breu descripció d'una nit

vaig recollir tot els papers _pàgines_ i les restes de goma
d'esborrar que hi havia sobre la taula de la sala.
ell em va dir que passaria al vespre i que podríem tastar
el vi que li havia portat un amic que havia estat dues setmanes
voltant pel nord amb un cotxe ple de publicitat que li havia
sortit tirat de preu.
el balcó estava obert i deixava passar el que semblava un avanç
de l'aire de setembre. vaig posar (abans es posaven discos, cds,
cassets, ara es posen àlbums i llistes de reproducció) l'àlbum
que se m'ha ficat entre cella i cella
live at the village vanguard d'allen toussaint & the bright mississipi,
i vaig decidir esperar-lo fullejant els contes de palahniuk
(els llibres de contes els follejo... tant que m'agradaven de jove
_ara ja puc dir "de jove"_ i tanta mandra que em fan ara) que,
sorprenentment, m'està captivant força.
va arribar que el vespre ja era nit i que palahniuk havia passat
a ser un company de sofà que em rascava l'esquena, vam seure
al terra, la calor feia que fos més adient que qualsevol cadira,
i vam tastar el vi que va resultar ser no d'un amic
sinó de sa germana; sa germana de la que no m'havia parlat mai
(mai des de feia dues setmanes que ens coneixíem) perquè
diu que la familia fa més per parlar-ne a la cua del cinema
que per una vetllada de música i vi_ malgrat tot em semblés
cursi (paraula d'origen incert) i artificial,
vaig decidir silenciar el mòvil, deixar-me anar i veure què passava.
evidentment, per respecte, vaig decidir no tocar el tema de la seva
germana (ja veus tú què collons m'importa a mi la seva germana) i
vaig parlar-li de la meva ("en canvi, la meva és ideal
per qualsevol situació" vaig dir-li)_va agradar-li tant el tema
(veus per on) que va preguntar-me també pels meus pares i
després de il·luminar-lo amb la meva infància de folletín,
vam obrir una ampolla de vi que m'havien regalat a mi
no_sé_qui_ni_quan (a casa meva hi entra tothom i sempre
amb les man plenes) i vaig tornar a posar el mateix àlbum
però començant per la cançó tres, que és la meva preferida_
el temps havia rebaixat la temperatura i m'havia assecat la pell,
moment en el que ell va decidir agafar-me pel turmell_
i posiciontas de tal manera que feiem honor a qualsevol
espectacle de dansa del mercat de les flors, va explicar-me
la història més boncia que he sentit mai de la qual no recordo
res excepte una bústia, un home mal vestit i
un cau de talps sota el jardí d'un rei_
la seva veu tan mesurada, la seva mirada tan escapçada
i fosca, i el ritme de la narració tan absolutament atraient em
van hipnotitzar i després del "ja està, ja he acabat" vaig notar
que les seves mans m'agafaven pels ronyons i que jo seia
entre les seves cames, tan aprop seu que cada cop que ell respirava
em feia tancar els ulls, i va dir-me:
"vols tornar a posar-me l'àlbum que hem sentit quinze vegades
i que fa dues hores que no sona?".
vam follar allà mateix, al terra de la sala
(aquests són els millors, els que no et donen temps ni de
canviar de lloc, els que imperen per sobre de tot)
fins que el cos ens va dir prou.
després vam obrir una altra ampolla de vi,
vaig posar la música, de nou,
i vam parlar de sa germana fins que es va fer de dia.