domingo, 12 de agosto de 2012

una humilde adaptación que yo llamo...

només es necessita una nit sense llum
per adonar-se'n de com són les coses en realitat_
les parets negres, els mobles sense ombra,
les finestres opaques, les portes tancades
i els interruptors fixes_
a la llum de l'espelma llegia i assaboria
la solitud en aquella foscor tan clara_
com els hi deia a les belles dones amb les
que comprateixo aquest espai de pedra empordanès
tot depèn de les coordenades: "latitut sud".
miro de reull rere meu, sento que algú em segueix,
que algú m'empeny, que algú em xiuxiueja
l'abacedari sencer_
a la nit trobo la barra del bar i un home qualsevol_
un calculat moviment de pestanyes redueix l'espai
que ens separa_i un nou amic a qui no explicar-li res_
en la foscor, la pell mana_
el vent mareja la flama fins apagar-la,
l'olor a cremat, el negre profund, el silenci pernocta_
i just m'enrecordo d'aquell home que reia, m'escoltava
i em feia senitr gran quan ens trobàvem molt de tant en tant_
i jo el penso_és amor.
els ocells em desperten al matí i el gos_vell em
reclama tots els segons del dia_tots els centímetres
de l'espai_tot l'aire del món_
i jo li dono_és amor.
la cafetera plena i freda, els plats bruts a l'aigüera,
l'escombra dreta, les finsetres tornen a la seva
transperència habitual, les ombres reneixen,
l'aigua corre, m'hi poso a sota_
i jo la sento_és amor.
escolto, llegeixo, miro, condueixo, corregeixo, menjo,
bec, dormo, espero, ric, descanso, aprenc, descobreixo,
ensopego, recapacito, entenc, prometo, recupero, no obeeixo
i jo canto_és amor.

No hay comentarios: