el cos em demana quelcom que no sé desxifrar_
el despullo, el porto al llit i provo de relaxar-lo
en aquesta infernal ciutat que està a punt d'explotar.
veient que la posició horitzontal no resulta,
el torno a vestir, i el trec de casa_potser té gana.
a la porta del bar un home buida el contingut
d'un cigarro a punt de morir_i es guarda el filtre
a la butxaca_el meu cos s'estremeix li dono el
que queda de cafè i el porto, molt a poc a poc,
de nou, a casa_el faig beure litres i litres d'aigua,
li prometo que en breu marxarem i li dedico el
millor dels meus somriures_
la llibertat és cara però, per fi, ha arribat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario