the end

fi d'una etapa curta però intensa_i això és el que em queda:
llibres, experiència i amics_
si això és la guerra, aquí estic per batallar-la!

cançó_60

redecorant el coll uterí

perquè trobo que hi ha certa relació en el fet que no pugui
introduir res en la meva vagina durant tres setmanes i que
després d'una tarda a ikea hagi aconseguit més espai a la cuina?

pág. 11

- Que aquel día llovía en Barcelona -me dijo mi padre desde su lecho de muerte- es algo que nunca pude olvidar, porque, cuando la vi cruzar el umbral, me pareció que la lluvia era salvaje en sus caderas, y me sentí dominado por el impulso erótico más intenso de mi vida.

"una casa para siempre", chet baker piensa en su arte, enrique vila-matas

let me tell you something

prometem no parlar-nos fins a l'hora de dinar_
la paret i la porta tancada ens fan de frontera
en aquest matí plujós que ens regala tot el
silenci que necessitem_
gairabé tot_

cançó_59

a las penas_puñaladas

creure que ets el centre d'un complot còsmic
que et fueteja l'esquena quan dorms,
creure que no rebre el que necessites
és un castig terrenal, que no seràs capaç d'ignorar tota la
merda que t'envolta, que allò bo que tens no t'omple,
que t'avorreixes amb tot, que la desgana t'atipa,
que l'aire fa fastig, que la gent fa pudor, que el
carrer t'emburta, que el mínim et desespera
és tan dolorós i innecessari com sentir
parlar al gerard quintana, el sexe anal o
les pel·lícules de la coixet.

i no hi ha res que destesti més
que conviure amb el que detesto_

al cap i al fi_tot funicona tal i com volia.

som-hi

a formentera hi falta gent_

potser sí

tornava ahir a casa amb el cotxe_
era tard, fosc, fresc (per fi), els carrers estaven buits_
m'encanta conduir per barcelona un diumenge a la nit_
a poc d'arribar a casa el vaig veure pel retrovisor
i vaig aturar el cotxe. Es va apropar a la finsetra
del copilot i em va saludar amb un lleu moviment de celles_
el vaig convidar a pujar i ell, a bord i amb el cinturó ja cordat,
em va convidar a refer el que havíem deixat a mitges
temps enrere_
no vaig pensar, vaig engegar, de nou, el cotxe i vaig
desviar-me del camí a casa_en direcció a un tema a mitges
que, en realitat, havia oblidat_
els semàfors no es posaven vermells, ell no em parlava
però si ho hagués fet tampoc hagués sentit res del que em deia_
tampoc m'interessava_torno a tenir aquella sensació en la
que no m'interessa res del que em diuen i en la que,
en general, odio a tothom_
a tothom, menys els que m'estimo, és clar.

_es va encendre un cigarro:
"tal i com ho vam deixar, serà difícil rependre-ho"
va dir-me amb un núvol de fum del cigarro acabat d'encetar_
i vaig pensar que tenia raó però que, de fet, si ho repreníem
tal i com ho havíem deixat, ens tornaríem a quedar a mitges,
així que vaig agafar el cigarro, vaig fer-li una bona pipada
i amb un núvol de fum vaig respondre-li: "què et sembla si et
deixo a la propera cantonada, em deixes tornar a casa i demà
et truco i ho reprenem de la millor manera?"

abans que em digués què li semblava, vaig aturar el cotxe i
li vaig tornar el cigarro_
_ja fora, per la finestra del copilot,
em va somriure com l'última vegada_i va marxar.

i ara penso que si va haver-hi una última vegada
és que no val la pena una propera_no?
_o potser sí.

criptonita

si puc amb això_després no hi haurà qui em pari_.

sota el sol de la plaça dels àngels

uns homes amb les boques molt brutes
m'han dit coses, que
quan he aconseguit entendre-les,
m'han semblat boniques_
el sol em crema el cap per fora,
per dins... buf! per dins.
mesuro totes les meves respiracions i
provo de no arribar tard_busco temps
sense excessos i els vicis els miro de reüll_
em firo a botigues barates i em compro
faldilles que m'apreten el cul_
a casa em tiro el cabell enrere
i enfonso el cap en textos amb moltes paraules_

_així tinc el cap per dins_
_ple de paraules,
de paraules brutes.

sarna con gusto no pica

la calor és igual de terrible que ahir o pitjor_
avui no tinc bici i em disposo a compartir
un espai reduït amb gent suada, avui, que el
camí fa pujada_
però fent honor a mi mateixa, em faig un regal
de no_aniversari_per amenitzar-me el viatge.

benvinguda

benvinguda a barcelona_
la ciutat dels crims i dels amors de locutori,
la ciutat que ven a l'engròs i rep a tot hora_
benvinguda a la finestra oberta i a les reunions de
veïns improvitzades_a les cerveses abans de sopar
i a les males notícies_la ciutat dels amics
que volen
i dels que dolen i saben.
benvinguda_ a la vida d'encàrrec
i al retorn de les preocupacions_
però no hi ha por ni avorriment
que m'obligui a exclourem, a comprar a qualsevol preu
i a creue que sóc millor que abans_
torno i entro per la porta gran_bé,
per la dels peatges i les cues de la ronda litoral_
sort del meu cotxe magnífic i de mishima

#91

deflagrar
Dicho de una sustancia: Arder súbitamente con llama y sin explosión.

houellebecq

"(...) Los ecologistas son unos cretinos. Los norteamericanos unos gilipollas. Cuando una mujer pierde su atractivo y un hombre la potencia sexual, lo mejor es el sucidio. No hay nada peor que envejecer, y es una lástima que el interés de los nazis por la eugenesia haya servido para desacreditarla. Lo único bueno que hay en el mundo es el vino francés, el turismo sexual, la prostitución en general y el intercambio de parejas. Una buena amante es aquella que está dispuesta a tragarse el semen y que disfruta del sexo en grupo. Sin embargo, la revolución sexual fue un desastre porque destruyó la familia, que era 'la última barrera del individuo frente al mercado'. Los que van a retiros de yoga lo único que buscan es follar. Los movimientos contraculturales del siglo XX estaban promovido por sinvergünezas que disfrutaban engañando a la gente y eran libertinos, sádicos y asesinos en potencia. Los crímenes de Charles Manson son la consecuencia inevitable y natural del movimiento hippie (sic). ¿Por qué? Porque los hippies no querían obedecer 'la reglas de la sociedad' (sic)."

houellebecq crea a houellebec por andrés ibáñez_ABC cultural

leer

desde que empecé a leer con deleite,
he querido vivir ciertas experiencias trascendentales_
envidiaba a los personajes de los libros y a sus autores
cuando experimentaban en su propia piel la pérdida de fe,
la lección de la vida, el amor verdadero_
como cuando leí a los místicos
que me imaginaba a mí misma levitando
en el pasillo de mi casa ante una aparición nocturna_
también ansié algún amor contrariado que aplacar con cianuro,
una culpa que me ahogara sin razón o un falso amante que
iluminara mi penosa existencia.

en cambio, con las patadas que da la vida,
me siento como una espectadora de segunda fila_
que ante un clímax inimaginable y atroz, se levanta de la butaca
y sale al exterior_

pero el exterior es igual de oscuro_y me observo analizando cada
uno de mis gestos, mis tics nerviosos, mis angustias de rincón_

y aún, sigo sin poder definir el dolor_pero percibo como aquel
vacío borroso que me visitba en contadas ocasiones,
se hace nítido y constante_

hay presencias no presentes que viven en ti_aparecen
cuando dejas de hablar con alguien,cuando alzas la vista,
cuando te metes en la cama, cuando cierras el grifo,
cuando la música deja de sonar, cuando doblas
la servilleta o apagas una luz_

son presencias no presentes cotidianas que automatizas
y te privan de una vida trascendente, mística o romántica.

¡_qué bello es leer_qué bella la vida si se lee_!