la primera sessió, una sala petita i poca gent
llàstima dels lluminosos del passadís, dels trailers
(que fan tan mal a les pel.lícules) _pot ser un drama la última del kusturika_
i de l'aire acondicionat exagerat.
i comença la pel.lícula i els subtítuls són en català,
et gires per mirar al company i preguntar-li si sempre ha estat així i avui te'n adones_
però no, és una novetat, a la que,
per força,
t'acabes acostumant.
però la vida, bé Baumbach, et regala un film bru_tal!
històries sòrdides, amb personatges despreciables que
es mostren_en la seva totalitat_ dins una trama en la que no passa res.
com poder dir tantes coses que són poques perquè no calen totes,
sense dir res i a la vegada tot?
ell ho fa, sempre ho fa i és brutal.
_per sort em va treure el mal gust de boca
que m'havia dixat la última de Lumet_
que bueno...no s'aguanta casi per enlloc...
sort en tenim però de Philip Seymur Hoffman.
No hay comentarios:
Publicar un comentario