la mà dreta

el talent no es_neix, es_fa
i potser cal menajr-se una dotzena de patades a la boca
per acabar sent un geni_
la mala vida, la mala praxis, la dorga (de la dolenta i de la bona),
alimentar-se d'un amor envasat al buit que compres en màquines
expenedores a motels de carretera amb les parets vermelles i la
moqueta plena de cremades de cigarro, fumar, beure, escoltar,
trencar-li la cara a la vida abans de pregunatr-li a on va i conduir
de nit mentre un fugitiu desesperat et fa una fel·lació per dos duros_
potser, potser després d'això et converteixes en un geni,
puges a un escenari amb una guitarra entre les mans, i regales als
imbècils d'allà abaix una part ínfima d'aquest paradís que has
creat i t'has permés el luxe de regalar, sense demanar res a canvi_
com deia la c. ahir: "gràcies per haver nascut".