pàg. 7

(...) Ara, el seu marit figurarà que és el senyor Crespí i no el senyor Salat. Li agrada, el senyor Crespí. Però només perquè no és el seu.
Aquesta idea li fa que el pas del temps sigui més suportable. Després de cada margarita que es pren, se sent més optimista i al margarita número vint el món és de formatge tou, el senyor Crespí és el seu marit, la ressaca no ha existit mai i el comportament del senyor Salat deixa d'exasperar-la.

t'estimo si he begut, empar moliner