hi ha qui creu que per sentir-se estranger a casa seva,
és millor ser estranger a l'estranger_
el gust de no ser d'aquí, de sentir-te exòtic
entre els de la teva espècie; el plaer de poder
dir "nosaltres" i mentir i de fer apologia
del folklore més cutre sense que
et mirin fatal_
parlar malament, no entendre-ho tot, canviar d'idioma
a mitja frase, estudiar els llavis dels altres quan t'expliquen
coses, comunicar-te amb gestos i cops d'esquena_
gaudir del sentiment d'exili no forçat, de marriment, de
la nostàlgia tanguera_anyorar la familia, els carrers, fer
d'una ciutat la destinatària d'una correspondència silenciosa,
només tenir paraules boniques per la gent que no veus,
aplaudir cada vegada que quelcom t'agrada, assentir quan
algú parla de tu, riure sempre i poder fer discursos
antropològics del lloc d'on vens_
sentir que si no encaixes és una qüestió geogràfica i cultural,
i que, per fi, has trobat el teu lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario