lunes, 16 de junio de 2008

em diuen que és diumenge

un dia com aquest i que et sorprengui així...
amb un matí nuvolós i diaris al porxo
amb mots encreuats que no s'acaben
amb nanos i música pròpia
amb futbol amateur i macarrons del dia abans
amb paelles que s'enganxen i al.ladín
amb un llit per fer i no dormir
amb excurssions que no hi vas i patates i olives
amb un viatje en cotxe i un copilot entrenat
amb una dutxa i un email
amb un gintonic i un amic
amb un balcó i un llibre deixat
amb un moment com aquest i un somrirure de hola_què_tal

hi sóc i és diumenge
i sempre sería un diumenge (malgrat divendres fós festa)_
i si tots_els_diumenges siguéssin així
què bé ens sentarien els dilluns

1 comentario:

Anónimo dijo...

Sí senyora, tens raó, que bé ens sentirien els diumenges. Sort en vaig tenir de tu, la veritat, que estava moix, jo. I va ser com han de ser les coses: improvisades. Salut i a repetir-ho. Jo estic amb Zaratrustra. I vós?