l'univers en una paraula

em sorprèn, tot sovint, que parlar no costi diners_
em sembla fantàstic que poguem utilitzar tot aquest
inmens, infinit i canviant material sense ni pagar un duro_
i no ho sabem però el món és nostre quan, sense demanar-li
permís a ningú, podem pronunicar qualsevol de les
meravellosos sons que coneixem (i els que no coneixem,
un univers per conquerir)_
sang, blau, demà, esperma, fidel, racó, estiu, gibrell, espant_
i cada un d'aquests obre un altre univers de conceptes, imatges,
records, referències que inevitablement xoquen amb el que
signifiquen per una altra persona_
fagot, escletxa, esbadellar, fregall, vespre, calaix, ploure_
i en comunicar-nos, llegir, escoltar, observar
descobrim que l'univers del nostre univers s'expandeix 
com qualsevol altre i no té fi_
llac, patxoca, mai, esclat, goig, breu, pristí, papallona_
i d'això no podem deslliurar-nos, forma part de nosaltres,
forma tot el que està fora de nosaltres i li dóna un signifcat
a "nosaltres"_
jo, galta, molsa, ruixat, claca, drap, respira, cullara, meló_
i tant gran i desconegut es presenta que parlant,
oblidem parlar d'ell_