fa un mes just que em costa respondre preguntes_
les meves i també les dels altres_
somriure fals, fujo de qualsevol mirada, no sé
on ficar les mans i desitjo amb totes les meves forces:
que no se'm noti, que no se'm noti, que no se'm noti...
que no se'm noti que no vull ser allà, que no vull ser així,
que vull tallar-me el cap i tornar-me'l a posar, que no
vull mentir, que em fa mandra parlar, que la gent no m'agrada_
que no se'm noti, si us plau, que vull trencar tots el plats,
picar tots els timbres, tallar-li les cues a totes les sargantanes,
tirar-li pedres a totes les faroles, enganxar xicles a tots els caps,
pixar a les plantes dels veïns, embossar tots els vàters i
escopir pel balcó_
vull quedar-me callada i que m'expliquin coses, moltes coses,
sense haver de dir res, d'explicar res, de descirure res_
vull tornar a ser petita, que em dutxin, em facin el sopar,
em fiquin al llit i tancar els ulls mentre sento com
freguen els plats a la cuina_
dormir-me, somiar en groc i verd i demà, demà estar
preparada per l'univers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario