He decidit tornar perquè estic farta d'enyorar alguna cosa que no acabo de saber què és. Ja en tinc prou de no saber per què em piquen les puntes dels dits i d'amagar-me rere una promesa, que a estones, em sembla incompatible amb la vida.
L'avorriment m'ha fet dubtar, l'angoixa m'ha empès a saltar del tren i el pas del temps, com sempre, ha anat en la meva contra.
Però com si el cel s'hagués obert, avui ho he vist to més clar. Més clar i més bonic_de petita estava convençuda que jo veia a la mestra més guapa que la resta de companys_, i no m'ha espantat gens tornar-hi.
He obert una entrada en blanc i he entès que necessito tornar per saber què faig, com ho faig i per què. Sense misticismes, sense revelacions, sense paraules buides.
Fets_línies__negre sobre blanc.
Torno sense arrossegar els peus, perquè per fi després de molt de temps, m'he construït jo sola una realitat molt propera a la que desitjava i sovint millor i tot.
I si no hi penso gaire _pensar, a voltes, m'ha fet perdre molt el temps_ crec que no pot haver-hi un moment millor per tornar.
Així que ja està.
torno
No hay comentarios:
Publicar un comentario