l'altre dia, al vespre, fent una cervesa en una barra que no m'ha agradat mai, l'home que fa llibres em va obrir els ulls. Va fer-me veure que allò que tenia dins i no sabia explicar podia tenir un sentit, i que potser era allò el que no em deixava continuar.
_l'home que fa llibres va saber triar les paraules encertades per donar-me la certesa que no passava res, que tot estava bé i que la meva pròpia distorsió de la realitat em portava a aquest punt mort.
No hi ha res allà fora que ens privi de fer les coses, no hi ha coses difícils i maneres més senzilles, no hi ha reptes impossibles ni enigmes per resoldre.
Agota Kristof ja m'havia clavat l'espina feia uns dies amb la seva La analfabeta _una joia literària que ni li sobra ni li falta una única paraula_, i la ferida començava a fer mal.
Ara el dolor ja no és real i la importància de les coses ha deixat de pesar.
Res és tant com per ser-ho.
L'Agota ja ho sabia.
2 comentarios:
:)
:)
Publicar un comentario