l'amor feliç no existeix,
perquè la felicitat no existeix_
així com ens van vendre el reis d'orient, l'home del sac i
un futur ple d'oportunitats, ens van vendre la felicitat_
i creixem creient en ella de totes totes_
poc a poc ens assbentem de les veritats més fosques:
que els reis són els pares, que l'home del sac no només ve de nit
i que el futur ple d'oprtunitats, bé...
però quan ja hem perdut l'esperança, ens hem deixat créixer el serrell,
hem pintat les parets de la nostra habitació de negre
i no ens traiem els auriculars de les orelles
coneixem l'amor_
i, de sobte, pensem que allò,
allò
és la felicitat_
vivim a flor de pell, rasquem tots els colors, tots els sons,
descobrim la carn, els líquids, el món que havíem estat esperant_
i just quan ens tallem el serrell, tirem les parets i tornem a creure
en els reis d'orient, arriba l'home del sac en forma de desamor_
i descobrim, de nou, que allò no era la felicitat_
i així vivim, agafats ben fort a la barra d'una muntanya russa
plena de sotracs, de pujades lentes, de baixades de por_
i al final tant ens fa tot_
perquè malgrat la velocitat, de vegades, obrim els ulls, estirem
els braços i cridem, molt fort cridem_
i al final ens creiem la nostres mentides, les altres veritats_
malgrat la felcitat no, existeix l'amor_
i com diu ma mare: sort que dura poc perquè sinó moriríem ofegats_
No hay comentarios:
Publicar un comentario