un_títol_vàlid

i diuen que els títols no serveixen per res!
la gent s'enganya i es decanta per l'afirmació més extesa.
_doncs jo la refuto i em poso a mi com a gran exemple
de llicenciada que recull dia a dia els fruits acadèmics
plantats al llarg dels anys.
Els meus estudis em premeten accedir a unes feines magnífiques,
entre d'altres, la d'administrativa a la seguretat social.
Els meus esforços davant dels clàssics, de teories diacròniques i de normas lingüístiques em permeten entendre a la perfecció tots els insults i ofenses que em regalen cada dia.
No només els entenc sino que ademés sóc capaç de diferenciar l'accent, deduïr la nacionalitat del benefactor, reconèixer l'arrel dels improperis, identificar-los com a paraules patrimonials o barbarismes i de fer una dissolució matemàtica per arribar al seu orígen greco-llatí.
Ademés, gràcies al temps que he invertit en la meva formació sóc capaç
de rebre les agressions físiques a les que he estat exposada avui,
sense caure en la ordinària temptació de la denúncia.
Què em porta a no denuciar a un pobre vell amb la dona malalta a casa que, davant la impotència de no aconseguir el que ell volia, s'ha decantat per la violènica física perquè de la verbal ja se n'havia cansat?
Què m'impedeix reaccionar davant d'un home que pensa que estic per servir-lo i mereixo que em cridi i em vulgui trencar la boca?
Què em priva de venjar-me d'un ésser que encés per la ira m'aixeca el puny?

_doncs l'agraïment d'haver aprés una cosa nova,
d'haver pogut veure el que és realment valiós de la vida:
que l'ésser humà no se la mereix.

I davant del meu nou coneixement, miro enrere i agraeixo els meus anys d'estudi i la meva llicenciatura que em porten a una feina _que no requereix formació però que m'enssenya tant.
I així camino, amb el meu títol per davant (ara ja en tinc dos, yuju!) buscant feines desagreïdes que m'expliquin alguna cosa de nou.