mai he pensat que yoko ono tingués tota la culpa
i sempre he pensat que, en realitat, no t'agradaven
les meves cremes de verdura_
saps que sempre et deia mentides però feies veure
que te les creies i després, d'amagat,
buidaves la meva ampolla de perfum
_sabies que jo ho sabia_però
ens agradava fer veure que ens estimàvem_
i en realitat és molt fàcil arribar a estimar-te
a algú, més difícil és creure't que
no necessites res més_
ara, torno a somniar amb tu_
somnio que caminem, caminem molt_
et vaig trucar per explicar-t'ho, però no em vas
agafar el telèfon.
ara recordo quan seiem al sofà, m'agafaves ben fort
i em deies: "la culpa sempre ha estat d'ella".
No hay comentarios:
Publicar un comentario