hi ha moments
(ja tens una edat en què acumules experiències i suficients cendrers buits),
que el cel s'obre, t'il·lumina i, dreta als peus del llit, amb les mans a la cintura,
i el cap recolzat a una de les espatlles, arribes a la conclusió que hi ha polvos
que no comptabilitzen com a sexe.
et poses les calces amb silenci i fixes la mirada en aquell home que dorm al
teu
llit_
escrutes la seva respiració, mires la línia que el perfila, observes les seves ungles
dels peus, els genolls doblegats, el cabell despentinat, la seva mà rebregant
els llençols.
et reculls els cabells i molt a poc a poc t'hi apropes, l'olores, li llepes la punta del nas,
li toques l'orella, i quan ja ets prou conscient que, de veritat, de veritat, és allà,
et vesteixes, surts de casa per no tornar mai més i t'obligues a tu mateixa
a no oblidar l'última vegada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario