domingo, 17 de enero de 2010

_pel seu nom

perpetrant les renovacions i
descondicionant les febleses d'anyorar-se de debó,
se sent un així com_viu.
la certesa absoluta de saber-se,
la sort de poder dir a aquell_que és l'altre i és jo_
que les decisions preses sempre són les correctes
i l'avantatge de confirmar que
tu hi ets si la vida es torça_
és allò que perdura i en la distància es difumina però creix_
_hi ha coses que no s'esmenten,
_hi ha verbs que no s'anomenen,
_hi ha pensaments que no veuen la llum,
_hi ha sentiments que no s'exhalen_

el que és ver_se sap i punt.

les vides compartdies, les evidències de sobretaula,
els insults amb gel, els badalls sempre tan puntuals,
la retroacció incondicional, les experiències alienes com a pròpies,
l'abraç de no t'enfadis, els regals per un i per tots,
els silencis tan còmodes, el tenir-se a la vora i saber-ho,
el mirar-se i conèixer, el mirar-se i entendre-ho tot,
els records que es multipliquen
i els que encara falten_
l'amistat té cames, braços, cabells, ulls, boca, esquena...

el que és ver_ho és i punt.

1 comentario:

george dijo...

bueno, provaré de dir-t'ho a la meva manera, sense frases tan ben dites, ni poesia entre linies, ni amb l'art d'escriure que tu tens, pero això si, amb el meu art...que tu fas creixer i de vegades també surt alguna que altre queixa.
T'estim amor
m'ha encantat