és a dir, qui seria capaç de no despenjar en un dia com aquell,
en una data tan especial, en un moment en que una trucada
ho pot canviar tot_
sigui com sigui, vaig esperar _esperençada_ mentre el to de
la trucada seguia el seu ritme cacofònic_tuut, tuut, tuut, tuut...
entre el cinqué i el sisé, et preguntes si tindrà connectat el servei
de contestador i en el cas de que sigui així, si seràs capaç de deixar
un missatge_som forts però la feblesa ho és més_
tenir els sant collons per fer una trucada pendent des de fa anys
et dóna força però no poder_
finalment va saltar el contestador i vaig sentir tot el missatge:
"hola sóc **** ara no puc atendre't, si us plau, deixa'm un missatge
i ja et trucaré més tard, gràcies."
feia anys que no sentia la seva veu i, de fet, la veu de la seva filla _que
sonava de fons_ no l'havia sentit mai. Una veu. Veu.
La pitada del contestador em va espantar i vaig quedar-me callada un
parell de segons _eterns_
no volia deixar un missatge, no volia que la meva veu quedés gravada
en el seu mòvil, no volia abocar tota la meva valentia en una grabació
que potser ni tan sols sentiria mai, no volia que quedés constància del meu
patetisme, de la meva derrota, només, només volia parlar amb ell_
però vaig cedir a la tecnologia i vaig dir-li que només volia
felicitar-lo i que el trucaria més tard_
ni el vaig trucar més tard, ni em va respondre a la trucada_
el més petit i trist acte heroic que no m'ha satisfet mai_
No hay comentarios:
Publicar un comentario