vi la pared y fui hacia ella

perdre els papers al metro i que nois guapíssim te'ls recullin_

diga'm com em toques i et diré qui ets

 hi ha moments
(ja tens una edat en què acumules experiències i suficients cendrers buits),
que el cel s'obre, t'il·lumina i, dreta als peus del llit, amb les mans a la cintura,
i el cap recolzat a una de les espatlles, arribes a la conclusió que hi ha polvos
que no comptabilitzen com a sexe.  
et poses les calces amb silenci i fixes la mirada en aquell home que dorm al
teu
llit_
escrutes la seva respiració, mires la línia que el perfila, observes les seves ungles
dels peus, els genolls doblegats, el cabell despentinat, la seva mà rebregant
els llençols.
et reculls els cabells i molt a poc a poc t'hi apropes, l'olores, li llepes la punta del nas,
li toques l'orella, i quan ja ets prou conscient que, de veritat, de veritat, és allà,
et vesteixes, surts de casa per no tornar mai més i t'obligues a tu mateixa 
a no oblidar l'última vegada.

sant tornem-hi

ara que m'adono de la magnitud de la tragèdia,
veig tot el que tenia_
amb el dit tremolós vaig enrere i em trobo amb un algú que no recordava_
la miro i m'agrada, ella em mira i li agrado_
és una connexió perfecta, el punt intermedi, el
sí,
sóc conscient d'això
i de cop ahir i demà no existeixen_ara és avui i tot és ara_
el temps circular, els extrems que es toquen i
mentrestant, al carrer, continuen cridant_

i punt

molt bé, ja ho he entès, m'ha quedat clar_
ja veig per on van les coses i he après la lliçó_
aneu tots a la merda, tinc un plan b
i vosaltres no ho sou_
pensava que us necessitava, pensava que era de veritat
i que pagava la pena_
prou pensar-hi, prou invertir energia_
el que s'ha trencat dins meu, ja no es pot arreglar
i tinc un plan b_
de moment, em faig a la idea, cada dia hi penso
un mica i
cada dia_hi penso menys_
cada vegada fa menys mal i ric més_
no em recordeu com era, no penseu en mi,
ja no sabeu què sento, ja no.
tinc un plan b

p. 37

Plegue al cielo que el lector, envalentonado y sintiéndose momnetáneamente feroz como lo que lee, encuentre sin desorientarse su camino abrupto y salvaje, a través de los pantanos desolados de estas páginas sombrías y llenas de veneno; porque de no emplear en su lectura una lógica rigurosa y una tensión de espíritu igualpor lo menos a su desconfianza, las emanaciones mortíferas de este libro empaparán su alma, como el agua empapa el azúcar. No es conveniente que todo el mundo lea las páginas que van a continuación; solo algunos saborearan el fruto amargo sin peligro.

los cantos de maldoror, isidore ducasse

paga la pena provar-ho

ara ja m'ho crec, només cal saltar.
feliç 2014!