les sorpreses que et dóna la vida són esperades al final,
et passes els dies rere la cortina, menjant-te les ungles
amb cara d'espectatives, mirant el rellotge, fent-li
copets de colze al teu company i murmurant sota el nas:
"ara, ara". Saps que et toca, que és el teu torn, que d'avui
no passa. Saps que ha d'arribar, perquè de petit te n'han parlat,
que existeix, que és el tema preferit de les males veus.
Ho saps des del primer dia.
Ara, quan arriba, la cara de sorpresa és obligada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario