bec un glop de cervesa, respiro profundament,
sento un punxada als pulmons i les costelles
inferiors adolorides_
em passen pel davant totes les imatges que ens
regalen els paquets de tabac,
em vénen al cap tots els familiars morts, els vells
que arroseguen un bombona amb rodetes
per respirar, els que porten un penjoll amb un xapeta
que els hi tapa un forat ben gros per on poden parlar
com si fossin cibrogs d'un altre temps, els pulmons
negres, les dents destrossades, les arrugues, els dits
grocs, la tos del matí, el síndrome de lynch, però
sempre em decideixo pel mateix:
va, una última calada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario