leer

massa de nit per ser car

i ha passat_
no m'ho esperava pas_ no hi comptava_
no ho havia decidit_
no volia_no ho tenia programat_no era
previsible_no formava part del meu què_he_de_fer,
no entrava_no estava_no calia_
però, de cop, ficant-me al llit_
has aparegut_
i t'he recordat_

massa car per una mala nit

no era jo_no tinc mòbil_no ho sé_
m'ho he gastat tot_que t'he dit què?_
mai de la vida_sara_sí, ja he acabat la carrera_
no, no ho sóc_quan?_perquè?_de qui?_
no és meu_quin mal de cap, em vull morir_
tinc pasta de dents al cap_no porto calces_
on sóc i i tu qui ets?

desconstrucció

ara que fan fundes d'ordinador i bicicletes
de fusta (entre d'altres coses),
he decidit fer-me vegana, patentar
el meu ritme cardíac, rentar-me
el cap amb l'aigua de les olives
(sense anxova), i especialitzar-me
en pràctiques sexuals orientals,
molt orientals.

cançó_82

avís per emigrants

vull que sapigueu que sou les
berlineses falses més belles del planeta
i que sé, i us aviso, que en una altra vida
viurem a la mateixa ciutat_
de moment, en aquesta, us estimo des de la distància
i us certifico que, de vegades, la vida se'm fa molt
farragosa sense vosaltres.

p. 14

Una día me di cuenta de que ya no me importaba nada de nada, y de que todo me hería mortalmente.
mr gwyn, alessandro baricco

cançó_81

hi ha dies millor que d'altres

em dóna pel cul el wetransfer i el fuckin dropbox_
m'amarguen la vida el yousendit i el puto gmail_
porto un dia de merda amb aquesta inmensa
basura que és la tecnologia_
i acabo de trobar-me perduts en un bolso
uns xliclets que havia comprat a l'estiu_
me n'he menjat un (llesta de mi)
i m'ha està sentant fatal_

per avui, s'ha acabat_
toca treballar amb les mans_
yuju!

l'univers en una paraula

em sorprèn, tot sovint, que parlar no costi diners_
em sembla fantàstic que poguem utilitzar tot aquest
inmens, infinit i canviant material sense ni pagar un duro_
i no ho sabem però el món és nostre quan, sense demanar-li
permís a ningú, podem pronunicar qualsevol de les
meravellosos sons que coneixem (i els que no coneixem,
un univers per conquerir)_
sang, blau, demà, esperma, fidel, racó, estiu, gibrell, espant_
i cada un d'aquests obre un altre univers de conceptes, imatges,
records, referències que inevitablement xoquen amb el que
signifiquen per una altra persona_
fagot, escletxa, esbadellar, fregall, vespre, calaix, ploure_
i en comunicar-nos, llegir, escoltar, observar
descobrim que l'univers del nostre univers s'expandeix 
com qualsevol altre i no té fi_
llac, patxoca, mai, esclat, goig, breu, pristí, papallona_
i d'això no podem deslliurar-nos, forma part de nosaltres,
forma tot el que està fora de nosaltres i li dóna un signifcat
a "nosaltres"_
jo, galta, molsa, ruixat, claca, drap, respira, cullara, meló_
i tant gran i desconegut es presenta que parlant,
oblidem parlar d'ell_

pág. 45

— Lucifer —dice—. El ángel arrojado del paraíso. Poca cosa sabemos de los ángeles, pero podemos dar por hecho que no necesitan oxígeno, que no palpitan. Allá en el paraíso, el ángel de las tinieblas, Lucifer, no tenía que respirar, no palpitaba. De repenete, sin previo aviso, se encuentra expulsado en ese extraño «mundo palpiante» en el que vivimos. «Errante»: dícese del individuo que elige su propio camino, que vive peligrosamente, que incluso ronda adrede el peligro. Sigamos leyendo.

desgracia, j. m. coetzee

cançó_80

#111

calamar
Molusco cefalópodo de cuerpo alargado, con una concha interna en forma de pluma de ave y diez tentáculos provistos de ventosas, dos de ellos más largos que el resto. Vive formando bancos que son objeto de una activa pesca.

la nostra cançó

mai he pensat que yoko ono tingués tota la culpa
i sempre he pensat que, en realitat, no t'agradaven
les meves cremes de verdura_
saps que sempre et deia mentides però feies veure
que te les creies i després, d'amagat,
buidaves la meva ampolla de perfum
_sabies que jo ho sabia_però
ens agradava fer veure que ens estimàvem_
i en realitat és molt fàcil arribar a estimar-te
a algú, més difícil és creure't que
no necessites res més_
ara, torno a somniar amb tu_
somnio que caminem, caminem molt_
et vaig trucar per explicar-t'ho, però no em vas
agafar el telèfon.
ara recordo quan seiem al sofà, m'agafaves ben fort
i em deies: "la culpa sempre ha estat d'ella".

arribar a casa després

entro a casa i el balcó està obert_
fa olor a fora_
a fora vent, a fora fred_
una cadira de fusta a la cantonada de la sala
i en ella hi seu un sobre de paper, ben gros, ben ple,
ple de pàgines, folis amb lletres, lletres negres_
és tot fosc_jo encara sento la música que m'ha portat
fins a casa, després de fer l'última copa,
l'última, la més petita, la que ja sap el meu nom_
la que em demana um cigarro i em diu l'hora
a
cada
glop_
la cadira de fusta, la porta tancada, el passadís,
el raspall de dents_i sense l'abric_l'abric fred
de fora,
a fora fred, algun crit, algun petó de bona nit,
i l'aigua a la cara, la roba fora, els peus ben junts
i obro el llibre:

eran las doce menos cuarto de la noche cuando
escalamos la baja tapia del cementerio

recoloco els coixins, recoloco la ment,
llegeixo, tanco i dormo_
un dia menys _pensava jo_
un dia més em deia l'altre_

fulminant

últimament tinc el do d'esborrar coses_
fotos, documents, posts del blog...
he adquirit un nou superpoder amb el que
sóc capaç d'eliminar l'existència de qualsevol cosa_

esperant el nou xiringuito

ara que he après a pujar-me per les parets,
provo de recórrer el sostre sense mirar abaix_

tenir el camí ben clar

cançó_79

1·01·13

la ressaca arriba unes quantes hores tard_
amb un mal de cap del quinze
(m'encanta "del quinze")
me'n vaig al llit_
primer dia de l'any superat i ara l'únic que vull
és
dor
mir
_____________________i una mica de bram stoker