sábado, 9 de enero de 2010

l'home del sac

han passat 27 anys i
el vent, malgrat tot, et bufa de cara

per si ho dubtaves encara em sobren motius_
plou sobre mullat i destenyeix, de nou, el blanc.

no recordo l'últim missatge que et vaig deixar
al contestador, però segur que no preguntava per tu_
_una llengua sense consciència,
un cotxe que no arriba,
el meu pare a la porta del jardí,
cireres i figues,
ma germana al dormitori del costat,
el sol protector,
ma mare al fons del passadís_

oblido cada instant_ des del més
insignificant_quan t'estimava
fins el d'abans d'ahir
quan ja no en parlaven ni els veïns_

ja no llegeixo res del que em dones_
ja no bec res del que m'ofereixes_
si em dius l'hora no t'escolto,
si em toques no m'agrada,
si em demanen per tu_callo

no caic en el parany de creure't real i
no intento imaginar-te més del compte_

aquest serà el nostre últim ball
_i me n'oblidré el pròxim cop
que me'l recordis.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Puissance d'illusion, charme séducteur... tu ho tens tot.