no sabreu mai què significa per mi

i celebro jo amb mi mateixa que 2012 ha estat
l'any més productiu d'aquest blog amb 207 entrades_
ridícul que ho celebri, que ho anunciï però en aquestes
èpoques de l'any no puc evitar mirar enrere, molt i molt enrere
i ja veus tu, em fa il·lusió haver arribat fins aquí,
donada la meva manca de perseverància, la meva mandra
tan característica i el meu no_acabar_res_del_que_començo
tan propi de mi_
i com bé sabeu, sóc una sentimental,
 així que ara toquen els agraïments:
pels que creieu que pot sortir quelcom bo de mi,
pels que m'animeu a que millori,
pels que penseu que puc donar més,
pels que em corregiu i critiqueu,
pels que perdeu temps de la vostra valuosa vida en llegir-me,
pels que no ho feu,
pels que mai em trobeu "sara, per pestañasypezuñas no em surt re",
pels que em deixeu comentaris _fan tanta il·lusió_,
pels incondicionals, que jo sé qui sou_
totes les gràcies del món_
_les que vosaltres teniu.

qüestió d'identitat

ens trobem a nosaltres mateixos,
quan trobem la nostra veritable llar_
i en el nostre petit gran món, creuar fronteres és tot un què

#110

guadaña
Instrumento para segar, que se maneja con ambas manos, formado por una hoja larga y curvilínea, puntiaguda por un lado y sujeta por el otro, más ancho, a un mango largo que forma ángulo con el plano de la hoja y lleva dos manijas, una en el extremo y otra en el segundo tercio del mango.

una mala decisió

no vaig contemplar la idea de que no m'agafés el telèfon_
és a dir, qui seria capaç de no despenjar en un dia com aquell,
en una data tan especial, en un moment en que una trucada
ho pot canviar tot_
sigui com sigui, vaig esperar _esperençada_ mentre el to de
la trucada seguia el seu ritme cacofònic_tuut, tuut, tuut, tuut...
entre el cinqué i el sisé, et preguntes si tindrà connectat el servei
de contestador i en el cas de que sigui així, si seràs capaç de deixar
un  missatge_som forts però la feblesa ho és més_
tenir els sant collons per fer una trucada pendent des de fa anys
et dóna força però no poder_
finalment va saltar el contestador i vaig sentir tot el missatge:
"hola sóc **** ara no puc atendre't, si us plau, deixa'm un missatge
i ja et trucaré més tard, gràcies."
feia anys que no sentia la seva veu i, de fet, la veu de la seva filla _que
sonava de fons_ no l'havia sentit mai. Una veu. Veu.
La pitada del contestador em va espantar i vaig quedar-me callada un
parell de segons _eterns_
no volia deixar un missatge, no volia que la meva veu quedés gravada
en el seu mòvil, no volia abocar tota la meva valentia en una grabació
que potser ni tan sols sentiria mai, no volia que quedés constància del meu
patetisme, de la meva derrota, només, només volia parlar amb ell_
però vaig cedir a la tecnologia i vaig dir-li que només volia
felicitar-lo i que el trucaria més tard_
ni el vaig trucar més tard, ni em va respondre a la trucada_
el més petit i trist acte heroic que no m'ha satisfet mai_

forever young

hi ha regals eterns_
i ara, remanant cançons, he trobat aquesta,
que el meu tiet em va regalar fa molts anys_
i sempre que la sento sé que és meva_

lalalalalalalalalala....

realment, de vegades, els palnetes es posen en fila,
et fixen la mirada i et diuen: "no t'ho pensaves pas, oi?".
i com pots passar-te els dies concetrant l'energia
 en una persona i després aconseguir que et diguin
el que volies sentir_o com pot ser que el que volies sentir,
no fos exactement el que pensaves que volies sentir
però que, en realitat, és molt millor del que esparaves
però, al final,
et canses de donar-li
tantes voltes a tot,
et deixes portar
i balles...

#109

clítoris
Cuerpo pequeño, carnoso y eréctil, que sobresale en la parte más elevada de la vulva.

ferida meva

l'amor feliç no existeix,
perquè la felicitat no existeix_
així com ens van vendre el reis d'orient, l'home del sac i
un futur ple d'oportunitats, ens van vendre la felicitat_
i creixem creient en ella de totes totes_
poc a poc ens assbentem de les veritats més fosques:
que els reis són els pares, que l'home del sac no només ve de nit
i que el futur ple d'oprtunitats, bé...
però quan ja hem perdut l'esperança, ens hem deixat créixer el serrell,
hem pintat les parets de la nostra habitació de negre
i no ens traiem els auriculars de les orelles
coneixem l'amor_
i, de sobte, pensem que allò,
allò
és la felicitat_
vivim a flor de pell, rasquem tots els colors, tots els sons,
descobrim la carn, els líquids, el món que havíem estat esperant_
i just quan ens tallem el serrell, tirem les parets i tornem a creure
en els reis d'orient, arriba l'home del sac en forma de desamor_
i descobrim, de nou, que allò no era la felicitat_
i així vivim, agafats ben fort a la barra d'una muntanya russa
plena de sotracs, de pujades lentes, de baixades de por_
i al final tant ens fa tot_
perquè malgrat la velocitat, de vegades, obrim els ulls, estirem
els braços i cridem, molt fort cridem_
i al final ens creiem la nostres mentides, les altres veritats_
malgrat la felcitat no, existeix l'amor_
i com diu ma mare: sort que dura poc perquè sinó moriríem ofegats_

alguna cosa s'haurà de fer...

fotre un clau

lo que vale la pena es que tú me quieras y que yo te quiera

antípodas

me piden que busque las
preguntas
que he estado
preguntándome
toda mi vida_
qué es aquello que nunca he entendido, que
siempre he querido saber; algo que me haya
surcado las sienes, que me haya congelado
los párados y arrugado la nariz; algo que nunca
nadie me haya sabido responder y que jamás
nadie podrá responderme.
mis dudas más profundas, mis huecos más negros,
mis espacios más blancos, mis silencios más largos,
mis respiraciones más cortas_
mis horas_y_horas de darle vueltas a lo mismo_
y ahora, que las busco, no las encuentro_
y me surge otra duda vital:
¿por qué siempre nos preguntamos cosas
que no tienen respuesta?

pals a les rodes

rarament airejo els secrets més vergonyosos
de la meva persona_
però cert sentiment prepúber m'obliga a fer
un repàs de la jugada.
cert que tinc dos testimonis totalment fiables
de la meva feblesa femenina però
la meva consciència no es quedarà tranquil·la
fins que reconegui _i ben alt_
que sóc sunnormal.
reconec que són insaciable, reconec
també que tinc certa debilitat,
però aquest,  
aquest
no el recordava;
sí que en certes ocasions
havia buscat la seva mirada entre mirades
(pensant ja que m'agradava força), sí que si
me l'havia creuat i ens havíem saludat, havia passat
a l'atac amb una caiguda d'ulls massa (poc) estudiada,
i sí, totes aquestes vegades havia pensat:
com collons es diu aquest nano
que em trobo a tot arreu, que fa anys
amb qui no parlo i que no sé
encara ben bé perquè ens saludem
(però que té quelcom que mmmm...)?
i així amb el meu vestit d'inòpia i les meves vambes noves_
em vaig trobar amb la seva mirada
(fuck! molt més intensa que abans)
de cara, i en el moment de clímax en que ell
em fa un gest amb la mà, jo m'hi apropo
i els seu llavis pronuncien el meu nom,
la meva dignitat havia decidit quedar-se a
casa fent melmelada de prunes,
la meva caiguda d'ull massa (poc) estudiada
me l'havia oblidat en l'última
barra de bar on l'havia tret a passejar,
i la veu _cony, la veu!_
s'estava rient de mi des del més profund
del meu orgull i em deia: "et fots".
oh! per favor! vaig somriure com vaig poder i
vaig desitjar que s'obrís el terra
del bar o caigués una bomba nuclear_
i com que res d'això va passar,
vaig imaginar-me que no era allà
i quan ell va apropar-se per fer-me dos petons
vaig agafar-me ben fort al seu coll
i a cau d'orella vaig dir-li:
"aquesta nit dormiràs al meu llit".
Ell es va separar de mi,
em va mirar molt i molt fixament
i em va dir: "i demà també".
va saltar la barra
i ens em vam anar a casa a follar
com si s'acabés el món...
... mentida!
vaig imaginar-me que no era allà,
li vaig donar dos petons,
li vaig demanar dos birres i
em vaig amagar darrere les meves acompanyants
preguntant-los-hi si mirava cap a mi_
sí, sóc imbècil.
i no sé si és pel meu espectacle patètic,
per les ganes de redimir-me,
per una promesa sense complir,
per la curiositat de tastar o per
la seva mirada però no deixo de pensar-hi.
potser ara que ho he dit ben alt, torno a ser una dona normal
que tria el que vol i agafa el que li agrada_
però es que a més d'insaciable, sunnormal i imbècil
em complico tant les coses!
però què coi, així la vida és molt més divertida

#108

beber de codos
Beber con mucho reposo y gusto.

la caída de un mito

cuando alguien se precipita al abismo,
es muy difícil sujetarlo_
es complicado procurar que no te resbale su mano
que agarras con toda la fuerza del mundo entero_
y, la mayoría de las veces, es imposible que
no caigas tú también.
lo que pensabas que era irrompible, lo que creías
que era entereza, lo que sentías que era auténtico,
se vuelve oscuro, absurdo y pequeño.
aunque tu caída no es tan dolorsa porque caes
encima de ese alguien, que desesperado vuelve a
ponerse en pie y te mira asustado a los ojos_
y es en es momento en el que tienes que escoger_
como yo soy imbécil, le vuelvo a agarrar de la mano
y le ayudo a subir_
no temo, no dudo y no sufro_
aunque no sobreviva a la próxima caída.

treme_nda

un regal_és un regal_

en vull més, suggeriments?

stan getz_thelenious monk_bill evans_chet baker_brad mehldau_allen toussaint_miles davis_chano dominguez_ignasi terraza_charlie parker_john coltrane_kenny drew_sonny clark_oscar peterson_lester young_nina simone_phil woods_coleman hawkins_javier colina_chirs potter_joshua redman_bebo valdés_toni solà_billie holiday_grant green_