un ionqui segueix algun tipus de coreografia extranya al mig
del meu carrer_sembla que la música no deixi de sonar dins
del seu cap_malgrat l'equilibri no jugui al seu favor, s'aferra
a una llauna de cervesa i al cadàver d'un cigarro_
la droga ja l'ha estandaritzat la cara_és increïble com els clona:
cranis ossats, pòmuls sortits, ulls enfonsats, pell escamosa.
cada cop que arronça les cames se li aixeca la samarreta
i se li veu part de l'esquena, blanca com el paper_el sol
quan els toca, rebota_
sacseja el cap, es colpeja els malucs i de tant en tant
deixa anar un gemec d'ànec malat_
finalment, s'atura, es recolza en un arbre, s'ajup
i just abans de tocar a terra, s'adorm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario