos".
Pero en el caso de que recupere la cobertura, te voy a llamar
pero no esperaré más de dos tonos, tengo hambre.
Si lo coges a la primera, di mi nombre completo;
si no lo recuerdas, marca 1.
Cuando oiga mi nombre en tu boca, al otro lado del teléfono,
volveré corriendo a casa, llamaré al interfono tres veces,
solo tres veces,
ábreme sin decir nada, sal al rellano y llama al ascensor
para que tenga subir andando la escalera;
antes de que llegue, aparta el felpudo y quédate bajo el quicio de
la puerta, abre los brazos, cierra los ojos, aguanta la respiración:
ya he traído yo la mantequilla.
domingo, 20 de mayo de 2012
jueves, 17 de mayo de 2012
el cerezo también cumple treinta años
Muchas veces pienso que de alguna manera
mi hermana sigue sentada en la rama de aquel cerezo
que tiene su misma edad: treinta años.
Abstraída de una realidad que no siempre la convence,
resistiéndose aún a aceptar la mediocridad y la rutina
que nos vienen impuestas por el simple hecho de ser uno más.
Pero la rama del cerezo ya no es una rama.
Ahora, tiene a su gente, cuya ausencia la mataría;
y tiene la música y las palabras.
Las palabras.
Pasa horas delante de una pantalla llena de palabras,
algunas escritas por ella,
otras por gente que no siempre sabe que las lee y las vuelve a leer
hasta que pierden el sentido para el que fueron escritas.
La palabra es su trabajo;
pero también su mejor arma, su cómplice y su paisaje diario.
Cada día,
en un rincón de mi tiempo abro su vida escrita,
la leo y la admiro,
aunque no se lo digo pero ella lo sabe.
La música.
La música es su energía,
la acompaña,
la hace bailar,
la hace reír.
Os diría incluso
que creo que las palabras y la música
a menudo la reconcilian con la vida.
Y la envidio.
Envidio la manera deshinibida que tiene de disfrutar la vida,
porque sí,
de ponerse las faldas,
de fijarse en pequeños detalles cotidianos
que, de repente, inmortaliza para que sean distintos,
de pintarse las uñas a medias
hasta que a fuerza de verlas, gustan,
de cortarse el flequillo,
de cuidar sus cosas porque son suyas y las quiere,
su ingenioso punto de vista,
su imprevisible sentido del humor.
Y pienso de verdad de verdad
que tiene suerte de tenerse.
Y nosotros de tenerla.
Suerte de pensar lo que piensa,
de escribir lo que escribe,
de cantar lo que canta.
Suerte de cumplir 30 que empiezan mañana.
Preparada...
Lista...
FELIÇOS 30!!!
marta da pena (16.05.12)
mi hermana sigue sentada en la rama de aquel cerezo
que tiene su misma edad: treinta años.
Abstraída de una realidad que no siempre la convence,
resistiéndose aún a aceptar la mediocridad y la rutina
que nos vienen impuestas por el simple hecho de ser uno más.
Pero la rama del cerezo ya no es una rama.
Ahora, tiene a su gente, cuya ausencia la mataría;
y tiene la música y las palabras.
Las palabras.
Pasa horas delante de una pantalla llena de palabras,
algunas escritas por ella,
otras por gente que no siempre sabe que las lee y las vuelve a leer
hasta que pierden el sentido para el que fueron escritas.
La palabra es su trabajo;
pero también su mejor arma, su cómplice y su paisaje diario.
Cada día,
en un rincón de mi tiempo abro su vida escrita,
la leo y la admiro,
aunque no se lo digo pero ella lo sabe.
La música.
La música es su energía,
la acompaña,
la hace bailar,
la hace reír.
Os diría incluso
que creo que las palabras y la música
a menudo la reconcilian con la vida.
Y la envidio.
Envidio la manera deshinibida que tiene de disfrutar la vida,
porque sí,
de ponerse las faldas,
de fijarse en pequeños detalles cotidianos
que, de repente, inmortaliza para que sean distintos,
de pintarse las uñas a medias
hasta que a fuerza de verlas, gustan,
de cortarse el flequillo,
de cuidar sus cosas porque son suyas y las quiere,
su ingenioso punto de vista,
su imprevisible sentido del humor.
Y pienso de verdad de verdad
que tiene suerte de tenerse.
Y nosotros de tenerla.
Suerte de pensar lo que piensa,
de escribir lo que escribe,
de cantar lo que canta.
Suerte de cumplir 30 que empiezan mañana.
Preparada...
Lista...
FELIÇOS 30!!!
marta da pena (16.05.12)
martes, 15 de mayo de 2012
p. 163
"En la serie el usuario cree dsifrutar con la novedad de la historia, cuando, en realidad, disfruta con la repetición de un esquema narrativo constante y le satisface encontrar a un personaje conocido, con sus tics, sus frases hechas, sus técnicas de solución de los problemas... La serie en ese sentido responde a la necesidad infantil, pero no por ello morbosa, de volver a oír siempre la misma historia, de verse consolado por el regreso de lo idéntico, superficialmente encubierto."
de los espejos y otros ensayos, umberto eco
de los espejos y otros ensayos, umberto eco
lunes, 14 de mayo de 2012
lunes, 7 de mayo de 2012
ara que en tinc 29
sembla mentida que la gent no ho vegi!
ho porto escrit a la cara_
i ara ja és tard (miro el rellotge: 23'23)
i es barrjea la teva visita intempestiva amb la
meva entrega d'última hora_ contem els minuts,
els segons... i marxo, a l'altra banda del món, la
que m'espera, per estar més amb mi_ la triada_
pel compte enrere dels meus últims dies de la meva vintena_
ara_ara_
ho porto escrit a la cara_
i ara ja és tard (miro el rellotge: 23'23)
i es barrjea la teva visita intempestiva amb la
meva entrega d'última hora_ contem els minuts,
els segons... i marxo, a l'altra banda del món, la
que m'espera, per estar més amb mi_ la triada_
pel compte enrere dels meus últims dies de la meva vintena_
ara_ara_
sábado, 5 de mayo de 2012
joaquim gomis
imprescindible anar a aquesta exposició que malgrat
perdéssim més temps en el bus que ens hi va portar
que en veure-la, vaig gaudir-la com esperava_
gomis ja em va estremir fa anys a una exposició que
ni recordo on era, i ho ha fet ara a la fundació miró_
fantàstic, bell, gratificant_
perdéssim més temps en el bus que ens hi va portar
que en veure-la, vaig gaudir-la com esperava_
gomis ja em va estremir fa anys a una exposició que
ni recordo on era, i ho ha fet ara a la fundació miró_
viernes, 4 de mayo de 2012
miércoles, 2 de mayo de 2012
martes, 1 de mayo de 2012
davant del mar
ja sé d'on ve tot_
i de quin color vestiré si em trobes_
crec que entenc les teves neures i
que em reprimeixo en cada passeig_
aquests que fem, davant del mar,
davant dels teus pares_els hi has dit que
m'agrada pessigar-te els mugrons?
això ho deixem per quan em serveixin
el cafè_
sol, si us palu, sense llet, sense sucre_
saben que el seu fill té les espatlles més
boniques del món?
saben que el seu fill fa molt bona olor quan
es deperta?
saben que els seu fill va néixer per
ficar-me la mà entre les cames?
sí, molt feliç, gràcies_
saben que el seu fill no sap fer un un entrepà decent?
bé, sí, m'agrada treballar, em fa mandra
de vegades, només de vegades_
d'esquerres, clar_agnòstica_odio el vegetarians_
feminista? no pas_
al punt_mar_en paper_de dia_sandàlies_català_
salat_fuet_breu_el seu fill_el seu fill_
ho saben?
i de quin color vestiré si em trobes_
crec que entenc les teves neures i
que em reprimeixo en cada passeig_
aquests que fem, davant del mar,
davant dels teus pares_els hi has dit que
m'agrada pessigar-te els mugrons?
això ho deixem per quan em serveixin
el cafè_
sol, si us palu, sense llet, sense sucre_
saben que el seu fill té les espatlles més
boniques del món?
saben que el seu fill fa molt bona olor quan
es deperta?
saben que els seu fill va néixer per
ficar-me la mà entre les cames?
sí, molt feliç, gràcies_
saben que el seu fill no sap fer un un entrepà decent?
bé, sí, m'agrada treballar, em fa mandra
de vegades, només de vegades_
d'esquerres, clar_agnòstica_odio el vegetarians_
feminista? no pas_
al punt_mar_en paper_de dia_sandàlies_català_
salat_fuet_breu_el seu fill_el seu fill_
ho saben?
lunes, 30 de abril de 2012
domingo, 29 de abril de 2012
l'amant ferit
m'agraden els jocs de paraules
i no veure la cara del meu interlocutor_
o que ell no vegi la meva_
m'agrada quan es fa de nit i
començo a desmuntar aquest castell
de lego gegant que creix a la meva sala_
m'agraden les peces de quatre punts,
les que són de color però transparents_
aquestes____m'encanten.
n'agafo una i em quedo una llarga estona
fregant-me-la amb la cara: la galta, el nas,
els llavis_
gambes, vi, el olor de la papaya verde_
i com sempre arribes a mitja peli però
jo sóc com les nines que se'ls hi tanquen
les parpelles quan les estires_
i es que la posició horitzontal és
el meu modus_vivendi_
el sol fa del dia un amic_amat i
vull pensar que allò que crema_torna.
no trio, esclato_
i no veure la cara del meu interlocutor_
o que ell no vegi la meva_
m'agrada quan es fa de nit i
començo a desmuntar aquest castell
de lego gegant que creix a la meva sala_
m'agraden les peces de quatre punts,
les que són de color però transparents_
aquestes____m'encanten.
n'agafo una i em quedo una llarga estona
fregant-me-la amb la cara: la galta, el nas,
els llavis_
gambes, vi, el olor de la papaya verde_
i com sempre arribes a mitja peli però
jo sóc com les nines que se'ls hi tanquen
les parpelles quan les estires_
i es que la posició horitzontal és
el meu modus_vivendi_
el sol fa del dia un amic_amat i
vull pensar que allò que crema_torna.
no trio, esclato_
Suscribirse a:
Entradas (Atom)