"La majoria de les noies realment guapes tenen els peus lletjos..."

tenir una llista de coses pendents és un despropòsit
perquè l'acabes perdent, o no la completes, o
optes directament per ignorar-la i deixar que
les coses pendents continuïn sent-ho_

avui m'he apropat a la presentació del llibre
de david foster wallace, l'escombra del sistema.
el lema de l'acte ha acabat sent que foster wallace,
per fi, forma part de la literatura catalana
i això no es diu cada dia.

rere el personatge, el talent, la mort abans d'hora, la decisió
de morir, el mite i l'adoració, hi ha novel·les, contes i assajos,
i en la meva llista de pendents, llegir a foster wallace.

i just ahir en parlàvem d'aquesta nova edició;
i just aquest matí un editor em parlava d'aquesta
nova editorial, creada per un jove, estricte i valent
editor que ha decidit fer el que volia i, potser,
ratllar una de les línies de la seva llista de pendents;
i just fa uns mesos que em creuo sempre a la mateixa persona,
que per casualitat ha resultat ser el traductor d'aquest llibre (que
estic convençuda que el conec però encara no sé de què);
i just ahir, des de manhattan, ens demanaven
un títol nou en català per llegir;

i amb tots aquests previs _i la presentació del llibre_
he pensat que la tarda li posava
un punt i final a aquest dia de valents, aigua, llibres i pendents_
i que reservar-me la nit per començar a llegir l'escombra del sistema
m'ajudava, sense voler-ho, a escurçar la meva llista, conèixer
un nou editor del qual m'havien parlat, saber el nom d'aquest que em
trobo a tot arreu i potser tenir l'oportunitat d'enviar un paquet
regal a l'altre punta del món.

_el llaç per aquest paquet tan ben embolicat,
és estrenar-me amb foster wallace amb la seva
estrena en català_