sábado, 17 de noviembre de 2012

la línia del calamar

és cert que molts cops, quan tanco els ulls
per_finalment_dormir-me, penso:
un dia menys_
i després d'un gariebé imperceptible calfred,
reconec que no tinc por.
pàgines i pàgines de plànols, llistes, comptes,
preprojectes i ganes de qualsevol cosa_
un gir_només necessitava un gir_
una visita inesperada,
em vesteixo amb un negre diferent,
amb unes sabates foradades que em nego a llençar,
em pentino, em pinto i repinto,
i em passo una nit sencera ballant
i parlant en un altra llengua_
només veig muntanyes, llibres, ginebra (la ciutat) i vi_
miro el calendari i compro bitllets_
propera parada: casa meu.

No hay comentarios: