sábado, 10 de noviembre de 2012

filla de la veu

caminar lentament pel carrer és pels valents_
jo que no baixo de les tres passes per segon
faig el possible per convertir el
passeig calm en un costum.
Un peu rere l'altre,
observar el que m'envolta
i borrar la idea errònia de que
anar d'un lloc a l'altre és una pèrdua de temps.
a vegades m'esgoto de mi mateixa
però sempre he pensat que si jo hagués estat
la filla de franksi natra (com deia ma germana)
també m'hagués dedicat a cantar.



perquè em versionessin, és clar.



No hay comentarios: