albert_pla_completo

i veure a albert pla té alguna cosa de necessari i vital_
ja no com a experiència mística (de les quals renego)
sinó com a experiència artística i cultural
en la seva màxima essència:
música, poesia, teatre, crítica, absurd...
sense més intenció que la d'existir.

"hola, soy albert y voy a cantar unas canciones"

_ademés de comunicar-se amb un públic silenciós
assegut en butaques acoltxades,
l'ignora_
__canta per a ell mateix sabent que tú ets allà_
si t'agrada, bé i si no també.

_dues hores de dones terroristes, dones amb més de 25 ulls, dones trobades pel destí_
fongs als peus, cors que s'escapen a mitja nit i et provoquen activitats homicides per tota la ciutat, incendis a Estats Units, rutes drogoadictes per tot Catalunya, passant per Montserrat i violant als escolanets_
el bar de la esquina, lola la loca, la diferencia i el sereno_

i veure'l a madrid té alguna cosa
d'innecessari però també de graciós,
sobretot si en el clímax d'una cançó de rock_dur
en la que l'albert pla, amb llums intermitents, cara de bèstia possessa
i sota el lema de "a veces tengo malos pensamientos", crida
"¡venga, todos juntos valladolid!"

què grande!