"sóc l'alè d'un exèrcit diví"

una migdiada a mitjanit

reiem i repetíem sempre el mateix_
pensar que tot aniria bé era un bon estimulant_
fins que ahir_
_ahir_
l'aire va dir prou, el temps ens va enviar a la merda
i tot el que teníem va passar a ser això_
el que teníem_
ha estat curt, intens i meravellós_
de veritat.

gran_molt gran

(1927-2011)

un_més

que la vida és estupenda_
fa temps que ho sabem_
poder celebrar-ho junts, un any més:
un luxe_


felicitats c!

!

el gran petit equip

sobretot

que em tallin les mans, que em cridin ben aprop,
que recompensin el meu estòmac, que regirin el
meu cor, que m'afeitin el cap i em trenquin les
cames, que em retornin al meu lloc i em diguin
que tot era mentida i que el sol surt per un altre
cantó. que em recordin aquells que m'han fet mal
i que em regalin tots els estris de cuina que feia servir
la meva iaia quan em feia arròs amb llet. que vinguin d'amagat
quan dormo i que m'esperin a que surti de treballar.
que s'amaguin rere els arbres que ja mai floriran i
que especulin sobre la meva edat. que paguin les
factures del altres i que m'inventin un sou com cal.
que enderroquin les parets de pedra que envoltaven la
meva casa i la d'ell, i que juguin amb els fills dels
meus veïns. que jutgin als que em van jutjar i que
desfacin el que vaig fer volent i tornaria a fer. que
empresonin al que em va esvalotar a la cuina de casa meva
i al que m'enverinava al replà del principal. que m'escriguin
a les parets la novel·la que vaig perdre i em perdonin els
mals pensaments. que em facin la traveta, que em tanquin
la porta als nassos, que m'apaguin el llum quan em dutxo,
que em canviin l'hora de tots els rellotges, que desfilin els
meus vesits, que em desendollin la nevera, que em portin a casa
la meva àvia que diu que és vella i em vol veure, que em
tornin el què els hi vaig demanar i que no em demanin res
a canvi.

ho prometo

l'últim

will be fine

els dissabtes són molt millors si tu
hi ets_

que si no....

suerte que en el máster nos enseñan cosas:


*41 millones de ejemplares vendidos (¡!)

droga_dura_de_bon_matí

ben d'hora pel matí em llenço fora el llit
i supero els primers minuts de vida fent cafè
i escalfant la llet_amb els ulls mig closos
inspecciono l'estat del carrer_encara tranquil.

sense dutxa (de moment) i amb el cafè a mitges
creo el meu hàbitat davant l'ordinador a on passaré
la major part del dia_

regiro els diaris digitals, els comptes inútils
que em vaig fer un mal dia i començo a
despotricar (via xat) amb ànimes caritatives
que, com jo, ben d'hora pel matí ja són
ulls en pantalla i teclat en mà_

començo la meva batalla amb una campanya de
marketing que fa més mal que bé i amb un
escandall que cohibeix els meus números resultants_

per no importunar als veïns, existeixo sense música,
un estat del tot alié_que em fa sentir estrangera a casa meva.

tot d'una, abaix, comença el moviment_
l'olor a pollastre amb curri i les converses indesxifrables a crits _
i amb les meves millors gales de rea encadenada a un ordinador,
que ha recuperat el seu uniforme punki de anys obscurs,
intento fer callar al penjat de merda que està donant
pel cul des de fa mitja hora_
i al desgraciat que cuina amb espècies
a les vuit del matí, tan sols li desitjo el pijtor dels dies_
o al menys que s'ennuegui quan s'ho mengi
i deixi de respirar durant uns minuts,
tan sols això, per justícia divina.

però a la merda les putes, els penjats i els veïns:
poso música, apujo el volum
i continuo la meva batalla!

eclipsi

Ocultació total o parcial de la llum d'un astre per interposició d'un altre astre entre aquell i un observador.

espai

i durant uns dies_la casa per a mi sola,
per leonard cohen i els altres, no m'oblido del altres.

no_película

que se parezca a todas las películas
la convierten en una no_película.
y no digo que no_me guste,
sólo que siento como si no hubiera visto nada_

que todos los personajes tengan algo que explicar,
que hablen del amor como si leyeran kundera
o supieran lo que es la vida,
que la película esté dividida por capítulos
con la palabras como paradoja o perspectiva,
como si aportara algo..., que los amigos del protagonista
sean medio iditoas y que además tengan
ocurrencias muy poéticas, que uno de ellos sea bruno bergonzini
(por dios, ¿no se había prejubilado?),
que los diálogos sean un déjà vu que chirría
y, algunos, con tan poca naturalidad que te da vergüneza ajena_
que las escenas se encadenen tan previsiblemente,
que sean tan poco sutiles (si quieres mostrarme que un hombre está
deprimido y enamorado, no me lo sientes en la barra de una discoteca con la mirada perdida,
escuchando a nacho vegas (ui_) cantando "esto no es un drama"_
que los idiotas son sus amigos, no nosotros),
y la voz en off... es coña ¿no?

y no es la peor película que he visto en el último mes_
y no es que no me haya gustado_
simplemente he visto una no_película.

como nacho vegas, que no es que no me guste
sino que me gusta menos que al resto_

tonight

la calma del carrer em traiciona
i aquí asseguda, s'està tant bé_
una decisió em serveix de coixí
per passar una bona nit_

_de nou

tornem a la realitat_i encara gràcies que
la setmana ens dóna peixet i comença en dimarts_!

cançó_57

gnocchi al pesto recalentats

les 23'00 no són hores d'arribar a casa_
i menys, quan surts de classe_

la casa, de nou, per mi soleta
i la mandra m'atrapa quan obro la nevera_
però
bingo! avui per sopar: gnocchi al pesto_
el menjar_del_dia_abans_recalentat
sempre queda més bo.

i avui em dono treva i ni frego els plats_
i vinga, vinga que des que llegir és gratis
el temps és or_!

deixo la casa a les fosques i obro la finestra
del dormitori_l'airet que desemboca a la meva esquena
és fred_però tant me fa, perquè les nits són
tan diferents amb la finestra oberta...

sembla ser que ahir a la nit vaig intentar agredir
un dels meus cridaners de barri habituals,
amb bosses de plàstic plenes d'aigua i
tres d'ous_
i sembla ser que, ben lluny de ferir-lo de mort i fer-lo callar,
el vaig obligar a pujar el volum dels renecs que em regalava_
sembla ser_això diuen_però jo: no m'enrecordo.

avui m'he dedicat una cançó_i he recordat
tots els llibres que vull comprar-me_
sempre els vaig a veure_com a mínim, tres cops a la setmana_
així ens anem coneixent i s'acostumen a mi_
els trobo, cada cop que els visito, esperant-me
com caramels desembolicats, secs, sense llepar,
no brillen, no enganxen, intactes per estrenar-se
amb mi i tintar-me la llengua. Els miro, de vegades,
els hi faig fotos amb el mòbil, els ensumo, els torno
a deixar on eren i m'acomiado d'ells: "el proper dia"
els hi dic.

però
sembla ser_això diuen_que el proper dia queda lluny_

#90

cazar moscas
Ocuparse en cosas inútiles o vanas.

gnocchi al pesto

al matí, al matí ningú crida_
cafè al balcó i si no hi ha temps
me l'enduc pel camí_
un camí a la feina que cada dia és més curt.
una semtana i mitja de desintoxicació
és prou per (b)veure les coses d'una altra manera.
el cos torna i les nits s'allarguen_
i està prou bé poder triar les companyies.

la tele no va i els meus veïns del carrer
sembla ser que mai n'han tingut_
tot el dia al carrer_toooooot el dia_
i la nit_tooooooooota la nit_
i els quadres que em trobo en arribar a casa...
en fi_

quina ràbia ensumar coses que no em toca ensumar, quina ràbia saber quina música li agrada al subnormal que viu davant, quina ràbia les obres a les tres del migdia.
Quina ràbia recordar tots els noms, quina ràbia els mitjons desparellats i la pols al teclat de l'ordinador, quina ràbia els plats a l'aigüera i les trucades a deshora, quina ràbia voler adelantar esdeveniments.
Quina ràbia álex de la iglesia i la seva puta merda de trompeta (ara ja sé que va dimitir per amagar-se sotes les pedres i no per la llei sinde), quina ràbia la la reina i el seu germà bessó, quina ràbia no tenir més temps al matí per llegir, quina ràbia el cambrer_italià que em fa el cafè i quina ràbia el to de veu de la veïna del 4t 2ª (què li passa? és najwa nimri?).
Quina ràbia que h visqui tan lluny, quina ràbia haver d'organitzar l'estiu, quina ràbia el meló sense gust i les fotos cremades.
Quina ràbia anyorar-vos i no tenir per venir-vos a veure.

Però espereu que, en breu, em vinc a viure amb vosaltres:
sense putes cridaneres, sense obres, sense veïnes estúpides
i amb tot el temps del món.
I per celebrar-ho, dinaré. Avui sí, avui toca:
gnocchi al pesto.

hoy empieza todo

pulmones limpios,
mente descansada,
desayunada,
arremangada
frente al ordenador
y non_stop
porque
hoy empieza todo

el plaer de llegir en veu alta

Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Miles d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.

plou, josep carner