ara que m'adono de la magnitud de la tragèdia,
veig tot el que tenia_
amb el dit tremolós vaig enrere i em trobo amb un algú que no recordava_
la miro i m'agrada, ella em mira i li agrado_
és una connexió perfecta, el punt intermedi, el
sí,
sóc conscient d'això
i de cop ahir i demà no existeixen_ara és avui i tot és ara_
el temps circular, els extrems que es toquen i
mentrestant, al carrer, continuen cridant_
No hay comentarios:
Publicar un comentario