lunes, 14 de diciembre de 2009

esclat

serem prudents, tot el que podem,
per passar el mínim de fred possible_tota l'escalfor d'un llit
el meu, aquí, fi.
un vidre que no es mulla,
un cop de cap que m'empeny
carrer avall_
cal tot l'aire dels meus pulmons per respirar entre
paraula i paraula_que sé que sóc_i no venc_______________arrisco.

un altre cop i més alt:
if god gave me the power to sense beauty
why does he condamn me to such a hideous life?

a l'abast d'un diumenge assoleiat,
em pentino el serrell
amb complexe de cullera de sopa
que, buida, encara crema_
però el paper que fa soroll
i olor a paper,
em fa més gran i ja no hi entro_
ric rica d'oblit i de nou sabor de boca
que m'ho recorda tot_

gairebé, gairebé estic_a la fi surto de casa
a passar tot el fred que ja he sentit dins meu
i ja no espanta_

m'agrada el desembre agressiu
que m'esquerda les mans_
i que no torna
ni atravessa la porta_


No hay comentarios: